Sot de Xera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Sot de Xera (ca)
Sot de Chera (es)
Escut de Sot de Xera
Escut de Sot de Xera
Sotdechera05.jpg
Vista de Sot de Xera

Localització
Localització de Sot de Xera respecte del País Valencià.png
 39° 37′ 16″ N, 0° 54′ 36″ O / 39.6211801°N,0.9100159°O / 39.6211801; -0.9100159
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans
Municipi 1
Població
Total 352 (2018)
• Densitat 9,07 hab/km²
Gentilici Soter, sotera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 38,8 km²
Altitud 240 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Sant Roc
Festa major Del 14 al 20 d'agost
Organització política
• Alcalde José Rafael Rodrigo Boronat
Economia
Pressupost 439.000 €
Identificador descriptiu
Codi postal 46168
Fus horari
Codi de municipi INE 46234
Codi ARGOS de municipis 46234
Altres

Lloc web www.sotdechera.es
Modifica les dades a Wikidata

Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.[1]

Geografia[modifica]

El poble està assentat en una depressió coneguda com la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composició calcària coneguda com El Morrón.

Per un dels canons naturals discorre el riu Sot o Reatillo, que neix en el paratge conegut com a las Fuentes, passa prop de la població, a la qual abasteix d'aigua potable. També s'utilitza per a regar les hortes, i en al seu pas pel poble s'ha aprofitat per a fer unes piscines naturals. En el terme hi ha nombroses fonts, algunes amb propietats medicinals. Les més significatives són la font de Santa María, la font del Feig, i la font del Tio Fausto.

Des del punt de vista orogràfic, el terme presenta abruptes muntanyes, que culminen en Las Cimas (789 m)[2] de gran realç i bellesa a causa del fort desnivell amb les terres confrontants, no existint-ne pràcticament planes. Pel que fa a la litologia, són materials calcaris, mesozoics, i el seu plegament pertany al plegament Alpí, observant-se en diferents punts grans deformacions dels estrats, degudes a la formació de cobertera coneguda geològicament com l'Anticlinal de Sot. L'orografia s'emmarca en el Sistema Ibèric.

A causa de la seva especial composició geològica (alternança de calcàries i margues molt fisurades) les muntanyes estan poblades de coves i avencs de gran bellesa com a conseqüència dels processos càrstics, constituint un edifici en el qual trobem dolines, ubales, polges, lapiaços, coves i surgències. És d'especial interès, esmentar l'aparició de gran quantitat de fòssils corresponents a la sèrie "Margues de Sot de Xera".

Límits[modifica]

El terme municipal limita amb els termes de Xulilla i Xestalgar (a la mateixa comarca); i amb els de Xera (Plana d'Utiel) i Loriguilla (Camp de Túria).

Accessos[modifica]

Hi ha dues rutes distintes per accedir a la localitat des de la ciutat de València. La primera, de 67 km des de la capital, és a través de la carretera CV-35 fins a enllaçar amb la CV-395 direcció Xulilla. En la segona, més llarga (100 km), cal prendre l'autovia A-3 (carretera de Madrid) fins a desviar-nos a Requena direcció Xera.

Història[modifica]

Encara que es manca de dades exactes, va haver assentaments ibèrics, ja que s'han trobat monedes i atuells al paratge conegut com los Casericios, a més d'un aqüeducte en les proximitats de la població, situat al paratge de la Canal. En el segle XI, en el període de taifes, es va erigir una torre o talaia de vigilància sobre el pas fronterer entre els regnes de Toledo i València en el paratge denominat "Soto de Xera", compost del llatí saltus, "pas estret" i el preromà chera, "penyal", entorn de la qual es va anar configurant el primitiu nucli de població.

Després de la conquesta en 1271, es converteix en senyor territorial Hurtado de Lihory, cavaller que havia pres part en la conquesta del futur Regne de València; en el segle XIV el senyoriu va passar a la família dels Fernández d'Heredia, nobles vinculats per parentiu amb els Ruíz de Lihory, fins que en el segle XVI el senyoriu va ser comprat per la família Mompalau per afegir-lo a les seves possessions de Xestalgar.

El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Xera atorgada per Miguel Ángel de Mompalau, senyor de la Baronia de Xestalgar i de Sot de Xera, a favor de 12 moradors, mitjançant la qual passen a ser veïns amb els drets i deures que en la mateixa s'expressen.

En 1654, Gaspar de Mompalau, per a evitar discòrdies entre ambdós pobles, ordena l'acta d'aixecament de fites que, derruïdes, ja existien des de temps immemorial.

