Sondra Locke

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSondra Locke
Sondra Locke The Gondola 1974.jpg
Sondra Locke a The Gondola (1973)
Biografia
Naixement Sondra Louise Smith
28 de maig de 1944 (1944-05-28) (74 anys)
Shelbyville, Tennessee (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Educada a Middle Tennessee State University Tradueix
Activitat
Ocupació Actriu, cantant, director
Període d'activitat 1968 –
Família
Cònjuge Gordon Anderson (1967-)
Parella Clint Eastwood (1975–1989)
Signatura

IMDB: 0516800
Modifica dades a Wikidata

Sondra Louise Smith (Shelbyville, Tennessee, Estats Units, 28 de maig de 1944) és una actriu, cantant i directora de cinema estatunidenca[1] coneguda per aparèixer en diverses pel·lícules amb Clint Eastwood, i ha arribat a ser la seva companya sentimental.

Carrera[modifica]

Va passar la seva infància i adolescència en la seva localitat natal i es va graduar en l'institut Shelbyville Central High School el 1965.[2] Posteriorment, va estudiar art dramàtic en la Middle Tennessee State University on es graduaria el 1968. Després d'iniciar-se en el teatre, aconseguiria el seu primer paper en el cinema en El cor és un caçador solitari, per la qual cosa va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu, i a dos premis Globus d'Or a la millor actriu dramàtica i de New Star Of The Year (discontinuada).

El 1968, es va casar amb el seu amic de la infància, Gordon Anderson.[3] Anderson es va declarar homosexual el 1997, quan Clint Eastwood ho va esmentar en una entrevista. En l'autobiografia de Sondra Locke, ella afirma que mai va tenir relacions sexuals amb el seu marit i que ell li va confessar que era homosexual abans de les seves noces. Quan va començar el seu romanç amb Eastwood, Anderson ja vivia amb un altre home. De tota manera, en l'actualitat, Anderson i Locke mantenen una bona relació i, de fet, continuen legalment casats.

En els següents anys, va aparèixer en pel·lícules independents i de culte, i en destaca La rebel·lió de les rates, amb Bruce Davison i Ernest Borgnine, així com en sèries de televisió com Barnaby Jones o Kung fu, Galeria nocturna, El planeta dels simis o Cannon. Durant la dècada del 1970, va destacar per les seves intervencions en altres pel·lícules com A Reflection of Fear (1973) i The Second Comming of Suzanne (1974).

Locke va patir la seva ruptura amb Eastwood, la qual cosa va destruir la seva carrera cinematogràfica, ja que l'actor, que va arribar al cim de la seva carrera amb Sense perdó (1992) com a actor i director, va posar Locke en la llista negra de la indústria de Hollywood, de la qual cosa mai es va recuperar.

Relació amb Eastwood[modifica]

La primera trobada de Sandra Locke amb Clint Eastwood va ser el 1972 quan l'actriu es va presentar al càsting de la pel·lícula dirigida per Eastwood, Breezy. Eastwood tenia fama de faldiller, però això no va evitar que, a partir de 1975, comencessin una relació sentimental durant el rodatge d'El bandoler Josey Wales, i se separà del seu espòs Gordon Anderson el 1978. Durant la segona meitat de la dècada de 1970, Locke es va convertir en la companya de pantalla d'Eastwood, tant si aquest actuava o tan sols dirigia. L'actriu va aparèixer en films com El bandoler Josey Wales (1976), Ruta suïcida (1977), Dur de pelar (1978), Bronco Billy (1980) i Impacte sobtat (1983). Junts també van protagonitzar La gran baralla (1980), seqüela de Dur de pelar, que va dirigir Buddy Van Horn.

En la dècada de 1980, va treballar en altres projectes, com un biopic sobre la cantant Rosemary Clooney titulat Rosie: The Rosemary Clooney Story (1982), així com en les sèries televisives Tals of Unexpected o Històries Increïbles; en aquesta última, va ser dirigida per Clint Eastwood en un episodi titulat Vanessa en el jardí. El 1986, va realitzar el seu debut com a directora, amb un film de poc d'èxit, Ratboy, en què també actuava.

