Vés al contingut

Soran (Iraq)

Plantilla:Infotaula geografia políticaSoran
Imatge
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 35° 18′ 00″ N, 44° 50′ 00″ E / 35.3°N,44.83333°E / 35.3; 44.83333
Regió geogràficaKurdistan Iraquià
GovernacióGovernació d'Erbil Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud680 m Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari

Soran (kurd: سۆران, Soran[1] o Diyana (kurd: دیانا, Diyana, siríac clàssic: ܕܐܝܢܐ o Diana)[2][3][4] és una ciutat a la governació d'Erbil,[5] i la capital del districte de Soran a la regió del Kurdistan, Iraq. Soran és una de les ciutats més grans del Kurdistan Iraquià amb una població d'unes 350.000 persones.[6]

Història

[modifica]
La ciutat de Soran vista des de la muntanya de Bradost.

La ciutat i districte de Soran o Suran[7][8][9][10] porta el nom dels kurds soranis que habiten la mateixa regió geogràfica. El proble sorani es certifica per primera vegada durant el govern de l'Imperi Urartià per haver viscut al districte modern de Soran que s'estén fins a les zones al voltant del llac Urmia a l'Iran.[11][12] Els kurds soranis també han donat nom al dialecte sorani, que és una de les tres branques de la llengua kurda.

Els textos cuneïformes que abasten l'edat del bronze primerenca fins a principis de l'edat del ferro suggereixen que el districte de Soran va formar el nucli territorial del regne Hurro-Urartià de Musasir (Ardini), famós com la llar del centre de culte transregional del déu de la tempesta hurrita Haldi. El rei assiri Sargon II l'any 714 aC durant la seva reconeguda Vuitena Campanya va conquerir Soran, que ell es refereix com a Sarun, i va saquejar el temple del foc Kurd i el seu tresor. Els estudis arqueològics i les excavacions han revelat evidències de l'ocupació humana durant estades de llarga durada amb proves clares de la prosperitat de la regió a l'edat del bronze posterior i de l'inici de l'edat del ferro.[13][14][15][16]

L'exèrcit musulmà liderat per Ubadah ibn al-Samit va conquerir Soran i els voltants l'any 642 (22 d.C.), després de derrotar les forces kurdes a les planes de Mosul i Erbil.[17] L'Imperi musulmà va donar a l'àrea de Soran i Rawanduz el nom "al-Hanana".[18]

A l'època medieval Soran estava al cor de l'Emirat de Soran que va ser establert per la dinastia Soran, va durar fins a finals del segle XIX. El seu governant més famós va ser Muhammad Pasha de Rawanduz.

A la dècada de 1920, els britànics van establir un assentament a Soran per a refugiats cristians assiris com a part de l'esquema d'assentament assiri al nord de l'Iraq conegut com el pla Z, i l'assentament va passar a ser conegut com a Diana.[19][20][21][22] L'anterior règim del Baath iraquià durant la Campanya d'al-Anfal i el procés d'arabització va canviar el nom de la ciutat a Diana i més tard a Qadha Al Siddiq (Districte de Saddiq), després de l'aixecament kurd de 1991 el seu nom es va tornar a canviar a Soran.

Zones turístiques

[modifica]

La ciutat de Soran és una zona atractiva turísticament, a causa de la seva naturalesa muntanyosa, i que se'n pot destacar:

Demografia

[modifica]

Mentre que la gran majoria de la població és kurda sunnita, també hi ha cristians assiris i yazidites. Aquesta diversitat contribueix a la riquesa cultural de la zona.[23]

Institucions educatives

[modifica]

A més de la Universitat de Soran, hi ha nombroses escoles primàries i secundàries al districte que ofereixen educació en kurd, àrab i anglès. El sistema educatiu se centra a promoure la cultura i la llengua kurdes.[24]

Festes Culturals

[modifica]

Soran acull durant l'any diverses festes culturals que celebren el patrimoni kurd, com ara Newroz (Any Nou kurd) i altres esdeveniments tradicionals que promouen els costums i la música locals.[25]

Govern

[modifica]

L'actual subgovernador del districte de Soran és Halgurd Sheikh Najib. Va ser nomenat pel governador d'Erbil.[26]

Clima

[modifica]

Soran té un clima mediterrani (Csa) amb estius molt calorosos i secs, i hiverns freds i humits.

