Sonata per a flauta en si menor (HWV 376)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a flauta en si menor
Forma musical sonata per a flauta
Tonalitat Si menor
Compositor Georg Friedrich Händel
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis 376
Sèrie Sonates per a flauta de Händel
Instrumentació flauta
IMSLP: Flute_Sonata_in_B_minor,_HWV_376_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002369933
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a flauta en si menor (HWV 376) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta i teclat (clavicèmbal). La data de la composició és desconeguda però aparegué publicada el 1730. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xlviii,137; i HHA iv/3,68.[1]

L'autenticitat de la sonata és incerta. De la tres "Halle sonatas" , és la que sembla més clarament que no va ser composta per Händel, tot i que si no ho va ser, estilísticament és una imitació extremadament bona. Es coneix com a "Halle Sonata núm. 3", i de vegades se l'anomena "Hallenser Sonaten", d'acord amb l'opinió de Chrysander que seria una obra primerenca de Händel. En l'edició de Chrysander es detalla que l'obra és per a flauta travessera ("Traversa"), i la publicà com a Sonata XVIII.

Apareix extensament citada en el segon moviment del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski.

Una interpretació típica dura gairebé set minuts.

Moviments[modifica]

La sonata consta de quatre moviments:

Num. Tipus Tonalitat Mètrica Compassos Notes
1 Adagio Si menor 4/4 21 Mostra un típica relació de l'estil de Händel entre la línia de la flauta i el baix—amb imitacions i solapament de frases.
2 Allegro Si menor 4/4 58 Té dues seccions (18 i 40 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou en fa ♯ major, i la segona secció comença en re major. És un tipus de fuga a dues veus amb intercanvis de textura entre les veus.
3 Largo ? 3/4 17 Un breu moviment en re major i acaba en fa ♯ major.
4 Allegro Si menor 3/8 67 Té dues seccions (23 i 44 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou en fa ♯ major, i la segona secció comença en re major. Un moviment vital que comença com una ària d'òpera de Händel.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició)

Referències[modifica]

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]