Sommelier de Corps

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Sommelier de Corps era el càrrec palatí que estava a cura de la persona i les habitacions del Rei d'Espanya. Formava part de l'entramat institucional de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

Antecedents històrics i règim als segles XVI, XVII i XVIII[modifica | modifica el codi]

El càrrec de Sommelier de Corps té el seu antecedent en la funció palatina de Castella de Cambrer major del Rei i era l'equivalent al Gran Camarlenc de la cort francesa. La seva denominació prové de la paraula francesa “sommelier” (dormitar) i per tant, era, en definitiva, el que regia al personal al seu càrrec en tot el concernent a les habitacions privades, vestir i condícia personal del Rei, en fín, tot quant atengués la cura i aparença de la reial persona i la seva família. Va ser introduït com a càrrec a partir de 1515 en portar Carles I l'etiqueta de la Casa de Borgonya a la Cort espanyola i les seves funcions estaven perfectament delimitades amb les del Majordom major del Rei exercint competència sobre la Reial Cambra mentre aquest l'exercia sobre el Palau i el Cavallerís major tan aviat el Monarca l'abandonava.

Aquesta figura substituiria en el regnat de l'Emperador a la ja citada de Cambrer major (de fet l'últim que va tenir Carles V va ser Enric de Nassau entre 1521 i 1536.

El Sommelier disposava tot el que es referia al cerimonial i funcionament de la Reial Cambra nomenant als nobles (els Gentilhomes) i als ajudes de cambra que havien d'exercir el servei diari en la mateixa i administrant el pressupost destinat al seu sosteniment.

El poder dels Sumillers de Corps, per això, en aquesta primera era enorme per estar més íntimament a prop del rei, fins a tal punt que era el càrrec palatí més cobejat en detriment del de Majordom major, en teoria de major jerarquia i més extens comandament efectiu sobre totes les altres funcions i càrrecs a la Casa Reial. Els aristòcrates més propers al poder reial en l'època dels Àustries, els anomenats valguts sempre van procurar ser nomenats per aquest càrrec, ja que, així, això els permetia passar més hores al costat del Monarca i controlar les persones que formaven el seu cercle més íntim. Va ser així el cas del duc de Lerma respecte a Felip III, el comte-duc d'Olivares respecte a Felip IV o el duc de Medinaceli respecte a Carles II.

Segons Gómez Centurión:

« El Majordom major i el Sommelier de Corps havien de repartir-se els espais del Palau, reservant per al segon les estances més privades que componien la Reial Cambra. Només dins de la Cambra –i amb excepcions– el sumiller es convertia en senyor absolut. El Sommelier tenia servei continuat en la Reial Cambra i, per tant, també l'entrada assegurada a tot moment. I era aquest accés permanent al Rei dins de les seves habitacions més privades i quan es trobava retirat el que proporcionava al sommelier de Corps tot el seu poder i autoritat en la vida de Palau. No sols podia filtrar les seves audiències privades, que ell concedia, retardant unes i afavorint la celebració d'unes altres, sinó també intervenir en el nomenament dels gentilhomes de cambra, els seus immediats subordinats, estrenyent d'aquesta manera el cercle de persones que envoltaven quotidianament al sobirà. I, per descomptat, gràcies a les hores que disposava d'intimitat amb el Rei, intervenir en la concessió i distribució de tota classe de gràcies i mercès. El reconeixement de totes aquestes enormes possibilitats d'exercir un poder efectiu sobre el sobirà havia estat el que havia portat als grans valguts del segle XVII a ocupar sempre el càrrec de Sommelier de Corps o, almenys, a controlar estrictament el seu nomenament.

El cerimonial de l'alcova reial constituïa una de les principals prerrogatives que les etiquetes borgonyones concedien al Sommelier de Corps, en la mesura en què suposaven una gran intimitat i un contacte físic diari amb el monarca. Les de la Reial Cambra de 1659 establien al punt primer que al cambrer, o si escau al sommelier, li corresponia dormir en un llit auxiliar en la mateixa estança del sobirà. Si això no era possible o el monarca desitjava dispensar-li d'aquesta obligació, devia almenys dormir a palau. En aixecar-se el Rei havia de lliurar-li personalment la tovallola, la camisa, el toisó, la roba d'aixecar-se i la capa i, en els menjars i sopars, servir-li la copa

»

.

