Solomia Kruixelnitska

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSolomia Kruixelnitska
Solomiya Krushelnytska.jpg
modifica
Biografia
Naixement23 setembre 1872 modifica
Biliavyntsi (Ucraïna) (en) Tradueix modifica
Mort16 novembre 1952 modifica (80 anys)
Lviv (Ucraïna) modifica
Lloc d'enterramentCementiri Litxakiv 49° 49′ 58″ N, 24° 03′ 11″ E / 49.83272°N,24.05294°E / 49.83272; 24.05294 modifica
Dades personals
FormacióConservatori de Lviv modifica
Activitat
OcupacióCantant, cantant d'òpera i professora de música modifica
OcupadorConservatori de Lviv modifica
GènereÒpera modifica
VeuSoprano modifica
InstrumentVeu modifica
Família
PareAmvrosiy Krushelnytskyi (en) Tradueix modifica
GermansAnton Krushelnytskyi (en) Tradueix, Emiliya Krushelnytska (en) Tradueix i Hanna Krushelnytska (en) Tradueix modifica
Premis

Lloc websalomeamuseum.lviv.ua modifica
Musicbrainz: 734b390a-fb4e-43fb-af3c-f3dd4e2d86bb Find a Grave: 86459356 Modifica els identificadors a Wikidata

Solomia Amvróssiïvna Kruixelnitska, en ucraïnès: Соломі́я Амвро́сіївна Крушельни́цька (Biliavintsi, 23 de setembre de 1872Lviv, 16 de novembre de 1952) fou una soprano ucraïnesa, considerada una de les estrelles d'òpera més brillants de la primera meitat del segle XX.

Després de cursar estudis musicals a Lviv, ciutat en què debutà a l'edat de vint anys, es traslladà a Itàlia per a perfeccionar-se i es presentà a Cremona el 1896. Dona d'extraordinària bellesa i dotada d'una veu esplèndida, també fou una actriu genial i versàtil. El 1904 triomfà en el Teatro Grande de Brescia (Itàlia) amb la pucciniana Madama Butterfly, que feia pocs mesos que havia fracassat a La Scala. El 1906 cantà en el Regio de Torí sota la direcció d'Arturo Toscanini i el 1907 el gran director d'orquestra li confià el paper protagonista en la Salome de Richard Strauss, òpera amb la que assolí un èxit clamorós en interpretar ella mateixa la famosa dansa dels set vels.

Així mateix recollí grans èxits com a intèrpret wagneriana. Vers el 1912 es retirà dels escenaris, però tres anys més tard tornà a presentar-se per interpretar Fedra d'Ildebrando Pizzetti, en l'estrena mundial de l'òpera a La Scala de Milà. Després es dedicà exclusivament a l'activitat concertística, i més tard, després de retirar-se a Viareggio, començà a donar classes de cant. El 1939, en vigílies de la segona guerra mundial, volgué retornar al seu país, on el seu art es recordà i lloà, especialment per l'eficàcia del seu mètode respiratori i fonètic.

Bibliografia[modifica]