Sonata en sol major (HWV 358)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata en sol major
Tonalitat Sol major
Compositor Georg Friedrich Händel
Gènere artístic sonata
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis HWV 358
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002365698
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata en sol major, HWV 358, fou composta per Georg Friedrich Händel en algun moment entre 1707 i 1710. No està especificat l'instrument solista i a l'acompanyament hi ha un teclat (clavicèmbal). L'obra està referenciada com a HHA iv/18,3.[1] No hi ha cap referència en el catàleg HG (Händel-Gesellschaft). Forma part de les sonates Fitzwilliam.[2]

Per una raó desconeguda, Händel no va indicar la instrumentació o les indicacions de tempo en els moviments. De fet, el manuscrit original ni tan sols esmenta que és una "sonata". Tot i que a la categorització de l'obra a IMSLP es relaciona amb el violí,[3] la tessitura és aguda per a un violí, i no baixa del sol4 (que és una octava per sobre de la nota més baixa del violí). Per aquesta raó (tot i que el violí és l'instrument més probable), sovint es toca amb flauta dolça (recorder).

Una interpretació típica dura uns cinc minuts.

Estructura[modifica]

La sonata consta de tres moviments:

Moviment Caràcter [4] Notes
1 Allegro Una melodia de semicorxeres que en tota la peça, gairebé com un estudi, amb molts canvis.
2 Adagio La part més rellevant, recollida, molt lenta i romàntica. És requereix molt de vibrato.
3 Allegro Hi ha quatre notes extremadament altes (que no s’adapten a l’harmonia que l’acompanya) cap al final del moviment.

Referències[modifica]

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.
  2. «Handelian FAQs». gfhandel.org, 03-02-2007. Arxivat de l'original el 21 març 2009. [Consulta: 21 febrer 2009].
  3. Sonata en sol major (HWV 358): Partitura lliure a l'IMSLP.
  4. El tempo per cada moviment no està indicat en la partitura, i el que s'indica és un acord general dels editors.