Sorry, Wrong Number

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSorry, Wrong Number
SorryWrongNumber2.jpg
Fitxa
DireccióAnatole Litvak
Protagonistes
Barbara Stanwyck
Burt Lancaster
Director artísticHans Dreier
Earl Hedrick
ProduccióAnatole Litvak
Hal B. Wallis
Dissenyador de produccióHans Dreier modifica
GuióLucille Fletcher (obra i adaptació)
MúsicaFranz Waxman
FotografiaSol Polito
MuntatgeWarren Low modifica
VestuariEdith Head
MaquillatgeWally Westmore
ProductoraHal Wallis Productions
DistribuïdorParamount Pictures (Estats Units)
Paramount (França)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1948
Durada89 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Gènerenegre
Lloc de la narracióNova York modifica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0040823 Filmaffinity: 859846 Allocine: 12630 Rottentomatoes: m/1032814-sorry_wrong_number Allmovie: v45718 TCM: 16418 TV.com: movies/sorry-wrong-number Modifica els identificadors a Wikidata

Sorry, wrong number és una pel·lícula dels Estats Units dirigida per Anatole Litvak, estrenada el 1948.

Argument[1][modifica]

Una hipocondríaca, enclaustrada a casa seva, intenta comunicar amb el seu espòs per telèfon, però la telefonista comet un error i la connecta amb una línia ja ocupada. Sent llavors dos homes que discuteixen d'un homicidi que un d'ells cometrà el mateix vespre. Crida llavors la policia, que explica no poder fer res a falta de precisions sobre el lloc del crim putatiu.

A mesura que rep noves trucades en relació amb el seu marit, després del seu marit mateix amb qui durant molt de temps no va poder comunicar perquè la línia era ocupada, acaba descobrint que és ella mateixa qui ha de ser assassinada...

Repartiment[modifica]

Actrius que no surten als crèdits:

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Sorry, Wrong Number és l'adaptació d'una curta obra radiofònica constituïda d'un simple monòleg. Escrita per Lucille Fletcher, va ser interpretada per Agnes Moorehead el 1943 i va rebre una excel·lent acollida pública. Litvak en va fer un pel·lícula negra i va accentuar algunes tendències característiques del gènere: pessimisme (el desenllaç terrible) i moda de narració extremadament complexa (nombrosos flashbacks, i fins i tot, flashbacks dins de flashbacks).

L'èxit comercial de la pel·lícula prova que en aquesta època el públic

« es tornava boig d'aquesta complexitat al límit de la gratuïtat »

(a partir de Jacques Lourcelles). La virtuositat i la complexitat del relat són els trets dominants d'una obra en la qual Barbara Stanwyck té una actuació inoblidable. Aquí, la conclusió és horriblement desgraciada i contradiu els prejudicis emesos sobre el cinema de Hollywood, pretesament sotmès a epílegs en forma de happy end.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Sorry, wrong number». The New York Times.