Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a oboè en fa major
Forma musical sonata
Tonalitat Fa major
Compositor Georg Friedrich Händel
Creació dècada del 1710
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis HWV 363a
Instrumentació oboè
Allmusic: mc0002658170
Modifica les dades a Wikidata
Oboè barroc (còpia d'un Stanesby)

La Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) fou composta per Georg Friedrich Händel entre 1711 i 1716. Està escrita per a oboè i teclat (clavicèmbal). L'obra també és referenciada com a HHA iv/18,36. No apareix en el catàleg Händel-Gesellschaft (HG).[1]

Més tard, la sonata va ser revisada i escrita com a Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b).

Una interpretació típica dura aproximadament vuit minuts.

Moviments[modifica]

La sonata consta de cinc moviments:

Núm. Tipus Notes
1 Adagio Un adagio típicament händelià.
2 Allegro El tema és introduït per l'oboè; posteriorment entra el teclat i evoluciona cap a una petita fanfara. Händel destaca el moment culminant del moviment amb l'oboè fent la nota més aguda possible.
3 Adagio Més planyívol que el primer adagio.
4 Bourrée Una dansa alegre que prepara la segona secció amb música de "L'Arribada de la Reina de Sheba"
5 Minuet El minuet es caracteritza per petits salts melòdics ascendents.

Referències[modifica]

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]