En 1812, la guerrilla de Romeu, precedent de Setaigües, va penetrar a Sot de Xera, poble que havia triat per les seues condicions estratègiques per a concentrar a diversos caps guerrillers que actuaven per part de Conca i Terol. El dia 5 de juny, Sot de Xera va ser envaït per les tropes franceses al comandament del capità Lacroix, on va ser capturat el guerriller Romeu. Conduït a Llíria i després a València, va ser penjat en la plaça del Mercat el 12 de juny de 1812. En Sot va quedar la resta de l'escamot, sent afusellats quaranta-cinc homes.

En 1836, els habitants del caseriu de Xera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Xera. L'1 de gener de 1841 pren possessió el nou ajuntament de Xera.

Barri de Sot de Xera

Economia[modifica]

Dintre del cultiu de secà es troben ametllers, oliveres, garroferes i una mica de vinyer. En el regadiu es conreen blat de moro, patates, cebes, taronges i altres fruiters. És de destacar el cultiu del taronger en aquesta localitat.

La ramaderia manté cert nombre de caps de lanar i porcí. Quant a la indústria, en els últims anys s'han vist tancades les poques que es dedicaven a la transformació de caolí, les mines de la qual eren ja explotades en època romana.

Demografia[modifica]

Sot de Xera compta actualment amb 409 habitants (INE 2016). En les darreres dècades s'ha experimentat un creixement progressiu de la població, amb algun descens demogràfic poc significatiu en els anys 1998 i 2006. En la dècada compresa entre 1996 i 2006 la població va augmentar en més de 100 persones. La densitat demogràfica per tant se situa en 12 hab/km².

La majoria de la població de Sot de Xera és de nacionalitat espanyola, gairebé un 98% del total. El percentatge restant queda repartit entre població provinent d'Amèrica i de la Unió Europea, tenint aquesta última major representació.

A Sot de Xera hi ha pràcticament el mateix nombre d'homes que de dones, sent el nombre d'aquestes lleugerament superior (210 homes-218 dones). Els majors nivells de població es troben entorn els 55-59 anys i 65-69 anys en els homes i en els 45-49 anys i 75-79 anys en les dones. En edats superiors la dona té més presència a causa de la seua major longevitat. La presència de menors de 25 anys és molt reduïda en comparació amb la resta de marges d'edat.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
327 292 319 283 275 340 349 381 387 428 374

Administració i política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Pedro Mínguez PP 19/04/1979
1983 - 1987 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Rafael Rodrigo Boronat GIS 03/07/1999
2003 - 2007 José Rafael Rodrigo Boronat GIS 14/06/2003
2007 - 2011 César Rodrigo Mínguez / José Rafael Rodrigo Boronat GIS 16/06/2007
2011 - 2015 José Rafael Rodrigo Boronat PP 11/06/2011
2015 - 2019 Tomás Cervera Carrió PP 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Monuments[modifica]

  • Castell. És un castell d'origen islàmic situat en el centre de la població, sobre un promontori sobre el riu Sot, en l'actual barri del castell.
  • Església parroquial o de Sant Sebastià. Es tracta d'una església del segle XVII, de concepció neoclàssica composta per una sola nau central coberta amb volta de mig canó amb llunetes.
  • Ermita de Sant Roc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, d'estil renaixentista edificada en 1592, i dedicada al patró del poble.
  • Molí del Pouet (del Pocillo). Molí de gra, mogut per aigua, de finals del segle XIX, i en els treballadors del poble s'oferien a treballar pel simple fet de menjar, sense cobrar cap salari.
  • Molí de les Fonts (de las fuentes). Pertany a l'arquitectura popular o tradicional de finals del segle XIX. Es tracta d'un antic molí de gra mogut per aigua.

Llocs d'interés[modifica]

  • Parc Geològic. La peculiar geologia de Sot, on trobem un anticlinal perfectament plegat, fan d'aquest municipi un dels més coneguts al món de la geologia. De fet és un dels pocs parcs geològics d'Espanya.
  • Parc Natural. Parc natural, situat entre els termes de Xera i Sot de Xera.

Festes locals[modifica]

  • Fogueres de Sant Antoni. Se celebren el cap de setmana més proper al 17 de gener amb fogueres i altres actes culturals.
  • Fogueres de Sant Sebastià. El 20 de gener s'organitza missa i dinar de germanor.
  • Festes Patronals. Se celebren del 14 al 20 d'agost en honor a l'Assumpció, Santa Anna i Sant Roc.
Esteban Esteve Jorge, director i compositor valencià

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Sot de Xera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gran Enciclopedia de la CV, volum XV, p. 265 - 266, veure-hi l'entrada "Sot de Chera". València: Editorial Prensa Valenciana. ISBN 84-87502-62-8 (volum XV) 84-87502-47-4 (l'obra sencera)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sot de Xera Modifica l'enllaç a Wikidata