Soriguera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble i municipi vigent. Si cerqueu l'antic municipi, vegeu «Soriguera (antic municipi)».
Infotaula de geografia políticaSoriguera
Bandera de Soriguera Escut de Soriguera
Bandera de Soriguera Escut de Soriguera
Mencui Sight.jpg
Vista de Mencui

Localització
Localització de Soriguera respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 22′ 48″ N, 1° 09′ 44″ E / 42.379957°N,1.162181°E / 42.379957; 1.162181
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Entitats de població 16
Població
Total 408 (2016)
• Densitat 3,83 hab/km²
Geografia
Superfície 106,4 km²
Altitud 1192 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Albert Vilardell Capell
Indicatius
Codi postal 25566
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25208
Codi IDESCAT 252081
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Soriguera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. A partir del 1972, durant uns anys s'anomenà, com a municipi Soriguera i Estac. És al terç sud d'aquesta comarca. El cap municipal és actualment la vila de Vilamur, i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. Ja pertanyia a l'antic municipi de Soriguera, del qual era el cap de districte municipal, abans que hi fos afegit el d'Estac.

La majoria de l'antic terme de Soriguera és a la Vall de Soriguera, antigament anomenada Vall de Siarb, formada pel Riu del Cantó i tots els seus afluents. La part sud-oest, però, és a la carena que tanca aquesta vall per aquella mateixa banda.

El poble de Soriguera és uns 12 quilòmetres al sud-est del cap de comarca, Sort, a poc més de 2,5 de l'actual cap de municipi, Vilamur, a uns 750 metres a ponent del poble de Llagunes (tot i que entre els dos no hi ha comunicació directa a causa de la profunda vall que els separa), i a poc més de dos quilòmetres a llevant de Puiforniu. És a la zona central de l'antic municipi de Soriguera, i a la zona oriental de l'actual municipi ampliat.

A llevant de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l'esquerra del Barranc de Coma-sarrera hi ha les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Soriguera entre els anys 20 del segle XX i el 1972.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'actual terme de Soriguera és, com ja ha quedat dit, fruit de la seva ampliació l'any 1972 amb l'afegitó de l'antic municipi d'Estac. Entre els dos, s'ha arribat a l'extensió actual de 106,39 km².

Es tracta d'una zona molt muntanyosa, amb cims que s'aproximen als 2.000 metres a migdia i als 2.500 al nord, sobretot al nord-est. Una part important del terme municipal és dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Emmarcat a llevant pel Port del Cantó, al nord-est per la Torreta de l'Orri i pel Tossal del Puial a migdia, el terme de Soriguera és, bàsicament, la vall del Riu del Cantó i de tots els seus afluents, a més del Barranc de Santa Maria i del Barranc del Cós, afluents un de l'altre i directament de la Noguera Pallaresa, i, al nord, la Llau de la Bardaleda, que també aiguavessa directament en el riu que pren el nom de la comarca. Tot l'antic terme és a l'esquerra d'aquest riu.

Vegeu el perímetre del terme, així com les unitats geogràfiques el formen, als articles sobre els antics municipis de Soriguera i Estac.

Termes municipals limítrofs:

Sort Sort i Rialb Llavorsí i
les Valls de Valira
Baix Pallars Brosen windrose-fr.svg Montferrer i Castellbò
Baix Pallars Baix Pallars Castellàs

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2011)
Arcalís 26
Baro 49
Embonui 12
Escós 28
Estac 23
Freixa 1
Llagunes 55
Llavaners 0
Malmercat 26
Mencui 12
Puiforniu 8
Rubió 10
Saverneda 6
Soriguera 17
Tornafort 35
Vilamur 60
Font: Municat

Pobles del terme municipal de Soriguera. Antic terme d'Estac

El poble d'Estac
El poble de Mencui
El poble de Baro

Pobles del terme municipal de Soriguera. Antic terme de Soriguera

El poble de Malmercat
El poble de Rubió
El poble de Vilamur
El poble de Llagunes

El poble de Soriguera[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser el poble que dóna nom al municipi, es tracta d'un poble petit, que actualment no ostenta ni tan sols la capitalitat del seu municipi (recau en Vilamur). El poble és a la vora dreta del riu del Cantó, esglaonat en una petita carena, amb un desnivell d'una 50 metres d'altitud entre les cases més baixes i les més altes. L'església de Santa Eulàlia és a la part alta, prop de l'extrem nord-est.