Amb l'arribada dels Borbó la posició del sommelier va decaure, al principi per la gran quantitat de criats i servitud francesa que Felip V va portar-se'n. Posteriorment, la seva funció no va estar ja tan unida a la seva influència política, en burocratitzar-se el propi funcionament del govern. En centrar-se en la seva labor domèstica, no va ser estrany que mantingués freqüents conflictes de competències amb el Majordom major. La seva posició jeràrquica era menor i percebia per això menys sous o “emoluments” si bé, aquests solien veure's, sovint, compensats amb altres ingressos paral·lels.

El que és cert és que el Monarca va seguir sempre nomenant para tal càrrec a persones de la seva més íntima confiança, com va ocórrer amb el duc de Losada respecte a Carles III i aquests van aprofitar la seva posició per tractar d'afavorir als seus ministres més afins. Els sommeliers a més no eren, generalment, membres de les més antigues famílies de la Grandesa d'Espanya els quals, per contra, solien ser escollits per ocupar el lloc de Majordom major.

El marqués de Malpica, Sommelier de Corps d'Isabel II

Règim durant els segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Al segle XIX les funcions van ser perdent importància. Ferran VII i Isabel II encara van mantenir un sommelier encarregat de la seva servitud immediata. No obstant això, la figura de Majordom major va anar adquirint cada vegada més rellevància real i la creació, en el regnat d' Isabel II, del càrrec de Cap Superior de Palau unit al de Majordom major van fer que la distinció entre aquest càrrec i el de sommelier fos cada vegada més difusa. De fet, al començament del regnat de penúltim Rei abans de Segona República, Alfons XII, en 1875, el càrrec es va suprimir.

Només en 1906, ja sota el regnat d'Alfons XIII, es va tornar a crear, si ben els càrrecs de Majordom major i de sommelier de Corps es van exercir per la mateixa persona amb una sola excepció entre 1925 i 1927 quan el primer va ser exercit pel duc de Miranda i el segon pel marquès de Viana, Cavallerís i Monter major, que a més va ostentar el càrrec de Guardasegells, tradicionalment unit al de Majordom major.

Malgrat aquesta última circumstància, del Sommelier de Corps, almenys orgànicament, i d'acord amb la seva antiga funció a la qual abans s'ha esmentat, depenien els servents regis que acompanyaven a tot moment al Monarca que eren els Majordoms de setmana. Així mateix d'ell depenien, almenys formalment, els Gentilhomes de Casa i Boca, la classe de Gentilhome de cambra amb exercici i els Gentilhomes d'Entrada.

Aquest càrrec de Sommelier de Corps va ser suprimit després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931.

Sommeliers de Corps dels Reis d'Espanya entre 1515 i 1931[modifica | modifica el codi]

