Solomon Northup

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSolomon Northup

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1808 Modifica el valor a Wikidata
Minerva (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1863 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMintus Northup (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1841-1853captivitat (Louisiana)
Causat per: esclavitud Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1185849 TMDB.org: 1286094 Goodreads author: 96426 Project Gutenberg: 43390 Modifica el valor a Wikidata

Solomon Northup (Minerva, comtat d'Essex (Nova York), el juliol del 1808) fou un afroamericà nascut lliure que es va fer cèlebre pel seu segrest l'any 1841 quan va acudir a una entrevista de treball. Mentre acompanyava els seus suposats assalariats al Districte de Colúmbia, aquests el van drogar per després vendre'l com a esclau. A partir d'aquest moment, Solomon viu un infern que el portarà al Rio Rojo del Mississipi. Quan va poder alliberar-se del seu captiveri, va escriure la seva història en unes memòries que han fet la volta del món i reescrit d'ençà. La seva història s'ha portat l'any 2013 al cinema fent d'aquest esclau un dels més cèlebres del món. La pel·lícula, 12 anys d'esclavitud, ha sigut guardonada amb 3 Òscars, 1 Globus d'Or i dos BAFTA. A més ha estat nominada més de 5 cops a l'Òscar, Globus d'or i BAFTA.[1]

Influència entre els historiadors[modifica]

  • La memòria de Northup es va tornar a imprimir el 1869.[2]
  • Urlich Bonnell Phillips, en les seves obres Life and Labor in the Old South (Boston, 1929) i American Negro Slavery (Nova York, 1918) va posar en dubte l'autenticitat de la majoria de les narratives esclavistes però va afirmar que les memòries de Northup eren una descripció de la vida a les plantacions.[3][4]
  • L'historiador Kenneth M. Stampp es va referir sovint a les memòries de Northup en el seu llibre sobre l'esclavitud, The Peculiar Institution (1956).[5][6] Stanley Elkins, en el seu llibre Slavery (Chicago, 1959) va afirmar que les memòries de Northup eren unes històries creïbles.[4]
  • Des de mitjan segle xx, el Moviment per als Drets Civils i un increment dels treballs sobre la història de la societat i dels estudis afroamericans han renovat l'interès en les memòries de Northup.[7]
  • La primera edició universitària de les seves memòries fou publicada el 1968.[8] Aquest està co-editat pels professors Sue Eakin i Joseph Logsdom i encara s'utilitza avui en dia a les classes universitàries.[7]
  • El 1998, un equip d'estudiants de l'Union College, a Schenectady (Nova York), amb el seu professor de Ciències Polítiques, Clifford Brown van documentar la narrativa de Northup. Van recollir fotografies, arbres genealògics, tiquets de venda, mapes i records de l'hospital en un viatge a través de Nova York, Washington DC i Louisiana.[9] Van exhibir el seu material a l'edifici principal de l'institut.[9]
  • Jesse Holland, en el seu llibre Black Men Built the Capitol (2007), l'autor diu que es basa en Northup.[10][Note 1]

Llegat i honors[modifica]

  • El 1999, Saratoga Springs va erigir un marcador històric a la cantonada dels carrers Congress i Broadway per a commemorar la vida de Northup. Posteriorment la ciutat va establir el tercer dissabte de dijous com el dia de Solomon Northup per tal d'informar sobre la història dels afroamericans de la regió i per educar a favor de la justícia i la llibertat.[11][12]
  • El 2000 la Biblioteca del Congrés dels Estats Units van acceptar programar el dia de Solomon Northup en els arxius permanents del American Folklife Center. El Anacostia Community Museum i el National Park Service-Network to Freedom Project[13] també han reconegut els mèrits d'aquest esdeveniment cultural. El "Solomon Northup Day - a Celebration of Freedom" encara se celebra anualment a la ciutat de Saratoga Springs i a Plattsburg (Nova York), amb el suport de l'Associació Històrica del Ferrocarril Subterrani del North Country.[14]

Representació en els Mitjans de Comunicació, el Cinema i la Literatura[modifica]

