Sopa primitiva

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El Grand Prismatic Spring del Parc Nacional de Yellowstone. Se suposa que l'ambient d'aquest llac amb elevades temperatures i ambient reductor (absència d'oxigen), seria similar a l'ambient primigeni dels mars de la Terra.

La sopa primitiva[1] (també anomenat primària,de la vida, prebiòtica[2] o primordial) és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al nostre planeta. L'experiment es basa principalment a reproduir en un lloc hermètic les condicions que es van donar a la terra fa milions d'anys juntament amb elbrou primitiu, és a dir, els elements en les proporcions en què es trobaven llavors. El líquid, ric en compostos orgànics, es compon de carboni, nitrogen i hidrogen majoritàriament, exposat a raigs ultraviolats i energia elèctrica. El resultat és que es generen unes estructures simples d'ARN, en el seu moment versió primitiva de l'ADN, base de les criatures vives. Part d'aquest resultat va donar origen a la teoria dawkinsiana (que no darwiniana) de l'evolució.

El concepte es deu al biòleg rus Aleksandr Oparin, que en 1924 va postular la hipòtesi que l'origen de la vida a la Terra es deu a l'evolució química gradual a partir de molècules basades en el carboni, tot això de manera abiòtica.[3]

Referències[modifica]

  1. Aldridge, Susan. El hilo de la vida. Ediciones AKAL, 2003. «Urey y Miller intentaron recrear este medio, frecuentemente llamado sopa primordial, mediante simulaciones de laboratorio [...]» 
  2. Castillo Rodríguez, Francisco. Biotecnología ambiental. Editorial Tebar, 2005. «Sopa prebiótica: Expresión usada por J. B. S. Haldane (1928) para el caldo oceánico primordial de A. I. Oparin (1924) en el que se sintetizaron las "primeras células" mediante procesos químico-físicos graduales.» 
  3. Shapiro, Robert. Origins: A Skeptic's Guide to the Creation of Life on Earth. Bantam Books, 1987, p. 110. ISBN 0-671-45939-2.