Període Inici Final Nom Notes
Regnat
de
Carles V
(1516-1556)
1515 1521 Paul de Amersdorf
1528 1528 Charles de Poupet, Senyor La Chaulx
1531 1556 Joaquín de Rye, Senyor Balenchon
Regnat
de
Felip II
(1556-1598)
1556 1557 Antonio de Rojas y de Velasco
1557 1573 Ruy Gómez de Silva, duc de Pastrana
1585 1592 Juan de Acuña, comte de Buendía
1592 1598 Cristóbal de Moura, comte de Castel Rodrigo
Regnat
de
Felip III
(1598-1621)
1598 1599 Cristóbal de Moura, marquès de Castel Rodrigo
1599 1618 Francisco de Sandoval y Rojas, duc de Lerma
1618 1621 Cristóbal Gómez de Sandoval y de la Cerda, duc d'Uceda
Regnat
de
Felip IV
(1621-1665)
1621 1622 Baltasar de Zúñiga y Velasco
1622 1626 Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares
1626 1636 Ramiro Núñez de Guzmán, duc de Medina de las Torres
1636 1643 Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares (4)
1643 1665 Ramiro Núñez de Guzmán, duc de Medina de las Torres
Regnat
de
Carles II
(1665-1701)
1665 1668 Ramiro Núñez de Guzmán, duc de Medina de las Torres
1674 1687 Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli
1687 1693 Gregorio María de Silva y Mendoza, duc de Pastrana
1693 1701 Francisco Casimiro Pimentel de Quiñones y Benavides, comte-duc de Benavente
Regnat
de
Felip V
(1701-1724)
1701 1709 Francisco Casimiro Pimentel de Quiñones y Benavides, comte-duc de Benavente
1711 1711 Antonio Álvarez de Toledo y Guzmán, duc d'Alba
1715 1722 Martín Domingo de Guzmán y Niño, marquès de Quintana del Marco
Regnat
de
Lluís I
(1724)
1724 1724 Antonio Gaspar de Moscoso Osorio y Aragón, duc de Sanlúcar la Mayor, marquès consort d'Astorga i comte d'Altamira
Regnat
de
Felip V
(1724-1746)
1724 1725 Antonio Gaspar de Moscoso Osorio y Aragón, duc de Sanlúcar la Mayor, marquès consort d'Astorga y comte d'Altamira
1725 1727 Baltasar de Zúñiga y Guzmán, marquès de Valero i primer duc d'Arión
1728 1741 Agustín Fernández de Velasco y Bracamonte, duc de Frías
1741 1746 Juan Pizarro de Aragón, marquès de San Juan de Piedras Albas
Regnat
de
Ferran VI
(1746-1759)
1746 1748 Juan Pizarro de Aragón, marquès de San Juan de Piedras Albas
1748 1757 Sebastián Guzmán de Spínola, marquès de Montealegre
1757 1758 José de Guzmán y Guevara, marquès de Montealegre
1758 1759 Joaquín López de Zúñiga y Castro, duc de Béjar
Regnat
de
Carles III
(1759-1788)
1759 1783 José Fernández-Miranda Ponce de León, duc de Losada
1783 1788 Judas Tadeo Fernández de Miranda y Villacís, marquès de Valdecarzana
Regnat
de
Carles IV
(1788-1808)
1788 1792 Judas Tadeo Fernández de Miranda y Villacís, marquès de Valdecarzana
1792 1802 Diego Pacheco Téllez-Girón Gómez de Sandoval, duc de Frías
1802 1808 Vicente María Palafox Rebolledo Mexia Silva, marquès d' Ariza
Regnat
de
Ferran VII
(1808 y 1814-1833)
1808 1809 Ignacio de Arteaga e Idiáquez, marquès de Valmediano
1809 1812 Juan de la Cruz Belbis de Moncada y Pizarro, marquès de Bélgida (3)
1812 1814 Ignacio de Arteaga e Idiáquez, marquès de Valmediano (3)
1814 1820 Vicente María Palafox Rebolledo Mexia Silva, marquès d' Ariza
1820 1822 Francisco de Paula Fernández de Córdoba y Cárdenas, comte de la Puebla del Maestre
1822 1823 José Gabriel de Silva-Bazán y Waldstein, marquès de Santa Cruz de Mudela
1823 1824 Francisco de Paula Fernández de Córdoba y Cárdenas, comte de la Puebla del Maestre
1824 1833 José Rafael de Silva Fernández de Híjar y Palafox, duc de Híjar
Regnat
de
Isabel II
(1833-1868)
1833 1854 José Rafael de Silva Fernández de Híjar y Palafox, duc d'Híjar
1854 1854 Joaquín Fernández de Córdova y Pacheco, marquès de Malpica i duc d'Arión
1854 1856 Luis Carondelet Castaños, duc de Bailen (2)
1856 1864 Vicente Pío Osorio de Moscoso y Ponce de León, comte d' Altamira
1865 1868 Joaquín Fernández de Córdova y Pacheco, marquès de Malpica i duc d'Arión
Regnat
de
Alfons XIII
(1885-1931)
1906 1909 Carlos Martínez de Irujo y del Alcázar, duc de Sotomayor (1)(2)
1909 1925 Andrés Avelino de Salabert y Arteaga, marquès de la Torrecilla (2)
1925 1927 José de Saavedra y Salamanca, marquès de Viana (2)
1927 1931 Luis María de Silva y Carvajal, duc de Miranda (2)

(1) Entre 1868 i 1906 aquest càrrec va ser suprimit
(2) Va ser a més Cap Superior de Palau
(3) Sommelier de Corps en l'exili al Castell de Valençay
(4) Cambrer major

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gómez Centurión, Carlos. Universidad Complutense de Madrid, Cuadernos de Historia Moderna. Al cuidado del Cuerpo del Rey: los sumilleres de corps en el siglo XVIII, 2003, p. 199-239. 
  • Martínez Millán José. Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia Moderna. La Corte de Carlos V. 2000
  • Martinéz Millán (dir). José. La Corte de Felipe II. Madrid. Alianza 1994
  • Martínez Millán, José y Visceglia, Maria Antonietta (Dirs.). La Monarquía de Felipe III. Madrid, Fundación Mapfre, 2008/2009
  • Archivo General de Palacio (AGP) [1]. Patrimonio Nacional. Sección Personal

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopedia Universal Europeo-Americana Espasa Calpe. Tomo XLIX. Hijos de J. Espasa, Editores, 1923.
  • Guia Oficial de España. Sucesores de Ribadeneyra. Madrid, 1930.