Sonata per a piano núm. 19 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 19
K. 547a
Forma musical Sonata
Tonalitat Fa major
Compositor W. A. Mozart
Composició 1788?
Catalogació K. 547a
Estrena
Moviments
  1. Allegro
  2. Rondó
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La Sonata per a piano en fa major, K. 547a (Anh. 135), és una sonata espúria, atribuïda durant bastants anys a Wolfgang Amadeus Mozart. Al principi, el 1799, va ser publicada per Breitkopf & Härtel com una de les seves sonates originals; però aviat es va descobrir que en realitat era una amalgama de moviments seleccionats d'altres composicions.

L'obra consta de dos moviments:

  1. Allegro, que és una transcripció (de do major a fa major) per a piano sol del segon moviment de la Sonata per a violí núm. 36, K. 547.
  2. Rondó, que és una transcripció del darrer moviment de la Sonata per a piano núm. 16.

La sèrie de sis variacions sobre l'Andante, K. 54/547b original s'interpreta a vegades com a tercer moviment addicional de l'obra. Aquestes variacions són també transcripcions de la mateixa sonata per a violí (K. 547) a la qual pertany l'Allegro, amb la quarta variació reescrita, la que estava dedicada al violí.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zaslaw, Neal, with Cowdery, William eds., The Compleat Mozart: A Guide to the Musical Works of Wolfgang Amadeus Mozart, p. 320, New York: W.W. Norton & Co., 1990, ISBN 0-393-02886-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]