Sonata per a piano núm. 21 (Beethoven)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Fragment de la Sonata per a piano núm. 21 | |
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | do major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1803-1804 |
| Data de publicació | 1805 |
| Durada | 30' |
| Dedicat a | Ferdinand von Waldstein |
| Opus | 53 |
| Instrumentació | piano |
   | |
La Sonata per a piano núm. 21, en do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com a «sonata Waldstein», és considerada com una de les sonates més destacades del seu període central; les altres són la sonata núm. 23 «Appassionata», opus 57, i la Sonata «dels Adéus», opus 81.
Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres, al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784.
Estructura[modifica]
Com moltes de les sonates, té tres moviments:
- Allegro con brio. La sonata obre memorablement amb uns acords en staccato, tocats en pianissimo.
- Introduzione. Adagio molto - attacca
- Rondo. Allegretto moderato
L'Adagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols són 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a més, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb més d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment són de dos compassos de mitjana, i no implica més que algunes notes.
Tanmateix, aquest moviment és d'una gran riquesa, i conté diferents moments ben diferenciats i articulats, amb forts contrastos: amb tres notes n'hi ha prou a construir un moviment ascendent, després dos acords permeten resoldre aquesta tensió, etcètera. Aquest moviment es caracteritza doncs per una sorprenent economia de mitjans en la composició i de l'expressió musical. Tal escriptura requereix una interpretació d'una delicadesa extrema, on cada nota té molta transcendència.
El segon moviment acaba en una semicadència amb un calderó, i s'encadena directament (hi ha la indicació attacca) amb el tercer moviment, el Rondó.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 21 |
- La sonata interpretada per Michael Hawley
- Arxius de la Beethoven Hauss Bonn Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
- Partitura gratuïta a "IMSLP"
