Vés al contingut

Son de mar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSon de mar
Fitxa
DireccióBigas Luna Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Azcona Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiano Magic Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLolafilms Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, drama i cinema eròtic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0261311 Filmaffinity: 507817 Allocine: 40906 Letterboxd: sound-of-the-sea Allmovie: v250546 TCM: 453707 TMDB.org: 62191 Modifica el valor a Wikidata

Son de mar és una pel·lícula espanyola, dirigida per Bigas Luna l'any 2001, a partir d'una novel·la homònima de Manuel Vicent i en la qual vol reflectir la part onírica del dolor.[1] Fou rodada a Dénia.[2]

Argument

[modifica]

Un dia del final de l'estiu, Ulisses (Jordi Mollà) arriba a una petita ciutat de la costa mediterrània per a ser el nou professor de literatura de l'institut. Allí descobrirà la sensualitat del Mediterrani a través de la mar, de l'olor dels tarongers i de les delicioses patates fregides que li prepara una noia, Martina (Leonor Watling).

Ulisses no pot evitar enamorar-se bojament d'ella. I Martina cau fetillada per les històries que ell li compta. Es casen i tenen un fill, però una matinada que surt a pescar tonyines en la seva petita barca de pesca, Ulisses desapareix i és donat per mort. Al cap de poc temps, Martina es casa amb Alberto Sierra (Eduard Fernández), un ric constructor local. Quan ella se sent instal·lada en aquesta vida de luxe, Ulisses reapareix perquè no ha pogut oblidar-la.

Decidida a donar-li una segona oportunitat, Martina tanca al seu anterior marit a la part alta d'un gratacel sense acabar perquè ningú descobreixi que està viu. És llavors quan les trobades entre la parella es fan cada vegada més enceses. Però com en qualsevol triangle passional, el destí deixa un estret buit per a la felicitat.[3]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]
XVI Premis Goya (2001)[4]
Categoria Persona Resultat
Millor actor de repartiment Eduard Fernández Candidat
Millor guió adaptat Rafael Azcona Candidat

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]