Sorites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sorites és un recurs estilístic usat habitualment en la retòrica. Es tracta d'un raonament resultat de la concatenació de diverses proposicions veritables de manera que el subjecte de cadascuna d'elles és el predicat de l'anterior.[1] Partint d'unes premisses vertaderes es pot anar introduint retòricaament, fàcil i gradual una falsedat, quan es falti a alguna regla sil·logística de manera capciosa.

El seu nom probéve de la paradoxa sorites.

Sorites o polisil·logisme[modifica | modifica el codi]

Rep també el nom de sorites la concatenació de sil·logismes (polisil·logisme), de dues formes diferents:

  • El predicat de cada proposició (com a premissa) és el subjecte de la proposició següent (com a premissa), essent idèntics el subjecte de la premissa major i el de la conclusió.
A és B, B és C, C és D; D és E; llavores A és E. (Essent A, B, C, D, E els termes de les premisses)
Per exemple: tota flor és vegetal, tot vegetal és un ser viu, tot ésser viu és sensible, tot ser sensible té ànima, tota flor té ànima.
  • Un polisil·logisme en què se sobreentén la conclusió de cada sil·logisme, excepte l'última que es fa explícita.
Per exemple: els europeus són occidentals, els espanyols són europeus, els andalusos són espanyols, els sevillans són andalusos. Per tant els andalusos són occidentals.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]