Sonata per a piano núm. 28 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 28
Sonate Op101intro.jpg
Inici de la sonata núm. 28
Forma musical Sonata
Tonalitat La major
Compositor L. V. Beethoven
Creació 1816
Data de publicació 1817
Catalogació Op. 101
Durada 20'
Dedicat a

Dorothea von Ertmann

  1. Etwas lebhaft und mit der Innigster Empfindung
  2. Lebhaft. Marschmässig
  3. Langsam und Sehnsuchtvoll
  4. Geschwind, doch nicht zu sehr, und mit Entschlossenheit
Instrumentació piano
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002365644
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm 28, en la major, op. 101 de Ludwig van Beethoven fou composta al poble de Baden, al sud de Viena, durant l'estiu de 1816. Està dedicada a la baronessa Dorothea von Ertmann, una bona pianista. És considerada com l'obra que inicia el període de les sonates tardanes del compositor. Aquesta va ser l'única de les seves 32 sonates que Beethoven mai va veure interpretada públicament, ja que no va poder assistir al concert el 1816, on l'obra fou interpretada per un pianista que a més era un funcionari de la banca.[1] Dura aproximadament uns 20 minuts.

Consta de quatre moviments:

  1. Etwas lebhaft und mit der Innigster Empfindung (Vivaç i amb el més íntim sentiment)
  2. Lebhaft. Marschmässig (Vivace alla Marcia)
  3. Langsam und Sehnsuchtvoll (Lent i amb nostàlgia)
  4. Geschwind, doch nicht zu sehr, und mit Entschlossenheit (No massa veloç, i decidit)

Aquesta sonata és la primera de la sèrie del «període tardà» de les obres de Beethoven en el qual la seva música pren una direcció més íntima, personal i, fins i tot, introspectiva. Per a aquest període el compositor havia adquirit ja un mestratge en la forma, textura i tonalitat de manera que subvertia fins i tot les convencions que ell mateix havia dominat en el moment de crear les seves composicions anteriors. També és característic d'aquests treballs tardans la inclusió d'elements contrapuntístics com el cànon i la fuga.

Referències[modifica]

  1. Joseph Braunstein, notes a l'enregistrament de Michael Ponti del Concert per a piano en la menor, op. 7 de Clara Schumann

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 28 Modifica l'enllaç a Wikidata