Dades climàtiques a Soran
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) 9.7
(49.5)
11.0
(51.8)
15.3
(59.5)
21.2
(70.2)
28.3
(82.9)
35.0
(95)
39.0
(102.2)
39.2
(102.6)
35.2
(95.4)
28.3
(82.9)
18.7
(65.7)
11.6
(52.9)
24.38
(75.88)
Mínima mitjana °C (°F) 0.3
(32.5)
1.1
(34)
4.7
(40.5)
9.5
(49.1)
14.7
(58.5)
20.1
(68.2)
23.7
(74.7)
23.5
(74.3)
19.0
(66.2)
13.5
(56.3)
7.4
(45.3)
2.2
(36)
11.64
(52.97)
Precipitació mitjana mm (polzades) 144
(5.67)
164
(6.46)
135
(5.31)
96
(3.78)
40
(1.57)
1
(0.04)
0
(0)
0
(0)
1
(0.04)
12
(0.47)
76
(2.99)
104
(4.09)
773
(30.42)
Font: [27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Bi wêne…Rêjeya hatina geştyaran bo devera Soranê zêde bûye» (en kurd). .|url=http://www.basnews.com/index.php/so/multimedia/photo-gallery/567997 |access-date=18 Desembre 2019 |language=ku |date=17 Desembre 2019}}
  2. «Sedra Beth Mardutho». sedra.bethmardutho.org, 21-03-2018. [Consulta: 24 juny 2020].
  3. «Mark 12:23». Study Bible. [Consulta: 24 juny 2020].
  4. Cureton, William. Ancient Syriac Documents Relative to the Earliest Establishment of, 2013. 
  5. «Soran | Unbelievable Kurdistan - Official Tourism Site of Kurdistan» (en anglès). bot.gov.krd.
  6. «Where we work - Soran, Iraqi Kurdistan». .
  7. Eller, Jack David. From Culture to Ethnicity to Conflict: An Anthropological Perspective on International Ethnic Conflict (en anglès). University of Michigan Press, 1999, p. 157. ISBN 978-0-472-08538-5. 
  8. Jwaideh, Wadie. The Kurdish National Movement: Its Origins and Development (en anglès). Syracuse University Press, 2006-06-19, p. 307. ISBN 978-0-8156-3093-7. 
  9. McDowall, David. A Modern History of the Kurds (en anglès). Bloomsbury Academic, 1997, p. 29. ISBN 978-1-86064-185-5. 
  10. Iraq: Its People its Society its Culture (en anglès), 1958, p. 40. 
  11. Sansinenea, J. M.. Ur de los vascos: teoría toponímica (en castellà). Editorial Vizcaina, 1967, p. 660. 
  12. Pecorella, Paolo Emilio; Salvini, Mirjo. Tra lo Zagros e l'Urmia: ricerche storiche ed archeologiche nell'Azerbaigian iraniano (en italià). Edizioni dell'Ateneo, 1984, p. 39. 
  13. Danti, Michael «The Rowanduz Archaeological Program 2013: First Report to the Kurdistan Regional Government» (en anglès). .
  14. Allison Cuneo; Michael Danti «The Rowanduz Archaeological Program - Results from the 2015 field season» (en anglès). , 2016.
  15. «People, gods & places». www.ucl.ac.uk. [Consulta: 23 gener 2021].
  16. Saggs, H. W. F. «The Nimrud Letters, 1952: Part IV». Iraq, vol. 20, 2, 1958, pàg. 182–212. DOI: 10.2307/4199640. ISSN: 0021-0889. JSTOR: 4199640.
  17. Houtsma, M. Th. E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1993, p. 1136. ISBN 978-90-04-09790-2. 
  18. Penjweni, Sarwar «The occupation of Shahrazur in three campaigns of Islamic conquests (in Kurdish).pdf» (en anglès). .
  19. Jwaideh, Wadie. The Kurdish National Movement: Its Origins and Development (en anglès). Syracuse University Press, 2006-06-19, p. 224. ISBN 978-0-8156-3093-7. 
  20. Sela, Avraham. Continuum Political Encyclopedia of the Middle East: Revised and Updated Edition (en anglès). Bloomsbury Academic, 2002-09-05, p. 192. ISBN 978-0-8264-1413-7. 
  21. Robson, Laura. States of Separation: Transfer, Partition, and the Making of the Modern Middle East (en anglès). Univ of California Press, 2017-04-18, p. 54–5. ISBN 978-0-520-96566-9. 
  22. Hamilton, Archibald Milne. Road through Kurdistan: travels in Northern Iraq. Tauris Parke Paperbacks, 1937, p. 93. ISBN 978-1-85043-637-9. 
  23. «UNHCR Iraq». UNHCR. [Consulta: 30 setembre 2024].
  24. «Education in the Kurdistan Region». Kurdistan Education. [Consulta: 30 setembre 2024].
  25. «Newroz Celebrations in Soran». Kurdistan 24. [Consulta: 30 setembre 2024].
  26. «Deputy Speaker Hawrami leads Parliament delegation to Soran and Rawanduz» (en anglès). Kurdistan Parliament. [Consulta: 23 gener 2021].
  27. «Climate statistics for Soran». [Consulta: 21 gener 2017].