Sot de Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sot de Ferrer
Escut de Sot de Ferrer
(escut)
Localització

Localització de Sot de Ferrer respecte del País Valencià Localització de Sot de Ferrer respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Sot de Ferrer
Vista de Sot de Ferrer
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. Alt Palància
Sogorb
Gentilici Soter, sotera
Predom. ling. Castellà
Superfície 8,64 km²
Altitud 230 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
439 hab.
50,81 hab/km²
Coordenades 39° 48′ 19″ N, 0° 24′ 45″ O / 39.80528°N,0.41250°O / 39.80528; -0.41250Coord.: 39° 48′ 19″ N, 0° 24′ 45″ O / 39.80528°N,0.41250°O / 39.80528; -0.41250
Distàncies 48 km de València
55 km de Castelló de la Plana
9 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 PP, 3 PSPV-PSOE i 1 UCIN
Ramón Martínez Peiró (PSPV-PSOE) (2011)
Codi postal 12489
Codi territorial 12107
Festes majors Sant Antoni i Crist de la Pietat
Juny
Dies de mercat Divendres
Web

Sot de Ferrer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palància.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Sot de Ferrer té una extensió de 8,60 km² i és travessat pel riu Palància. El terme es troba a la vall del riu, que aquí comença el seu curs baix, i és l'última localitat que encara veu passar aigua per la llera en condicions normals. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial, a una altitud de 230 metres.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera notícia del poble es remunta al 1236, quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes; el 1245, després de l'ocupació cristiana, pertany a Hurtado de Lihori qui li dóna el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; després de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins al segle XVI, es denominava Soto del Governador, i canvia a l'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de la Vall d'Almedíxer, i fins al 1609 era habitat exclusivament per sarraïns.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
934 946 774 689 653 671 595 503 443 413 422 470 484

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia és exclusivament agrària: taronger i nespreres. Cavanilles hi cita unes pedreres de marbre que mai no han estat explotades.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Eduardo Romero Ribelles PSPV
1983 - 1987 Eduardo Romero Ribelles PSPV
1987 - 1991 Francisco Bada Bover AP
1991 - 1995 Ramón Bover Rodríguez PSPV
1995 - 1999 Ramón Bover Rodríguez PSPV
1999 - 2003 Ramón Bover Rodríguez PSPV
2003 - 2007 Antonio Bada Bover PP
2007 - 2011 Josep Antoni Estellés Gràcia PSPV
2011 - 2015 Vicente Jaime Juste Garcia PP
Des del 2015 Ramón Martínez Peiró PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de la Immaculada.
Vista de Sot de Ferrer amb el Calvari.
  • Ermita de Sant Antoni. Del segle XVII

És un edifici de planta en creu llatina, i en la clau hi ha una cúpula elegant i proporcionada amb talla d'estil xorigueresc ben acusat, així com el seu presbiteri i creuer.

  • Calvari. Del segle XIX

Pel seu bon estat de conservació i l'espectacular camí emblanquinat, és una de les imatges típiques de la comarca de l'Alt Palància. El seu recorregut va des del nucli urbà fins a l'ermita de Sant Antoni.

  • Església de la Immaculada. Del segle XVIII

D'estil neoclàssic. Destaca sobretot per l'altar major, obra de Joan de Joanes, una de les més importants de la pintura renaixentista valenciana. És un oli sobre taula estant, format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada al centre, envoltada pels seus pares, i la superior, en la qual apareix Déu.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Palau del senyor.
  • Palau del senyor

L'edifici, a partir de com es va originar el municipi, és de construcció de calç, sorra i pedra, d'estil gòtic, amb arquitectura ogival del segle XIII i detalls del gòtic tardà dels segles XIV i XV. A la façana presenta, tres finestres coronelles de brancals de pedra amb ogives (la de damunt de la porta amb tres trevolats i un portallum, lamentablement desapareguda), que s'aixequen sobre les seves cartel·les i, per l'extrem superior, sostenia el seu propi capitell, i aquest, les arrencades de les ogives.

  • Forn i Molí del senyor.
  • Pont del Palància. Del segle XVIII.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes d'estiu. La segona setmana d'agost.
  • Festes patronals en honor a sant Antoni i al Crist de la Pietat. Durant el mes de juny.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sot de Ferrer