Soong Ching-ling

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSoong Ching-ling
Madame Sun Yat-Sen - Cecil Beaton.jpg
Soong Ching-ling el 1937
Biografia
Naixement 27 gener 1893
Xangai (RP Xina)
Mort 29 maig 1981 (88 anys)
Pequín (RP Xina)
Causa de mort Causes naturals (Leucèmia)
Lloc d'enterrament tomba de Soong Ching-ling
  President honorari de la República Popular de la Xina 

16 maig 1981 – 29 maig 1981
  President del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional 

6 juliol 1976 – 5 març 1978
← Zhu DeYe Jianying →
  Vicepresident del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional 

17 gener 1975 – 28 maig 1981
  Vicepresident de la República Popular Xinesa 

27 abril 1959 – 17 gener 1975
← Zhu DeUlanhu Tradueix →
  Vicepresident del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès 


  Membre de l'Assemblea Popular Nacional 

Dades personals
Formació McTyeire School Tradueix
Wesleyan College
Activitat
Camp de treball Drets civils
Ocupació Política
Partit Partit Comunista Xinès
Guomindang
Revolutionary Committee of the Chinese Kuomintang Tradueix
Família
Cònjuge Sun Yat-sen (1915–1925), mort del cònjuge
Pares Charlie Soong TradueixNi Guizhen Tradueix
Germans Soong Ai-ling Tradueix, Soong Mei-ling, T. V. Soong Tradueix, Soong Tse-an Tradueix i T. L. Soong Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Soong Ching-ling (Xangai, 27 de gener de 1893Pequín, 29 de maig de 1981) va ser una política xinesa, segona esposa de Sun Yat-sen, un dels líders de la revolució de 1911 que va establir la República de la Xina. Era membre de la família Soong i, juntament amb les seves germanes, va exercir un paper prominent en la política de la Xina abans de 1949. Se l'ha definit com la "mare de la Xina moderna".[1]

Després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, va ocupar diversos llocs destacats en el nou govern, entre ells el de vicepresidenta de la Xina. També va viatjar a l'exterior durant la dècada de 1950 representant el país en diverses activitats internacionals. Durant la Revolució Cultural, però, va ser molt criticada.[2] Soong va sobreviure a la Revolució Cultural, però va aparèixer amb menys freqüència després de 1976. Com a presidenta del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional entre 1976 i 1978, Soong va ser la cap d'Estat de la República Popular de la Xina. El maig de 1981 se li va atorgar el títol especial de president honorària de la República Popular de la Xina.

Referències[modifica]

  1. Aveline-Dubach, Natacha. "The Revival of the Funeral Industry in Shanghai: A Model for China" in Invisible Population: The Place of the Dead in East-Asian Megacities, pp. 79–80. Lexington Books (Lanham), 2012.
  2. Israel Epstein, Woman in World History: The Life and Times of Soong Ching-ling, p. 551.

Bibliografia[modifica]

  • Chang, Jung and Jon Halliday. Madame Sun Yat-Sen: Soong Ching-Ling. London: Penguin, 1986. ISBN 0-14-008455-X
  • Epstein, Israel. Woman in World History: The Life and Times of Soong Ching-ling. Beijing: China Intercontinental Press, 1993. ISBN 7-80005-161-7.
  • Hahn, Emily. The Soong Sisters. New York: Doubleday, Doran & Co, 1941.
  • Klein, Donald W., and Anne B. Clark. Biographic Dictionary of Chinese Communism, 1921-1965. 2 vols. Cambridge, MA: Harvard UP, 1971.
  • Seagrave, Sterling. The Soong Dynasty. London: Corgi Books, 1996. ISBN 0-552-14108-9

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soong Ching-ling Modifica l'enllaç a Wikidata