Sophie Wilmès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSophie Wilmès
Sophie Wilmès crop.jpg
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
State Coat of Arms of Belgium.svg 52è Primer ministre de Bèlgica
27 octubre 2019 –
← Charles Michel
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Superiors de Comunicacions Socials
Universitat Saint-Louis de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPressupost Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica i economista Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Reformador Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChris Stone (en) Tradueix (2009–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websophiewilmes.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: wilmes.sophie Twitter: sophie_wilmes Instagram: sophiewilmes Modifica els identificadors a Wikidata

Sophie Wilmès (Ixelles, 15 de gener de 1975) és una política belga[1] del partit Mouvement Réformateur, actual primera ministra de Bèlgica.

Va debutar en política amb 25 anys, a les eleccions municipals de l'any 2000 al districte d'Uccle. Va compaginar el càrrec amb la seva feina a la Comissió Europea, que consistia en la gestió financera de programes de cooperació amb Àsia. El 2007 es va convertir en regidora primera de Rhode-Saint-Genèse. El 2014 va ser diputada federal i, poc després Charles Michel, la va anomenar ministra de pressupost en substitució d'Hervé Jamar, que abandonava el càrrec per ser governador de la província de Liège.[2] El 2018 també va assumir les carteres de Política Científica i de Funció Pública.

El 27 d'octubre de 2019, arrel de la renúncia de Charles Michel com a primer ministre per ocupar la presidència del Consell Europeu, va esdevenir la primera ministra en funcions del govern belga, convertint-se així en la primera dona en ocupar aquest càrrec.[1] L'executiu en funcions només tenia 38 diputats dels 150 existents al parlament belga.[3] Degut a la crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19, al març de 2020 el rei Felip de Bèlgica li va encomanar la formació de govern. El parlament federal li va donar suport per 84 vots a favor i 44 en contra, tot i que només de forma provisional per fer front a la crisi.[4] Al maig de 2020, quan va anar a visitar un hospital, el personal sanitari que l'havia de rebre li va girar l'esquena com a signe de protesta, per reclamar una revalorització de la seva feina i perquè Bèlgica estava experimentant una de les taxes de mortalitat per coronavirus més alta del món.[5]

Referències[modifica]