Sonata per a violí i piano núm. 3 (Grieg)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a violí i piano núm. 3
Edvard Grieg- Grave of Edvard and Nina Grieg.jpg
Sepultures d'Edvard Grieg i Nina Grieg
Forma musical Sonata
Tonalitat do menor
Compositor Edvard Grieg
Composició Troldhaugen (1875-1883)
Catalogació Op. 45 núm. 3
Durada 21 m.i escacs.
Dedicatòria Franz von Lenbach
Instrumentació Violí i piano
Estrena
Data Leipzig (1886)
Moviments
I. Allegro molto ed appassionato
II. Allegretto espresivo alla romanza
III. Allegro animato
Modifica les dades a Wikidata

La Sonata per a violí i piano núm. 3, op. 45, és una sonata en tres moviments composta per Edvard Grieg.

Va ser començada per Grieg el 1875 i desenvolupada el 1883 a Troldhaugen. Dedicada a Franz von Lenbach, data de la mateixa època del Quartet i de la Balada per a piano. Assoleix la mestria clàssica de la forma, i posseeix un profund contingut dramàtic. En tota la literatura musical noruega difícilment es pot trobar una altra sonata de cambra que ofereixi una major perfecció que aquesta última sonata de Grieg. És cèlebre la Romança, que constitueix el segon temps, per la seva rellevant qualitat musical, i mereix citar-se el fet d'existir una sarsuela que amb el títol de La sonata de Grieg, que la reprodueix fragmentàriament.

I. Allegro molto ed appassionato[modifica]

Impetuós ataca el violí un primer tema en tonalitat clara de do menor, mentre és recolzat per vigorosos acords del piano. Des de la regió greu ascendeixen ambdós instruments fins a assolir l'esplendor de l'exposició. Uns breus compassos enllacen amb el segon tema que repeteix el mateix moviment ascendent per a desbordar en ritmes sincopats del piano. Inicia el violí el cantabile amb un motiu de caràcter dolgut que és recollit pel piano. El violí, amb les seves pinzellades cromàtiques, presta repetidament al conjunt un caràcter patètic fins que després de diverses crides en la prima decreix novament la tensió. Reapareix el tem principal en tonalitat major, ampliat i sostingut per arpegis del piano. Repeteix dues vegades per a cedir a un passatge en el que la respiració es fa pesada amb dèbils plors del violí. S'inicia la reexposició de tota la primera secció amb lleugeres mutacions tonals i rítmiques per conduir aquest primer temps a la coda, presto, que finalitza després de fer sentir el violí per quatre vegades, en el bordó, la tònica a manera d'última exclamació.

II. Allegretto espresivo alla romanza[modifica]

Aquest segon tema es compta entre els millors fragments de la lírica instrumental de Grieg. El piano inicia l'exposició que es prolonga al llarg de 46 compassos, en els que s'ofereix una melodia de línies dilatades, serena i bella i de la qual resultaria impossible eliminar una sola nota senes trencar el seu equilibri i eterna unitat. El violí esposa, a la vegada, els matisos d'aquesta melodia. La vida –diu el mestre— no pot omplir totes les meves ànsies, però el meu Déu deixa que expressi el meu dolor i per això enmig dels patiments de la terra, sóc feliç. Aquest dolor i alegria sembla que s'infonen en tots els matisos harmònics. Un bellíssim allegro molto ens posa bruscament en contacte amb una llunyana visió popular que el violí glosa ara saltant l'arc, ara en pizzicati. En tornar al temps inicial, es reexposa la seva melodia, portada ara a una regió més aguda i modulant al semitò inferior, per acabar el temps en mi major.

III. Allegro animato[modifica]

Un alegre joc ondulant de tresets, en el piano, serveix de base al rebel tema que martella el violí en diàleg amb la mà esquerra d'aquell. (Un tema que recorda vagament el motiu secundari del primer moviment de la Simfonia en do major de Franz Schubert). Elaborat amb profusió aquest material exposat, dóna accés a un passatge en el que el violí canta una vegada una melodia plorosa en la bemoll. De bell nou apareix el temps inicial amb els seus tresillos en el cantabile que és acompanyat ara per sonors arpegis del piano que preparen la modulació a do major, tonalitat en la qual acaba aquesta sonata.

Anàlisi[modifica]

De les tres sonates que va compondre Grieg per al violí (op. 8, op. 13 i op. 45) aquesta última és l'única que aconsegueix qualitat de maduresa i cohesió formal en la seva integritat. La primera idíl·lica, és una obra de joventut en la que s'expressen accents desproveïts de preocupacions que traspuen ja en la segona. Aquesta tercera, tanmateix, desborda en matisos tràgics d'intens contingut intel·lectual. En molts passatges les exclamacions del violí o del piano són verdaders laments i plors traduïts al llenguatge musical. Una música típicament romàntica que ha estat composta per a esser interpretada amb gran llibertat per l'executant. La seva mateixa forma rebel·la aquesta despreocupació davant als motlles clàssics, ja que els desenvolupaments es van tresant a mesura i segons exigeixen les vivències del seu autor.

Bibliografia[modifica]

Edicions Daimon, Las Mejores Sonatas, p. 65-66 (ISBN 84-231-2664-1)