Sorites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

sorites és un recurs estilístic usat habitualment en la retòrica. Es tracta d'un raonament resultat de la concatenació de diversos enunciats veritables, sent el subjecte de cadascun el predicat de l'anterior.

Partint d'unes premisses vertaderes es pot anar introduint retòrica, fàcil i gradualment una falsedat, quan es falti a alguna regla sil·logística de manera capciosa.

El seu nom ve de la paradoxa de sorites.

Sorites o polisil·logisme[modifica | modifica el codi]

Rep també el nom de sorites la concatenació de sil·logismes (polisil·logisme), de dues formes diferents:

  • El predicat de cada proposició (com a premissa) és el subjecte de la proposició següent (com a premissa), sent idèntics el subjecte de la premissa major i el de la conclusió.
A és B, B és C, C és D; D és E; després A és I. (Sent A, B, C, D, E els termes de les premisses)
Per exemple: Tots els d'Écija són sevillans, tots els sevillans són andalusos, tots els andalusos són espanyols, tots els espanyols són europeus. Per tant tots els d'Écija són europeus.
Exemple:
  Tota flor és vegetal
  Tot vegetal és ser viu
  Tot ésser viu és sensible
  Tot ser sensible té ànima
  Tota flor té ànima.
  • Un polisil·logisme en què se sobreentén la conclusió de cada sil·logisme, excepte l'última que es fa explícita.
Per exemple: Els europeus són occidentals, els espanyols són europeus, els andalusos són espanyols, els sevillans són andalusos. Per tant els andalusos són occidentals .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]