Spútnik 3

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula vol espacialSputnik 3
Спутник-3.jpg
Tipus de missió Ciència terrestre
Operador Enérguia
Designació Harvard 1958 Delta 2
COSPAR ID 1958-004B
Núm. SATCAT 8
Lloc web NASA NSSDC Master Catalog
Durada de la missió 692 dies
Propietats de la nau
Fabricant Korolev
Massa 1.327 kg (enlairament)
Inici de la missió
Data de llançament 15 de maig de 1958 07:12 UTC
Vehicle de llançament Sputnik 8A91
Lloc de llançament Cosmòdrom de Baikonur
Fi de la missió
Data de reentrada 6 d'abril de 1960
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita òrbita geocèntrica
Règim Òrbita terrestre baixa
Semieix major 7.418,7 km
Excentricitat 0,110932
Periàpside 217 km
Apoàpside 1.864 km
Inclinació 65,18
Període 105,9 minuts

Modifica dades a Wikidata
Ubicació del Cosmòdrom de Baikonur

L'Spútnik 3, va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen. (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).

Història[modifica]

El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D".[1] Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.[2]

De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació.[3] El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71,[4] estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial el soviètic van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteyshiy Spútnik 1" ("Sàtel·lit Simple 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2) també s'acabà llançant abans que el més ambiciós Object D.

Dades tècniques del vehicle llançador[modifica]

R-7 Semiorka:

Vehicle llançador Codi Trams Alçada (m) Diàmetre base (m) Pes (t)
Spútnik 3 8А91 2 31 10,3 269,3

Referències[modifica]

  1. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X
  2. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X
  3. Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9
  4. Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spútnik 3 Modifica l'enllaç a Wikidata