  • La poeta Rita Dove, guanyadora d'un Premi Pulitzer va escriure el poema The Abduction sobre Northup. El va publicar en el seu primer llibre The Yellow House on the Corner (1980).[15]
  • 1984, Twelve Years a Slave fou un telefilm basat en una adaptació de Solomon Northup's Odyssey. Fou dirigida per Gordon Parks. Northup fou representat per l'actor Avery Brooks.[16][17]
  • El 2008 el compositor i saxofonista T. K. Blue va gravar la composició musical Follow the North Star que estava basat en la vida de Northup.[18]
  • L'episodi "Division" del 2010 de la minisèrie de televisió America : The Story of Us explica la fugida de l'esclavitud de Northup. Posa èmfasi especial en com fou separat de la seva dona Eliza i dels seus fills. L'actor protagonista cita textualment passatges de l'obra de Northup.
  • La pel·lícula de 2013, 12 anys d'esclavitud és una adaptació de les seves memòries que fou guionitzada per John Ridley i dirigida per Steve McQueen.[19] L'actor britànic Chiwetel Ejiofor va fer el paper de Northup i va ser nominat a millor actor en els premis oscar de 2014. La pel·lícula fou nominada a nou premis en total[20] i va guanyar el de millor fotografia i de millor guió adaptat.[21] Lupita Nyong'o, que va actuar en el paper de l'esclava Patsey, va guanyar el premi oscar a actriu revelació.[21]

Notes[modifica]

  1. ↑ Another slave market was located at Robey’s Tavern; these sites were located on what is now the Mall between the present-day Department of Education and the Smithsonian National Air and Space Museum, within view of the Capitol.

Referències[modifica]

  1. ↑ "The Kidnapping Case: Narrative of the Seizure and Recovery of Solomon Northrup", The New York Times, 20 de gener del 1853.
  2. ↑ Ernest, John. Liberation Historiography: African American Writers and the Challenge of History, 1794-1861. Chapel Hill: Univ of North Carolina Press, 2004, p. 183. ISBN 978-0-8078-6353-4. 
  3. ↑ Phillips, Ulrich Bonnell. Life and Labor in the Old South. Columbia, SC: University of South Carolina Press, 2007, p. 219. ISBN 9781570036781 [Consulta: 5 maig 2014]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Northrup, Solomon; edited by Sue Eakin and Joseph Logsdon. Twelve Years a Slave. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1968, p. x. ISBN 0807101508. 
  5. ↑ Silbey, Joel H. "Review of Twelve Years a Slave by Solomon Northup, editors Sue Eakin and Joseph Logsdon", Journal of the Illinois State Historical Society (1908–1984), Vol. 63, No. 2 (Summer, 1970), p. 203.
  6. ↑ Stampp, Kenneth M. The Peculiar Institution. Nova York: Vintage Books, 1956, p. 60, 74–5, 90, 162, 183, 285, 287, 323, 336–7, 359, 365, 380.  Presence of "Twelve Years..." usually revealed by unindexed footnotes.
  7. ↑ 7,0 7,1 «An Escape From Slavery, Now a Movie, Has Long Intrigued Historians». The New York Times, 23-09-2013. [Consulta: 26 setembre 2013].
  8. ↑ Solomon Northup. «Twelve Years A Slave». Louisiana State University Press. [Consulta: 26 setembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 Genz, Michelle «Solomon's Wisdom». Washington Post, 07-03-1999 [Consulta: 19 febrer 2012].
  10. ↑ Holland, Jesse. "Black Men Built the Capitol", Democracy Now interview, 20 January 2009.
  11. ↑ City of Saratoga Springs «Solomon Northup Day, A Celebration of Freedom». Press release carried at Saratoga NYGenWeb.
  12. ↑ Solomon Northup Day Arxivat 2020-02-14 a Wayback Machine., in Saratoga Springs Heritage Area Visitor Center.
  13. ↑ «Freedom Project». .
  14. ↑ «North Country Underground Railroad». .
  15. ↑ "Rita Dove" at Facts On File, Encyclopedia of Black Women in America.
  16. ↑ Solomon Northup's Odyssey at the Internet Movie Database
  17. ↑ «Solomon Northup's Odyssey». Arxivat de l'original el 2014-10-12. [Consulta: 8 octubre 2014].
  18. ↑ «Follow the North Star».
  19. ↑ Kroll, Justin. «Fassbender, McQueen re-team for 'Slave'». Variety, 11-10-2011. [Consulta: 19 juliol 2012].
  20. ↑ "Oscars 2014: 12 Years a Slave must clean up. But that doesn't mean it will", Guardian, January 16, 2014
  21. ↑ 21,0 21,1 Cieply, Michael; Barnesmarch, Brooks. «‘12 Years a Slave’ Claims Best Picture Oscar». The New York Times, 02-03-2014.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solomon_Northup&oldid=32726499»