Spútnik (coet)
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | sèrie de coets  | |
| Fabricant | Enérguia | |
| Pais d'origen | Unió Soviètica | |
| Càrregues | Sputnik 1, Spútnik 3 i Spútnik 2 | |
| Punt de sortida | Plataforma Gagarin | |
| Instruments | ||
| Massa | 267000 kg 8A91: 269.300 kg | |
| Coet/càrrega útil | 8K71PS: 500 kg 8A91: 1.327 kg OTB (8K71PS) | |
| Capacitat Càrrega útil a LEO (8K71PS) | 8K71PS: 500 kg 8A91: 1.327 kg | |
| Coets associats | R-7 | |
| Comparable a | Vanguard Juno I | |
| Nombre de llançaments | 4 (2 8K71PS, 2 8A91) | |
| Llançaments amb èxit | 3 | |
| Llançaments fallits | 1 | |
| Accelerador bloc B, V, G, D | 4 | |
| Primera etapa (bloc A) | 1 RD-108 | |
| Empenta | 912 kN (205,000 lbf) | |
| Impuls específic | 308 s | |
El coet Spútnik era un vehicle de llançament orbital sense tripulació dissenyat per Serguei Koroliov a la Unió Soviètica, derivat de l'R-7 Semiorka ICBM. El 4 d'octubre de 1957, es va utilitzar per realitzar el primer llançament d'un satèl·lit en òrbita terrestre, situant l'Sputnik 1 en una òrbita terrestre baixa.
Es van construir dues versions de l'Sputnik, l'Sputnik-PS (índex GRAU 8K71PS), que es va utilitzar per llançar l'Spútnik 1 i posteriorment l'Spútnik 2, i l'Sputnik (8A91), que no va poder llançar un satèl·lit a l'abril de 1958, i que posteriorment es van llançar 3, el 15 de maig de 1958.[1]
Un membre posterior de la família R-7, el Polyot, va utilitzar la mateixa configuració que el coet Sputnik, però es va construir a partir de components Voskhod. A causa de la similitud, el Polyot era conegut a vegades com a Sputnik 11A59.
Especificacions[modifica]
- Primera etapa: Block B, V, G, D (quatre coets acceleradors adherits)
- Massa bruta: 43,0 tones
- Massa buida: 3,4 tones
- Empenta (vac): 4 × 99,000 kgf = 396 Mgf (3,89 MN)
- Isp: 306 s (3.000 N·s/kg)
- Temps de consum: 120 s (2 min)
- Isp (sl): 250 s (2.450 N·s/kg)
- Diàmetre: 2,68 m
- Exteensió: 2,68 m
- Llargada: 19,2 m (sense les toveres)
- Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
- Motors: 1 x RD-107-8D74PS per coet accelerador = 4
- Segona etapa: bloc A (etapa principal)
- Massa total: 267 tones
- Extensió total: 10,3 m
- Càrrega útil en OTB: 500 kg
- Empenta total de l'enlairament: 3,89 MN
Sputnik 8A91[modifica]
L'Spútnik 8A91 tenia instal·lats motors 8D76 i 8D77 més potents,[2] augmentant la seva capacitat de càrrega útil i li permet llançar satèl·lits molt més pesants que l’Spútnik 1 i l’Spútnik 2. Es va llançar dues vegades, el 1958.[3] El primer llançament, el 27 d'abril, va fallar a causa de les vibracions que van passar inesperadament durant el vol al llarg de l'eix longitudinal del coet. El 15 de maig, va llançar amb èxit l'Sputnik 3.[4][5]
Especificacions de l'Spútnik[modifica]
- Número d'etapa: 0 - Coets acceleradors adherits; 4 x Sputnik 8A91-0
- Massa bruta: 43,0 tones
- Massa buida: 3,4 tones
- Empenta (vac): 4 × 99.000 kgf = 396 Mgf (3,89 MN)
- Isp: 310 s (3,040 N·s/kg)
- Temps de consum: 130 s (2 min 10 s)
- Isp(sl): 252 s (2,470 N·s/kg)
- Diàmetre: 2,68 m
- Extensió: 2,68 m
- Llargada: 19,2 m (sense les toveres)
- Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
- Motors: 1 x RD-107-8D76 per coet accelerador = 4
- Número d'etapa: 1 - Etapa central; 1 x Sputnik 8A91-1
- Massa bruta: 95,0 tones
- Massa buida: 7,5 tones
- Empenta (vac): 82.000 kgf (804 kN)
- Isp: 315 s (3.090 N·s/kg)
- Temps de consum: 360 s (6 min)
- Isp(sl): 246 s (2.410 N·s/kg)
- Diàmetre: 2,95 m
- Llargada:28 m
- Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
- Motor: 1 x RD-108-8D77
- Massa total: 269,3 tones
- Extensió total: 10,3 m
- Càrrega útil en OTB: 1.327 kg
- Empenta total de l'enlairament: 385.950 kgf (3,78 MN)
Referències[modifica]
- ↑ (rus) Sputnik Rocket Arxivat 2005-01-03 a Wayback Machine.
- ↑ «РД-107 и РД-108 | RD-107 and RD-108». lpre.de. [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ «Jonathan McDowell's launch log». planet4589.org. [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ (rus) Soviet Solar Cells on Orbit
- ↑ «Sputnik 3». astronautix.com. Arxivat de l'original el 2013-11-08. [Consulta: 24 desembre 2015].