Sonata per a piano núm. 9 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 9
Op14 1 pri mov.png
Forma musicalSonata
TonalitatMi major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1798-1799
Data de publicació1799
CatalogacióOp. 14, núm. 1
Durada20'
Dedicat aAnna Margarete von Browne
  1. Allegro
  2. Allegretto
  3. Rondo. Allegro commodo
Instrumentaciópiano
IMSLP: Piano_Sonata_No.9,_Op.14_No.1_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002411285
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 9 en mi major, opus 14 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799, i publicada al mateix temps que la núm. 10 el desembre de 1799. Va ser dedicada a la baronessa Josefa von Braun.

Context[modifica]

Malgrat la seva numeració, la Sonata per a piano núm. 9 és anterior a la Sonata Patètica. Beethoven en va fer un arranjament per a quartet de corda el 1802.

Estructura[modifica]

Té tres moviments:

  1. Allegro
  2. Allegretto
  3. Rondo. Allegro commodo

1. Allegro[modifica]

El primer moviment, en mi major, comença amb una sèrie de quartes ascendents en la mà dreta, seguides d'una frase repetida en eco a diferents octaves, com en un quartet de corda. El segon tema, en si major, es basa en una gamma cromàtica ascendent. El desenvolupament és ple d'arpegis en dobles-corxeres en el baix, i després arriba la reexposició. El moviment acaba dolçament.

2. Allegretto[modifica]

El segon moviment és un minuet. La secció principal, en mi menor, no acaba amb una cadença completa sinó que va a parar a un acord de mi major com a dominant de la menor. El trio amb el títol de Maggiore, és en do major. La coda recorda breument la tonalitat de do major abans de tornar al mi menor.

3. Allegretto[modifica]

El tercer moviment és un rondó i té un caràcter animat. L'última aparició del tema està sincopada.

Enllaços externs[modifica]