Sonata per a piano en re bemoll major, D 567 (Schubert)
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | Mi♭ major |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1817
|
| Catalogació | D 566 |
La Sonata per a piano en re bemoll major, D 567 (també coneguda amb la numeració D 568), és una obra composta per Franz Schubert el juny de 1817. És una versió primerenca de la Sonata per a piano núm. 7 en mi bemoll major, D 568.[1]
Moviments[2][modifica]
I. Allegro moderato. En re bemoll major.
II. Andante molto. En do sostingut menor.
III. Allegretto. En re bemoll major. Fragment (acaba al mig del tema final), tot i que el material desaparegut pot ser produït en transposar el mateix passatge de la Sonata en mi bemoll major.
Notes[modifica]
- ↑ Gibbs p. 156
- ↑ Vegeu la partitura Arxivat 2017-12-25 a Wayback Machine. a IMSLP, accés l'1 de setembre de 2014.
Fonts[modifica]
- Gibbs, Christopher. The Cambridge Companion to Schubert. Cambridge, Anglaterra: Cambridge University Press, 1997.
Enllaços externs[modifica]
- Sonata per a piano en re bemoll major, D 567: Partitura lliure a l'IMSLP.
