Sot de Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSot de Ferrer
Escut de Sot de Ferrer
Escut de Sot de Ferrer
Igl Palac SotDeFerrer.JPG
Vista de Sot de Ferrer

Localització
Localització de Sot de Ferrer respecte del País Valencià.png
39° 48′ 19″ N, 0° 24′ 38″ O / 39.8053785°N,0.4104905°O / 39.8053785; -0.4104905
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Municipis 1
Població
Total 418 (2016)
• Densitat 48,38 hab/km²
Gentilici Soter, sotera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 8,64 km²
Altitud 230 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Sant Antoni i Crist de la Pietat
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcalde Vicente Jaime Juste García
Indicatius
Codi postal 12489
Codi INE 12107
Codi ARGOS 12107
Altres dades

Web www.sotdeferrer.es
Modifica dades a Wikidata

Sot de Ferrer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palància.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Sot de Ferrer té una extensió de 8,60 km² i és travessat pel riu Palància. El terme es troba a la vall del riu, que aquí comença el seu curs baix, i és l'última localitat que encara veu passar aigua per la llera en condicions normals. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial, a una altitud de 230 metres.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera notícia del poble es remunta al 1236, quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes; el 1245, després de l'ocupació cristiana, pertany a Hurtado de Lihori qui li dóna el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; després de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins al segle XVI, es denominava Soto del Governador, i canvia a l'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de la Vall d'Almedíxer, i fins al 1609 era habitat exclusivament per sarraïns.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
934 946 774 689 653 671 595 503 443 413 422 470 484

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia és exclusivament agrària: taronger i nespreres. Cavanilles hi cita unes pedreres de marbre que mai no han estat explotades.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eduardo Romero Ribelles PSPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Eduardo Romero Ribelles PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Bada Bover AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramón Bover Rodríguez PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ramón Bover Rodríguez PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ramón Bover Rodríguez PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Bada Bover PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Josep Antoni Estellés Gràcia PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente Jaime Juste Garcia PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Ramón Martínez Peiró PSPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de la Immaculada.
Vista de Sot de Ferrer amb el Calvari.

És un edifici de planta en creu llatina, i en la clau hi ha una cúpula elegant i proporcionada amb talla d'estil xorigueresc ben acusat, així com el seu presbiteri i creuer.

  • Calvari. Del segle XIX

Pel seu bon estat de conservació i l'espectacular camí emblanquinat, és una de les imatges típiques de la comarca de l'Alt Palància. El seu recorregut va des del nucli urbà fins a l'ermita de Sant Antoni.

D'estil neoclàssic. Destaca sobretot per l'altar major, obra de Joan de Joanes, una de les més importants de la pintura renaixentista valenciana. És un oli sobre taula estant, format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada al centre, envoltada pels seus pares, i la superior, en la qual apareix Déu.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Palau del senyor.
  • Palau del senyor

L'edifici, a partir de com es va originar el municipi, és de construcció de calç, sorra i pedra, d'estil gòtic, amb arquitectura ogival del segle XIII i detalls del gòtic tardà dels segles XIV i XV. A la façana presenta, tres finestres coronelles de brancals de pedra amb ogives (la de damunt de la porta amb tres trevolats i un portallum, lamentablement desapareguda), que s'aixequen sobre les seves cartel·les i, per l'extrem superior, sostenia el seu propi capitell, i aquest, les arrencades de les ogives.

  • Forn i Molí del senyor.
  • Pont del Palància. Del segle XVIII.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes d'estiu. La segona setmana d'agost.
  • Festes patronals en honor a sant Antoni i al Crist de la Pietat. Durant el mes de juny.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]