Sonates per a piano (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonates per a piano
Forma musical cicle de composicions per a piano
Compositor Ludwig van Beethoven
Gènere sonata per a piano
Part de piano music of Beethoven
Modifica dades a Wikidata
Portada de la primera edició de la Sonata Op. 111, amb la dedicatòria a l'Arxiduc Rodolf d'Àustria.

Les Sonates de Ludwig van Beethoven són un conjunt de composicions per a piano sol compostes per Beethoven entre 1795 i 1822; va compondre 32 sonates per a piano. Encara que al principi no pretén ser un tot significatiu, en el seu conjunt constitueixen una de les col·leccions més importants de composicions de la història de la música.[1] Hans von Bülow les va anomenar "El Nou Testament" de la música, ja que la denominació "Antic Testament" de la música correspon a l'obra per a teclat El clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach.[2]

Les sonates per a piano de Beethoven van arribar a ser vistes com el primer cicle de les principals peces per a piano adaptades a la interpretació en una sala de concerts. En ser adequades tant per a l'execució en privat com en públic, la forma de les sonates de Beethoven representen "un pont entre el món de música de saló i la de la sala de concerts".[1]

Llista de sonates[modifica]

Opus 2: Tres sonates per a piano (1795)

Opus 7: Sonata per a piano núm. 4 en mi bemoll major ("Gran Sonata") (1797)

Opus 10: Tres sonates per a piano (1798)

Opus 13: Sonata per a piano núm. 8 en do menor ("Patètica") (1798)

Opus 14: Dos sonates per a piano (1799)

Opus 22: Sonata per a piano núm. 11 en si bemoll major (1800)

Opus 26: Sonata per a piano núm. 12 en la bemoll major ("Marxa fúnebre") (1801)

Opus 27: Dos sonates per a piano (1801)

Opus 28: Sonata per a piano núm. 15 en re major ("Pastoral") (1801)

Opus 31: Tres sonates per a piano (1802)

Opus 49: en per a piano (1805)

Opus 53: Sonata per a piano núm. 21 en do major ("Waldstein") (1803)

  • WoO 57: Andante Favori — Moviment central original de la Sonata "Waldstein" (1804)

Opus 54: Sonata per a piano núm. 22 en fa major (1804)

Opus 57: Sonata per a piano núm. 23 en fa menor ("Appassionata") (1805)

Opus 78: Sonata per a piano núm. 24 en fa sostingut major ("A Thérèse") (1809)

Opus 79: Sonata per a piano núm. 25 en sol major (1809)

Opus 81a: Sonata per a piano núm. 26 en mi bemoll major ("Les adieux/Els adéus") (1810)

Opus 90: Sonata per a piano núm. 27 en mi menor (1814)

Opus 101: Sonata per a piano núm. 28 en la major (1816)

Opus 106: Sonata per a piano núm. 29 en si bemoll major ("Hammerklavier") (1819)

Opus 109: Sonata per a piano núm. 30 en mi major (1820)

Opus 110: Sonata per a piano núm. 31 en la bemoll major (1821)

Opus 111: Sonata per a piano núm. 32 en do menor (1822)

Interpretacions i enregistraments[modifica]

El primer pianista a interpretar el conjunt de 32 sonates en un sol cicle de concerts fou Hans von Bülow; les tocà de memòria.[3] Posteriorment, d'altres ho han fet, com Artur Schnabel (que també ho feu de memòria), Roger Woodward,[4] i Michael Houstoun, que ha tocat el cicle complet de sonates en dues ocasions (als 40 anys i, el 2013, als 60 anys).[5] Després, ho han fet molts altres pianistes, com Wilbur R. Schnitker que en quinze dies va fer vuit recitals, sempre de memòria.[6]

Pel que fa als enregistraments, el primer va ser Artur Schnabel, que va enregistrar la integral de totes les sonates per a EMI entre 1932 i 1935.[7] Altres pianistes que ho han fet posteriorment són Claudio Arrau, Vladímir Aixkenazi, Wilhelm Backhaus, Daniel Barenboim, Alfred Brendel, Annie Fischer, Maria Grinberg, Friedrich Gulda, Jenő Jandó, Wilhelm Kempff, Maurizio Pollini i András Schiff. Emil Gilels també va començar a gravar-les, però va morir abans que pogués acabar-ho.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rosen (2002), accompanying note
  2. «Bach: The Well-Tempered Clavier - Das Wohltemperierte Clavier - release information». [Consulta: 9 setembre 2011].
  3. Carnegie Room Concerts
  4. Celebrate 88. Accés el 16 de juliol de 2014
  5. Hannigan, Margot «Beethoven, Houston a treat for audience». The Nelson Mail, 21-08-2013 [Consulta: 29 octubre 2013].
  6. Recordings, Crabtown Music, Manasquan, NJ; program, poss of author
  7. Beethoven Complete Piano Sonatas in Two Volumes, ed. by Artur Schnabel, Alfred Masterwork Edition, Publisher's Preface

= Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonates per a piano (Beethoven) Modifica l'enllaç a Wikidata

=

  • Rosen, Charles. Beethoven's Sonates per a piano: A Short Companion. Yale University Press, 2002. ISBN 978-0-300-09070-3. 
  • Tovey, Donald. A Companion to Beethoven's Sonates per a piano. Associated Board of the Royal Schools of Music, 1999. ISBN 978-1-86096-086-4. 
  • Taub, Robert. Playing the Beethoven Sonates per a piano. Amadeus Press, 2009. ISBN 978-1-57467-178-0. 
  • Behrend, William. Ludwig Van Beethoven's Pianoforte Sonatas. Ams Pr Inc, 1988. ISBN 978-0-404-12861-6. 
  • Matthews, Denis. Beethoven Piano Sonatas. British Broadcasting Corporation, 1967. 
  • Drake, Kenneth. The Beethoven sonatas and the creative experience. Indiana University Press, 2000. ISBN 978-0-253-21382-2. 
  • Harding, Henry Alfred. Analysis of Form in Beethoven's Sonatas. Nabu Press, 2010. ISBN 978-1-176-31116-9. 

Enllaços externs[modifica]