Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a flauta en mi menor
Forma musical sonata per a flauta
Tonalitat mi menor
Compositor Georg Friedrich Händel
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis 359b
Sèrie Sonates per a flauta de Händel
Instrumentació flauta
IMSLP: Flute_Sonata_in_E_minor,_HWV_359b_(Handel,_George_Frideric)
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b) fou composta cap al 1724 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta travessera i teclat (clavicèmbal). L'obra també té la referència com a Opus 1, núm. 1b, i fou primer publicada el 1732 per John Walsh. Altres catàlegs de la música Händel la cataloguen com a HG xxvii,6 i HHA iv/3,10.

Aquesta sonata és una revisió d'una obra anterior, la Sonata per a violí en re menor (HWV 359a).[1]

De les dues sonates de l'edició de Chrysander com a Opus 1 Sonata I, aquesta (Sonata Ib) és la primera en l'edició de Walsh (denominada Sonata I). La Sonata de l'edició de Chrysander va ser compilada a partir de fonts del manuscrit. Les sonates Ia i la Ib tenen en comú el primer i quart moviments.

Una interpretació típica dura aproximadament set minuts.

Moviments[modifica]

La feina consisteix de quatre moviments:

Moviment Tipus Tonalitat clau Compàs Nombre de compassos Audio Notes
1 Grave Mi menor 4/4 20 Al Goldstein (flauta) i Martha Goldstein (clavicèmbal) (2:07):
En comú amb el primer moviment de la sonata per a flauta en mi menor (HWV 379).
2 Allegro Mi menor 4/4 43 Al Goldstein (flauta) i Martha Goldstein (clavicèmbal) (1:42):
3 Adagio Sol major 3/4 12 Al Goldstein (flauta) i Martha Goldstein (clavicèmbal) (0:43):
Acaba amb un acord en si major.
4 Allegro Mi menor 3/8 80 Al Goldstein (flauta) i Martha Goldstein (clavicèmbal) (2:15):
Dues seccions (31 i 49 compassos), cadascuna amb signes de repetició. En comú amb el quart moviment de la sonata per a flauta en mi menor (HWV 379).

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos s'ha agafat de l'edició de Chrysander, i és el número que hi ha en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Referències[modifica]

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.

Vegeu també[modifica]