Les cases del poble
[1]
  • Casa Dot
  • Casa Ferrer
  • Casa Molineret
  • La Rectoria
  • Casa Tonet
  • Casa Toni
  • Casa Torres

Història[modifica | modifica el codi]

En el seu terme hi ha el poblat ibèric de Santa Creu, que data de l'any 1600 aC. També hi ha la cista megalítica de la Llosa del Comdat, on aparegueren materials del bronze mitjà. L'element que defineix més bé la història medieval del terme de Soriguera és l'existència del Vescomtat de Vilamur, abans Vescomtat de Pallars tan influent al llarg de la història tant al Pallars Sobirà com al Jussà. També cal esmentar la nissaga o llinatge medieval dels Malmercat amb seu al castell de Malmercat (segles XI al XIV) i la nissaga dels Copons de Malmercat (segles XV al XIX). El 1553 Xuriguera registrava cinc focs[2] (uns 25 habitants). Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[3] a Soriguera. S'hi llegeix que és una localitat cap d'un ajuntament que comprèn Rubio de Sort, Malmercat, Llagunes, Puigforniu i Llevanés, Tornafort, Freixa i Vilamur. És en terreny aspre i desigual. El seu clima és bastant sa. Tenia en aquell moment 14 cases, església annexa de Junyent i bones aigües potables. Les terres són muntanyoses i de mitjana qualitat en alguns llocs. S'hi collien grans, llegums, patates i pastures. S'hi criaven ramats, i hi havia tota mena de caça. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 27 ànimes (habitants).

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

  • Joan Cortina i Bullich (1979 - 1991)
  • Manuel Muñoz i Coll (1991 - 2003)
  • Vicenç Mitjana i Rabasa (2003 - 2011)
  • Albert Vilardell i Capell (2011 - 2015)
  • Xavier Pedemonte Garcia (2015 - Actualitat)

Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, Soriguera ha tingut els regidors següents: Marc Adua Collado, Sebastià Arcalís Bosch, Albert Arcalís Vidal, Josep Besolí Coll, Xavier Bigordà Escales, Josep Bigordà Ponsico, Alfons Bigordà Portella, Maurici Boldú Pla, Josep Cabré Grau, Pere Colom Prió, Rosa Colom Prió, Joan Cortina Bullich, Josep Cortina Bullich, Jordi Cortina Carrera, Càndida Cortina Roquet, Maria del Pilar de Visa Riu, Josep Ramon Fondevilla Isús, Lluís Font Vigatà, Josep Maria Fort Canut, Lluís Isanta Carrera, Jesús Martín Martín, Vicenç Mitjana Rabasa, Josep Mora Julià, Manuel Muñoz Coll, Norbert Orobitg Carné, Valentí Sacristà Mateo, Sílvia Sapiña Torguet, Bonaventura Vidal Arcalís, Josep Vidal Font, Albert Vilardell Capell, Laia Batalla Carrera i Edgar Espada Figuerola.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Soriguera, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Albert Vilardell i Capell 107 4 51,94
IxS-PM Manuel Muñoz i Coll 49 2 23,79
IxS-AM Josep Ramon Fondevilla i Isús 40 1 19,42
PP Josep Lluís Duran i Cadena 5 0 2,43
Total 248 7
  • Albert Vilardell Capell (CiU), Alcalde
  • Albert Arcalís Vidal (CiU), Regidor
  • Pilar de Visa Riu (CiU), Regidora
  • Josep Cortina Bullich (CiU), Regidor
  • Manuel Muñoz Coll (IxS-PM), Regidor
  • Jesús Martín Martín (IxS-PM), Regidor
  • Josep Ramon Fondevilla i Isús (IxS-AM), Regidor

Cal comptar, a més, amb l'existència de tres EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), al llarg del segle XX: la d'Arcalís i la de Rubió (suprimides totes dues el 1992), a més de la de Tornafort (creada el 2004, l'única actualment existent).

