Somatemps

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSomatemps
Dades
Tipusassociació Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 novembre 2013 Modifica el valor a WikidataSantpedor Modifica el valor a Wikidata
FundadorSergio Palomino García, Josep Ramon Bosch i Codina, Josep Montoro i Cardeña i Javier Barraycoa Martínez Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJavier Barraycoa Martínez (2019–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websomatemps.me Modifica el valor a Wikidata
Twitter: hisomatemps Modifica els identificadors a Wikidata

Somatemps és un col·lectiu que defensa «la identitat hispana de Catalunya».[1]

Va ser fundat el 16 de novembre del 2013 a Santpedor (Bages),[2] on n'és resident Josep Ramon Bosch,[3] fundador i primer president. El nom de Somatemps pretenia ser un joc de paraules entre "hi som a temps" (d'aturar l'independentisme) i el sometent (milícies catalanes de gent armada no professional constituïdes amb l'objectiu d'autodefensar-se). I en la primera reunió de l'entitat hi assistiren tant dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC) com de Moviment Social Republicà (MSR) amb Juan Antonio Llopart, referents a l'Estat espanyol de partits com el grec Alba Daurada o el Partit Nacional Britànic (BNP) i de moviments feixistes com Casa Pound.[cal citació]

Josep Alsina, qui succeí a Bosch a Somatemps, de jove havia militat al Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi creada a Barcelona l'any 1970 i que va tenir forts vincles amb els serveis secrets franquistes del Servicio Central de Documentación (SECED), fins al punt que va poder pagar un local i imprimir grans tiratges de propaganda nacionalsocialista. El PENS va arribar a cometre atemptats contra llibreries, sales de cinema i teatre o distribuïdores de llibres i editorials.[4] Amb Alsina es relaciona també Jorge Buxadé Villalba, que ha reconegut públicament ser membre de SCC, i el qual va ocupar el número 7 de la candidatura de FE de las JONS per Tarragona en les eleccions catalanes del 1995[cal citació]. Buxadé a més va fer d'Advocat de l'Estat el setembre del 2009, sota les ordres del Govern espanyol, quan va impugnar la consulta sobre la independència de Catalunya que es va celebrar a Arenys de Munt.[5]

Somatemps també ha rebut l'ajuda de l'advocada Ariadna Hernández, en aquells temps coordinadora de Vox [cal citació] a la demarcació de Barcelona i parella d'un dels principals impulsors del neofeixista Casal Tramuntana, el regidor de PxC a l'Hospitalet de Llobregat Alberto Sánchez.[6] El periodista Xavier Rius fins i tot ha arribat a afirmar que SCC ha mantingut contactes amb la que va ser delegada del govern espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, contactes però que Bosch nega insistentment malgrat que existeixen fotografies de la trobada.[7]

L'entitat va organitzar el desembre de 2013 a Ripoll el I Congrés de Catalanitat Hispànica en què van participar el socialista Joaquim Coll i el popular Fernando Sánchez-Costa.[8] També va ser organitzadora d'actes de protesta a davant de la seu de Convergència pel "cas Pujol" a la que s'hi va sumar la concentració conjunta amb Plataforma per Catalunya (PxC) davant del Parlament pel mateix motiu.[4]

Entitats com d'Espanya i Catalans el 2012 i Som Catalunya, somos España el 2013, havien volgut commemorar públicament el Dia de la Hispanitat a Barcelona, però no aconseguiren concentrar una assistència prou gran. Somatemps pretenia agafar el relleu tot convocant l'assemblea fundacional el 26 d'abril al Monestir de Poblet.[9] Dies abans però ja s'havia celebrat un acte a Barcelona on a la presentació de Societat Civil Catalana hi assistiren entre d'altres l'ultradretà Santiago Abascal secretari general de la nova formació Vox i Borja García-Nieto el president del Círculo Ecuestre.[10] En la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona Somatemps no s'hi va adherir malgrat que sí que hi assistí.[4]

Referències[modifica]

  1. «¿Quiénes somos?». Somatemps.
  2. «Acte fundacional de Somatemps». Somatemps, 18-06-2014.
  3. «Candidatures a les Eleccions al Parlament de Catalunya 1980» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 43, 11-02-1980, pàg. 5.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ferrer, Bernat; Borràs, Jordi «L'espanyolisme diví que ve d'on sempre» (en català). Nació Digital, 10-10-2014.
  5. Borràs, Jordi «Els vincles ocults de l'extrema dreta amb Societat Civil Catalana» (en català). CRÍTIC, 20-01-2015 [Consulta: 17 març 2015].
  6. Borràs, Jordi «Somatemps, la força de xoc de l'espanyolisme a Catalunya». La Directa, 16-10-2014 [Consulta: 18 gener 2017].
  7. Rius Sant, Xavier «Xavier Rius Sant: SOCIETAT CIVIL CATALANA REBUTJA QUE PxC I ALTRES ULTRES PARTICIPIN L'11-S A L'ACTE DE TARRAGONA. Anglada no hi participarà. SCC Intenta desmarcar-se dels seus orígens i de Somatempts, tot i que Bosch continua com a president de SCC. PxC respon dient que no és xenòfoba. Legalitzada PDxC» (en català). Xavier Rius Sant, 22-08-2014 [Consulta: 17 març 2015].
  8. «Somatemps desconcerta el nacionalisme: 1er Congrés de Catalanitat Hispànica a Ripoll» (en castellà). Dolça Catalunya, 18-06-2014 [Consulta: 17 març 2015].
  9. «ACTE FUNDACIONAL DE SOMATEMPS: POBLET 2014 (bilingüe)» (en castellà). SOMATEMPS, 18-06-2014 [Consulta: 17 març 2015].
  10. Borràs, Jordi «Una víscera i dues til·les: la presentació de Societat Civil Catalana» (en català). Jordi Borràs, 24-04-2014 [Consulta: 17 març 2015].

Enllaços externs[modifica]