Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a flauta dolça en do major
Forma musical sonata
Tonalitat Do major
Compositor Georg Friedrich Händel
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis i Opus 365 i 1
Instrumentació flauta dolça i clavicèmbal
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002364922
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365) fou composta per Georg Friedrich Händel, probablement abans 1712. L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 7. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,15; i HHA iv/3,33.[1][2][3]

Publicació[modifica]

Fou publicada el 1726 (o poc després), en una col·lecció de dotze sonates amb el títol Sonates pour un Traversiere un Violon ou Hautbois Con Basso Continuo Composées par G. F. Handel. L'editor es creia que era Jeanne Roger d'Amsterdam, però actualment s'ha demostrat que va ser una falsificació de l'editor de Londres, John Walsh. Walsh reedità aquesta sonata el 1731 o 1732 ja sota el seu propi segell en una col·lecció similar, que contenia deu de les sonates més primerenques i dues de noves, amb el nou títol de Solos for a German Flute a Hoboy or Violin With a Thorough Bass for the Harpsichord or Bass Violin Compos'd by Mr. Handel.[3]

Tant la primera edició (falsificació de Roger), com les de Walsh i Chrysander (basada en les dues anteriors) indiquen que està escrita per a flauta dolça ("flauto"), i la van publicar com a Sonata VII, tot i que en el manuscrit autògraf falta la pàgina de títol. Aquest autògraf és una còpia probablement de 1712, però un manuscrit més fiable detalla la instrumentació en italià: "flauto e cembalo", exactament com en les còpies autògrafes de les sonates en sol menor, en la menor, i fa major.[4][5]

Moviments[modifica]

La sonata consta de cinc moviments:

Núm. Tipus Tonalitat Mètrica Compassos Notes
1 Larghetto Do major 4/4 24 Acaba amb un adagio d'un compàs en sol major
2 Allegro Do major 3/8 132
3 Larghetto La menor 3/4 43 Acaba amb un acord en mi major.
4 Un tempo di Gavotti Do major 4/4 46 Tres seccions (de 4, 8 i 34 compassos), cadascuna amb signes de repetició.
5 Allegro Do major 3/8 64 Dues seccions (de 16 i 48 compassos), cadascuna amb signes de repetició.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Tres d'aquests moviments estan relacionats amb altres obres de Händel:[4]

  • Händel també utilitza el segon moviment en l'obertura de l'òpera Scipione (1726)
  • El tercer moviment és un revisió del tercer moviment de la Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) (1711–16)
  • El cinquè moviment té relació amb el duet "Placa l'alma", de l'acte 1, escena 4 de l'òpera Alessandro, (1725–26)

Referències[modifica]

  1. Terence Best, "Handel's Chamber Music: Sources, Chronology and Authenticity", Early Music 13, no. 4 (November 1985): 476–99. Citation on 481–82.
  2. Best 1985, 483.
  3. 3,0 3,1 Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10:801.
  4. 4,0 4,1 Best 1985, 480.
  5. David Lasocki i Walter Bergmann, "Critical Report", a G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; Nova York: G. Schirmer, Inc.; Australia & Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Company Ltd, 1979): 69 i 74n23.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]