SpaceX

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSpaceX
SpaceX logo black.svg
Entrance to SpaceX headquarters.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconstructor aeronàutic, proveïdor de serveis de llançament, negoci i empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria aeroespacial i indústria espacial Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaDelaware Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata
FundadorElon Musk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ProdueixFalcon, Dragon, Draco, Kestrel (en) Tradueix, Merlin, SuperDraco (en) Tradueix, Raptor (en) Tradueix, autonomous spaceport drone ship i Starhopper (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaGwynne Shotwell Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capElon Musk (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorElon Musk Modifica el valor a Wikidata
Empleats7.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deElon Musk Modifica el valor a Wikidata

Lloc webspacex.com Modifica el valor a Wikidata
cap valor Twitter: SpaceX Instagram: spacex Youtube: UCtI0Hodo5o5dUb67FeUjDeA Flickr: spacex Modifica els identificadors a Wikidata

Space Exploration Technologies Corporation (també coneguda com a SpaceX) és una empresa nord-americana de transport aeroespacial fundada el 2002 per Elon Musk, qui és cofundador de PayPal. Ha desenvolupat els coets Falcon 1, Falcon 9 i Falcon Heavy els quals han estat construïts amb la meta de ser vehicles de llançament espacial reutilitzables. SpaceX també ha desenvolupat la nau espacial Dragon 2 que permet el transport d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional, assolit el 30 de maig de 2020, sent la primera nau tripulada construïda amb iniciativa privada a ser enviada a l'espai.[1]

Originalment amb base a El Segundo, Califòrnia, SpaceX ara opera als afores de Hawthorne, Califòrnia. SpaceX dissenya, prova i fabrica la major part dels components per compte propi, incloent els motors de coet Merlin, Kestrel i Draco.

Història[modifica]

Prototip de Falcon 1.

SpaceX va ser fundat el juny de 2002 per Elon Musk, qui cap març de 2006 ja havia invertit 120 milions de US$ del seu patrimoni personal en el projecte.[2] El 4 d'agost de 2008, SpaceX va acceptar una inversió de 20 milions de dòlars EUA per part de Founders Fund.[3]

SpaceX ha pràcticament duplicat la seva grandària cada any des que va ser fundada el 2002. Va créixer de 160 empleats al novembre de 2005 a més de 500 pel juliol del 2008, a excedir els 1.100 a 2010[4][5] arribant als 1.800 el 2012.[6]

El 18 d'agost de 2006, la NASA va anunciar que SpaceX havia guanyat un contracte dels Serveis Comercials de Transport Orbital de la NASA per demostrar el lliurament de càrrega a l'Estació Espacial Internacional amb l'opció possible de transport de tripulants.[7]

El 23 de desembre de 2008, SpaceX va anunciar que havia guanyat un contracte dels Serveis Comercials de Subministraments, amb una durada d'almenys 12 missions per 1.600 milions de dòlars per transportar subministraments i càrrega a l'Estació Espacial internacional, després que els transbordadors espacials siguin retirats.[8]

El juny de 2010, se li va adjudicar a SpaceX el contracte relacionat a llançaments espacials comercials més gran de la història (492 milions de dòlars), que consisteix en el llançament de satèl·lits Iridium utilitzant coets Falcon 9.[9]

El setembre de 2014 la NASA va signar un contracte amb SpaceX per adquirir fins a sis vols tripulats a l'Estació Espacial Internacional sota el programa Commercial Crew Development.[10]

SpaceX Dragon 2 fou llançada en 30 de maig de 2020 sobre un Falcon 9 des del Centre espacial John F. Kennedy amb els tripulants Robert Behnken i Douglas Hurley, convertint-se en la primera nau tripulada en ser enviada a l'espai des dels Estats Units des de la cancel·lació del programa Transbordador espacial i el llançament de l'Atlantis en 2011, i sent la primera nau que ho fa construïda amb iniciativa privada.[1]

Vehicles[modifica]

Falcon 1[modifica]

Article principal: Falcon 1
El primer Falcon 1 a la base de la força aèria de Vandenberg.

