Sonata per a piano núm. 18 (Beethoven)
 Tema del 4t moviment | |
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | mi bemoll major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1802 |
| Data de publicació | 1804 |
| Catalogació | Op. 31, núm. 3 |
| Opus | 31 |
| Durada | 25'
|
| Instrumentació | piano |
| Premis | (1977) Premi Grammy a la millor interpretació instrumental solista (sense orquestra) |
   | |
La Sonata per a piano núm. 18 en mi bemoll major, op. 31 núm. 3 va ser composta per Ludwig van Beethoven el 1802. La seva interpretació dura aproximadament uns 21 minuts.
Aquesta sonata consta de quatre moviments:
- Allegro
- Scherzo. Allegretto vivace
- Menuetto: Moderato e grazioso
- Presto con fuoco
Tots els moviments estan en mode major. Com a característica general de l'obra, no hi ha cap moviment adagio o lento; són sempre moviments ràpids o moderats. Presenta un caràcter alegre. És coneguda també amb el sobrenom de "La caça" pel ritme del tema principal de l'últim moviment, una tarantel·la.
A nivell formal, en tots els moviments Beethoven fa servir la forma sonata. Fins i tot l'Scherzo, normalment en forma ternària, presenta la forma sonata. És la darrera sonata en què apareix el minuet (Menuetto).[1] Curiosament, Camille Saint-Saëns va fer servir el trio del "Menuetto", com a tema de les seves Variations sur un thème de Beethoven, op. 35, obra composta per a dos pianos el 1874.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Una sessió per András Schiff sobre la Sonata per a piano núm. 18, op. 31 núm. 3.