El 1989, la seva relació amb Eastwood va acabar d'una manera tempestuosa.[4] En la seva autobiografia, The Good, the Bad, and the Very Ugly (publicada el 1998), explica exhaustivament els seus anys al costat d'Eastwood. Quan la relació va acabar, Locke va interposar una demanda contra Eastwood, en què li demanava 1.300.000 dòlars. Locke va al·legar que Eastwood va canviar d'un dia per l'altre els panys de casa seva. Segons diu en la biografia, Eastwood la va obligar a tenir dos avortaments i a una lligadura de trompes. Eastwood sempre va negar aquestes al·legacions i va afirmar que la seva excompanya estava guanyant diners a la seva costa, gràcies a la venda d'aquest llibre.

Treballs posteriors[modifica]

El 1990, va dirigir una altra pel·lícula amb més èxit, el drama Impuls. Les altres obres de Locke com a directora van ser Fes-me un favor (1997), a més del telefilm Death in Small Doses (1995). Com a actriu, treballaria en un parell de films independents com Clean and Narrow i The Prophet's Game, amb Dennis Hopper.

Locke en l'actualitat[modifica]

Després de recuperar-se d'un càncer de mama, en l'actualitat viu retirada de la interpretació i resideix a la seva casa de Hollywood Hills al costat del doctor Scott Cunneen, la seva parella sentimental des de fa deu anys i codirector del Center for Weight Loss en el Cedars Sinai Hospital.[5][6]

Filmografia[modifica]

Actriu[modifica]

Any Títol[7] Paper Notes
1968 The Heart Is a Lonely Hunter Mick Kelly Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor promesa de l'any
1970 Cover Me Babe Melisse
1971 Willard Joan
1972 Night Gallery Sheila Gray sèrie; episodi: "A Feast of Blood"
1972 The F.B.I. Regina Mason sèrie; episodi: "Dark Christmas"
1973 Cannon Trish sèrie; episodi: "Death of a Stone Seahorse"
1973 A Reflection of Fear Marguerite
1973 The ABC Afternoon Playbreak Nora Sells sèrie; episodi: "My Secret Mother"
1973 The Gondola Jackie Telefilm
1974 Kung Fu Gwyneth Jenkins sèrie; episodi: "This Valley of Terror"
1974 The Second Coming of Suzanne Suzanne
1974 Planet of the Apes Amy sèrie; episodi: "The Cure"
1975 Barnaby Jones Alicia sèrie; episodi: "The Orchid Killer"
1975 Cannon Stacey Murdock sèrie; episodi: "A Touch of Venom"
1976 Joe Forrester N/A sèrie; episodi: "A Game of Love"
1976 El bandoler Josey Wales (The Outlaw Josey Wales) Laura Lee
1977 Death Game Agatha Jackson
1977 The Shadow of Chikara Drusilla Wilcox
1977 Ruta suïcida (The Gauntlet) Augustina "Gus" Malley
1978 Dur de pelar (Every Which Way But Loose) Lynn Halsey-Taylor
1979 Tales of the Unexpected N/A Telefilm
1979 Friendships, Secrets and Lies Jessie Telefilm
1980 Bronco Billy Antoinette Lily
1980 Any Which Way You Can Lynn Halsey-Taylor
1982 Rosie: The Rosemary Clooney Story Rosemary Clooney Telefilm
1983 Sudden Impact Jennifer Spencer
1984 Tales of the Unexpected Edna sèrie; episodi: "Bird of Prey"
1985 Amazing Stories Vanessa Sullivan sèrie; episodi: "Vanessa in the Garden"
1986 Ratboy Nikki Morrison
1999 Clean and Narrow Betsy Brand
1999 The Prophet's Game Adele Highsmith

Directora[modifica]

  • Ratboy (1986)
  • Impulse (1990)
  • Death in Small Doses (1995)
  • Do Me a Favor (1997)

Referències[modifica]

  1. «biografia de Sondra Locke». The New York Times.
  2. Parish, James Robert. The Hollywood Book of Breakups. Wiley, 2006. ISBN 978-0471752684. 
  3. Locke, Sondra. The Good, the Bad, and the Very UglyPlantilla:Spaced ndashA Hollywood Journey. William Morrow and Company, 1997. ISBN 978-0-688-15462-2. 
  4. Eastwood's Ex-Lover Says He Torpedoed Her Career
  5. imdb. «Sondra Locke - Biography» (en anglès).
  6. csmc. «Center for Weight Loss - Scott Cunneen, MD» (en anglès).
  7. «filmografia de Sondra Locke». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sondra Locke Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Cinema