Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a flauta dolça en fa major
Tonalitat Fa major
Compositor Georg Friedrich Händel
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis 369
Instrumentació flauta dolça i clavicèmbal
Allmusic: mc0002393366
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369) fou composta abans de 1712 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i clavicèmbal; el manuscrit autògraf, una còpia feta probablement el 1712, indica aquesta instrumentació en italià: "flauto e cembalo". L'obra també és coneix com a Opus 1 núm. 11, i fou publicada el 1732 per Walsh. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,40; i HHA iv/3,52.[1][2]

Händel va fer un arranjament d'aquesta sonata en el seu Concert per a orgue en fa major (HWV 293).[3]

Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a flauta dolça (flauto), i la van publicar com a Sonata XI.

Moviments[modifica]

La sonata consta de quatre moviments:

Moviment Tipus Signatura clau Signatura de temps Bars Notes
1 Larghetto Fa major 3/4 44 Acaba amb una semicadència sobre la dominant (un acord de do major).
2 Allegro Fa major 4/4 28 Té dues seccions (14 i 14 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou amb una cadència autèntica sobre un acord en do major . La segona secció comença en do major.
3 Siciliana 12/8 11 Comença en re menor. Conclou amb una semicadència frígia sobre un acord de dominant (la major).
4 Allegro Fa major 12/8 28 Té dues seccions (8 i 20 compassos), cadascuna amb signes de repetició.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Referències[modifica]

  1. David Lasocki and Walter Bergmann, "Critical Report", in G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia and Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69 i 74n23.
  2. Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita al 801.
  3. Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita a 798.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]