Sonata per a piano núm. 7 en mi bemoll major, D 568 (Schubert)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 7
Forma musical sonata per a piano
Tonalitat Mi♭ major
Compositor Franz Schubert
Publicació 1829
Catalogació D 566
Instrumentació piano
Moviments
  1. Allegro moderato
  2. Andante molto
  3. Menuetto: Allegretto - Trio
  4. Allegro moderato
Més informació
Allmusic mc0002371207
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 7 en mi bemoll major, D 568, és una obra per a piano sol de Franz Schubert. És una revisió i conclusió de la Sonata en re bemoll major D. 567, composta el juny de 1817. L'obra en mi bemoll major (D 568) la deuria acabar cap al 1826, i va sortir publicada l'any 1829 com a Op. posth. 122, un any després de la mort de Schubert.[1]

Moviments[modifica]

I. Allegro moderato. En mi♭ major.

II. Andante molto. En sol menor.

III. Menuetto: Allegretto - Trio. En mi♭ major.

IV. Allegro moderato. En mi♭ major.

Com s'ha comentat, aquesta sonata és una transposició i elaboració de la Sonata per a piano en re♭ major, D. 567.[2] Daniel Coren resumeix la naturalesa de la recapitulació del primer moviment d'aquesta sonata com a "material primari sincopat."[3]

Notes[modifica]

  1. Henle, p. 6
  2. Gibbs p. 156
  3. Coren, Daniel «Ambiguity in Schubert's Recapitulations». The Musical Quarterly, LX, 4, 1974, pàg. 568–582. DOI: 10.1093/mq/LX.4.568 [Consulta: 22 febrer 2009].

Referències[modifica]

  • Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997.

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]