Sonata per a violí núm. 8 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonata per a violí núm. 8
Forma musical sonata
Tonalitat Sol major
Compositor Ludwig van Beethoven
Instrumentació piano i violí
Més informació
Allmusic mc0002408143
Modifica dades a Wikidata

La Sonata per a violí núm. 8, en sol major, és la darrera de les tres Sonates per a violí op. 30 de Ludwig van Beethoven. Va ser composta entre 1801 i 1802. Està dedicada al tsar Alexandre I de Rússia. Les tres sonates, la Núm. 6 la major, la Núm. 7 en do menor i la Núm. 8 sol major, van ser publicades el 1803 per Bureau des Arts et d'Industrie a Viena.[1]

Context personal i dedicatòria[modifica | modifica el codi]

Beethoven va compondre les Sonates per a violí op. 30, en els anys 1801 i 1802, completant la major part del treball entre març i maig de 1802, després d'instal·lar-se a Heiligenstadt en un intent de millorar els seus problemes d'audició. Són obres creades durant un moment traumàtic en la vida de Beethoven, ja que es va veure obligat a admetre que estava perdent l'oïda. L'octubre de 1802, només quatre mesos després de completar aquestes sonates Beethoven va escriure el que s'anomena Testament de Heiligenstadt, una carta que sembla que no va arribar a enviar i en la qual intenta fer saber als seus germans –i, de fet, a tothom– que s'estava tornant sord. En ella també dóna a conèixer el fet que havia considerat seriosament el suïcidi.[2]

Potser a causa d'aquest patiment psicològic, Beethoven va compondre intensament i va acabar la seva Segona Simfonia, les Bagatel·les op. 33, les Sonates per a piano op. 31 (núms. 16, 17 i 18) i les Sonates per a violí op. 30, tot això durant la primavera, estiu i tardor de 1802.[2]

La dedicatòria de les tres Sonates op. 30, al tsar Alexandre I de Rússia sembla que no va tenir una compensació econòmica; hi ha alguna dada que apunta un possible regal d'un anell de diamants però no és fiable. Però Alexandre, més tard, va ser un dels deu abonats a la Missa Solemnis. És possible que Beethoven rebés una suma de diners per aquestes sonates el 1814, després que fes la presentació a l'esposa del tsar de la Polonesa op. 89.[1]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
I. Allegro assai

II. Tempo di minuetto, ma molto moderato e grazioso

III. Allegro vivace
Interpretació de Paul Rosenthal (violí) i Edward Auer (piano)

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Consta de 3 moviments:

  1. Allegro assai
  2. Tempo di minuetto, ma molto moderato e grazioso
  3. Allegro vivace

Ple d'humor a la manera de Haydn, el primer moviment, Allegro assai, evita el relaxament, el lirisme cadenciós de la Sonata núm. 6 en la major i la força dramàtica ombrívola de Sonata núm. 7 en do menor. Abunden les "sorpreses", incloent detalls com ara el violí grinyolant al final de l'obertura i el pas a la tonalitat dominant en al segon tema. Motius i temes ascendeixen o cauen en picat, i el tema principal s'assembla als arpegiats més relacionats amb l'Escola de Mannheim. Després de la secció de desenvolupament, que està dominada pel primer tema, la recapitulació resol el segon tema a la tònica, tot i que Beethoven manté el mode menor.[1]

El segon moviment, Tempo di minuetto, ma molto moderato e grazioso, està en mi bemoll major. Les seccions externes de l'estructura ABA (coda), són com una cançó, i crea una incertesa tonal entre mi bemoll major i sol menor, mentre que la secció central, en clar contrast, està en mi bemoll menor. La calidesa que es respira en aquest moviment és inusual en la música de Beethoven.[1]

L'humor també sembla ser l'ingredient principal en el moviment final, que és com un rondó però amb una excepció important: només hi ha un tema. El tema té dos elements: un que consisteix en ràpides semicorxeres i l'altre de corxeres repetides. El tema apareix en diverses harmonies, incloent l'allunyada tonalitat de mi bemoll major que és la pròpia del segon moviment. Igual que en els dos primers moviments, una figura arpegiada forma una part important del tema principal.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a violí núm. 8 (Beethoven) Modifica l'enllaç a Wikidata