Demografia[4] del poble de Soriguera[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
132 105 117 962 1.162 1.570 1.343 1.152 962 869
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.155 1.111 911 850 762 425 257 281 304 302
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
309 298 308 325 327 337 360 377 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1847 incorpora Freixa, Llagunes, Malmercat, Puiforniu, Rubió, Tornafort i Vilamur; i el 1975, Estac, que havia incorporat el 1847 Arcalís, Escós, Baro i Mencui.


Evolució demogràfica
1857 1888 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
39 35 28 25 41 40 30 30 36 39 18 10 19 17 19 17 19 17 17

Economia[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'economia tradicional de Soriguera estava articulada a l'entorn del sector primari, la diversitat del terme permetia activitats diverses. La ramaderia, sobretot de bestiar boví, era la base principal, atesa l'abundor de pastures en la part del terme més enlairada; l'explotació del bosc i l'agricultura eren activitats, tanmateix, no gens menyspreables. Els principals conreus eren de sègol, patates, mongetes i alfals. La cacera era també abundant, sobretot de perdius, conills i llebres, i a la Noguera Pallaresa s'hi pescaven força truites. La base de l'economia actual és essencialment la mateixa.

L'activitat industrial quedava reduïda, als segles XVIII i XIX, als molins fariners. N'hi havia tres: Molí d'Ermengol, Molí de Franquet i Molí del Bisbe.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Actualment hi ha dues vies de comunicació per arribar al poble de Soriguera. Prenent en totes dues la vila de Sort com a punt de partença, les carreteres que hi menen són:

  • la N-260, que arrenca del sector de migdia de la vila de Sort per adreçar-se, fent nombrosos retombs a causa de l'alçada que ha de guanyar aquesta carretera, cap al sud-est. Sortint de Sort en el punt quilomètric 280, la carretera travessa la Noguera Pallaresa i s'enfila cap al Serrat de la Comella del Cortal. Sortint de Sort a 648,3 metres d'altitud, quan la carretera assoleix el punt quilomètric 269, abans del qual hi ha el trencall cap a Soriguera, arriba als 1.294,8. Des d'aquest lloc la Carretera de Soriguera mena a aquest poble en quasi un quilòmetre i mig més, baixant en aquest tram uns 100 metres d'altitud.
  • la LV-5131, que arrenca de la carretera anterior quasi tres quilòmetres al sud de Sort, per travessar la Noguera Pallaresa i menar a Saverneda en menys d'un quilòmetre, i després enfilar-se per l'Obaga de Malmercat. Va deixant trencalls, a través dels quals es va a Malmercat i Tornafort. Just en arribar al trencall cap a aquest darrer poble, la LV-5131 s'acaba, formalment, en el seu punt quilomètric 6,5, però és continuat per una bona pista de muntanya asfaltada, la Carretera de Puiforniu, per dur, a través d'un trencall, primer a Llavaners, i després directament a Puiforniu. Des d'aquest darrer poble surt la Carretera de Soriguera a Puiforniu, també asfaltada, que mena fins al poble de Soriguera. Aquesta carretera fa també molts revolts, però és més regular, en tot el seu conjunt, tot i que és uns tres quilòmetres més llarga que l'anterior.

No hi ha mitjans de transport públic cap a Soriguera. Sí fins a Vilamur: la línia Sort - la Seu d'Urgell atén el transport de passatgers sempre que l'estat de la carretera al Port del Cantó ho permet. Pot haver-hi fortes restriccions de circulació en èpoques de nevades i de glaç. Hi ha un sol autobús en cada direcció al dia.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Despoblat de Santa Creu de Llagunes.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  2. En Giró, la vídua Buirada, Bernadet Montaner, Arnau Pujol i Macià Domenjó. Iglésies 1981, p. 73.
  3. Madoz, Pascual. Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1845 Edició facsímil: 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  4. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 115. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàgs. 51-54. ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soriguera Modifica l'enllaç a Wikidata