Soiuz 11
 | |||||||||||||||
| Tipus de missió | Soiuz 7K-T i vol espacial tripulat  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | programa espacial soviètic | ||||||||||||||
| NSSDCA ID | 1971-053A | ||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 05283 | ||||||||||||||
| Durada de la missió | 23 dies, 18 hores, 21 minuts i 43 segons | ||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||
| Nau espacial | Soyuz 7K-OKS (en)  | ||||||||||||||
| Fabricant | Enérguia | ||||||||||||||
| Massa | enlairament: 6.790 kg | ||||||||||||||
| Tripulació | |||||||||||||||
 | |||||||||||||||
Membres
| |||||||||||||||
Equip de reserva
| |||||||||||||||
| Tripulants | 3 | ||||||||||||||
| Indicatiu | Янтарь (Yantar – "Amber") | ||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Soiuz | ||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
Acoblaments / amarratges
| |||||||||||||||
← Soiuz 10
Soiuz 12 → | |||||||||||||||
.jpg)
Soiuz 11 (en rus Союз 11, Unió 11) fou una missió espacial que per primera vegada reeixí a visitar la primera estació espacial, Saliut 1. Tanmateix en la tornada va patir un accident mortal que costà la vida als tres tripulants de la nau. L'accident va estar motivat per la despressurització de la càpsula espacial durant la preparació per entrar en l'atmosfera terrestre.[1] Aquestes han estat les úniques morts d'astronautes ocorregudes a l'espai (no pas en l'alta atmosfera). Els tripulants s'anomenaven Vladislav Vólkov, Georgui Dobrovolski i Víktor Patsàiev.[2][3][4]
Algunes dades de la missió[modifica]
Dins del Programa Soiuz aquesta missió va ser llançada el 7 de juny de 1971 des del cosmòdrom de Baikonur en l'aleshores la República Socialista Soviètica del Kazakhstan. la missió anterior Soiuz 10, havia fallat en el seu intent d'arribar a la Saliut.[5] La Soiuz 11, va arribar però amb èxit a la Saliut 1 el 7 de juny de 1971, els cosmonautes van romandre a bord de l'estació espacial durant 22 dies un rècord d'estada que només es superaria el 1973 amb l'Skylab 2.[1]
Mort de la tripulació[modifica]
El 30 de juny de 1971 després d'una aparent normalitat en la tornada a la terra en obrir la càpsula van ser trobats els tres tripulants morts.[1][6] Es va comprovar que havia fallat una vàlvula de ventilació i els cosmonautes van morir per sufocació.[7][8]
Els astronautes soviètics van rebre honors i un funeral d'estat, essent enterrats al cementiri del Kremlin a la Plaça Roja a Moscou, prop de les restes mortals de Iuri Gagarin.[1] També es batejà un cràter de la Lluna amb els seus noms.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Time Magazine. «Triumph and Tragedy of Soyuz 11». Time Magazine, 1971. Arxivat de l'original el 20 de juny 2008. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ Encyclopedia Astronautica. «Soyuz 11». Encyclopedia Astronautica, 2007. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ Mamta Trivedi. «30 Years Ago: The World's First Space Station, Salyut 1». Space.com - Imaginova Corp., 2001. Arxivat de l'original el 2001-06-06. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ CNN. «After glory era, cash woes hobble Russian space program». CNN, 1997. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ Time Magazine. «A Troubled Salyut». Time Magazine, 1971. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2008. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ USA Today. «Deadly accidents in the history of space exploration». USA Today, 2003. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ NASA. «The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project». NASA, 1974. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ NASA. «The crew of Soyuz 11». NASA. [Consulta: 20 octubre 2007].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soiuz 11 |