Solraig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSolraig
Isurus oxyrinchus
Isurus oxyrinchus by mark conlin2.JPG
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Lamniformes
Família Lamnidae
Gènere Isurus
Espècie Isurus oxyrinchus
Rafinesque, 1810
Distribució
Isurus oxyrinchus distmap.png
Distribució del solraig (en blau).
Modifica dades a Wikidata
Exemplar de solraig.
Isurus oxyrinchus

El solraig (Isurus oxyrinchus) és un tauró que pot arribar a assolir els quatre metres de longitud i pot arribar a viure entre 11 i 23 anys.

Morfologia[modifica]

  • Té dues aletes dorsals, la segona d'elles molt petita i situada a nivell de l'anal. Les pectorals són amples i llargues mentre que les ventrals són petites.
  • Peduncle caudal estret i proveït d'una carena lateral a cada costat.
  • Aleta caudal en forma de mitja lluna.
  • Musell afuat i dents triangulars amb la punta recorbada cap enrere.
  • Dors i costats de to gris fosc o gris blavós.
  • Ventre blanc.

Costums[modifica]

És de costums solitaris, neda moltes vegades amb les aletes dorsal i cua fora de l'aigua.

Dieta[modifica]

S'alimenta de calamars, verats, tonyines, bonítols, peixos espasa, altres taurons, marsopes i tortugues.

Ús gastronòmic[modifica]

La seua carn blanca és molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la d'altres taurons com el peix espasa, el conegut emperador, del qual és fàcil diferenciar per l'estructura i la composició cartilaginosa de les vèrtebres, com també per la pell, que no té escates sinó petits denticles de constitució semblant a les dents, encara que quan està a la venda es troba sense pell.

Bibliografia[modifica]

  • Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 63.

Enllaços externs[modifica]