Sopar a Emaus (Caravaggio)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaSopar a Emaus
1602-3 Caravaggio,Supper at Emmaus National Gallery, London.jpg
Tipus quadre
Artista Caravaggio
Data creació 1602
Tècnica Oli sobre tela
Gènere art sacre
Estil barroc
Dimensions 141 (Alçada) × 196.2 (Amplada) cm
Col·lecció National Gallery (Londres)
Catalogació
Codi museu  NG172
Modifica dades a Wikidata

Els deixebles d'Emaus (Oli sobre llenç, 141 X 196.2 (1602) National Gallery de Londres).

A Caravaggio li agradava molt el joc de representar moments estel·lars dels Evangelis que interrompen escenes d'allò més quotidianes i banals. En aquest cas, representa l'episodi de l'Evangeli de Lluc en què Cleofàs i Jaume, que havien convidat un foraster a sopar, queden astorats en reconèixer que es tracta, ni més ni menys, del Messies ressuscitat.

Amb aquest recurs, Caravaggio pot traslladar l'angoixa que provoca el fet religiós als objectes més senzills: en primer terme, el cistell de fruita a punt de caure ens anuncia que un fet inquietant està a punt de caure passar. El pa i la gerra de vi són símbols de l'eucaristia, i el pollastre amb les potes estirades fa al·lusió a la mort. I tot plegat, juntament amb el dramatisme del clarobscur, de la gestualitat exagerada i del desafiament a la perspectiva, són els recursos que emfasitzen un dels moments més rellevants de la història cristiana.

Ara bé, aquest individu que ha beneït el pa no és pas el Jesucrist barbut de la crucifixió, sinó un jove barbamec, perquè se'l havia aparegut amb una aparença diferent --per això de primer moment els seus deixebles no l'havien reconegut. Amb l'aspecte androgin de Jesús, Caravaggio no volia sinó simbolitzar el renaixement i la promesa de vida eterna, però això l'Església no ho tolerava, i va comminar-lo a pintar una nova versió que complís les regles morals. L'artista, que en aquell precís moment va haver de fugir de Roma acusat d'assassinat, va començar una nova vida tal com va ser el nou sopar d'Emaus més fosca, turmentada i continguda.

Referències[modifica]

  • Revista Sapiens, núm. 180, d’abril de 2017, pàg. 20 - article de Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014)