El Falcon 1 és un petit sistema de llançament espacial parcialment reutilitzable capaç de col·locar en òrbita baixa satèl·lits petits. També serveix com a base de proves per desenvolupar conceptes i components del Falcon 9, sobretot tenint en compte que el motor de la primera etapa és el mateix, només que en una sola unitat per al Falcon 1 i en un grup de 9 al Falcon 9. El Falcon 1 va tenir èxit per primera vegada col·locant la seva càrrega de demostració en òrbita en el seu quart intent, convertint-se en el primer coet desenvolupat amb recursos privats de combustible líquid que arriba l'òrbita. Va ser llançat el 28 de setembre de 2008. Fou anomenat Falcon en homenatge al Falcó Mil·lenari de La guerra de les galàxies.[11]

Falcon 9[modifica]

Article principal: Falcon 9

El 8 de setembre de 2005, SpaceX va anunciar el desenvolupament del seu coet Falcon 9, el qual estarà compost per nou motors Merlin en la seva primer etapa i un en la segona etapa. Ambdues etapes seran dissenyades per ser reutilitzables. El disseny és un vehicle pensat per competir en el segment dels vehicles classe EELV, com el Coet Delta IV i el Coet Atlas V.

Falcon Heavy[modifica]

Article principal: Falcon Heavy

Es un sistema de llançament modular, en el qual s'utilitza un impulsor central similar a un Falcon 9 més dos impulsors addicionals en els laterals basats també en el mateix Falcon 9, donant com a resultat un coet de majors prestacions, amb 27 motors Merlin 1D empenyent al mateix temps en el moment de l'enlairament. El concepte es similar al emprat per EELV Delta IV Heavy, el proposat pel Atlas V HLV i el del llançador rus Angarà A5V.

El concepte del Falcon Heavy existeix des de abans que el primer Falcon 1 fos llançat i les seves prestacions esperades han anat evolucionant conjuntament amb el vehicle Falcon 9 en el que està basat. El concepte inicial planejava una capacitat de càrrega fins a l'òrbita baixa de la Terra de 25 tones, en la revisió de 2017 la capacitat s'anuncia augmentada fins a les 63 tones, categoritzant-lo com a superpesant.

Al 6 de febrer de 2018 es va realitzar el primer llançament amb èxit del Falcon Heavy.

Vol espacial orbital tripulat: SpaceX Dragon[modifica]

Càpsula en configuracions per a transport de càrregues i tripulació.
Article principal: SpaceX Dragon 2

SpaceX va anunciar els seus plans d'adherir als programes comercials de vols tripulats per al final de la dècada. El 18 d'agost de 2006, la NASA va anunciar que la companyia SpaceX havia quedat seleccionada com una de les dues empreses que proveirien demostracions de reposició de personal i càrregues a l'estació espacial internacional. Per això SpaceX té plans d'utilitzar la seva càpsula SpaceX Dragon, una càpsula convencional de reentrada balística que és capaç de portar 7 persones com a màxim o una combinació de personal i càrregues cap ai des d'una òrbita terrestre baixa.

A la punta del con de la càpsula s'allotja un mecanisme estàndard d'acoblament que permet que la càpsula es pugui acoblar en un port de la ISS. SpaceX pot arribar a rebre fins a 278 milions de dòlars en contractes si compleix amb totes les etapes previstes del programa.[12][13][14]

Amb el llançament en 30 de maig de 2020 des del Centre espacial John F. Kennedy amb els tripulants Robert Behnken i Douglas Hurley, es convertí en la primera nau tripulada en ser enviada a l'espai des dels Estats Units des de la cancel·lació del programa Transbordador espacial i el llançament de l'Atlantis en 2011, i la primera nau construïda amb iniciativa privada.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Chowdhury, Hasan. «SpaceX launch: 12 minutes that will mark a new era in human space exploration» (en anglès). The Telegraph, 27-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  2. «SpaceX receives $20 million investment from Founder's Fund», 04-08-2008. [Consulta: 10 agost 2008].
  3. «SpaceX receives $20 million investment from Founder's Fund». SpaceX, 04-08-2008 [Consulta: 10 agost 2008].
  4. Jeff Foust «Big plans for SpaceX». The Space Review, 14-11-2005.
  5. «Diane Murphy joins SpaceX as Vice President of Marketing and Communications». SpaceX, 10-07-2008.
  6. Hennigan, W. «SpaceX Again Ready to Blast off After Last-second Launch Abort». MSNBC, 21-05-2012 [Consulta: 22 maig 2012].
  7. «SpaceX wins NASA COTS contract to demonstrate cargo delivery to Space Station with option for crew transport». SpaceX, 18-08-2006.
  8. «NASA selects SpaceX's Falcon 9 booster and Dragon spacecraft for cargo resupply services to the International Space Station». SpaceX, 23-12-2008.
  9. «SpaceX seals biggest-ever commercial launch deal». flightglobal, 2010. [Consulta: 26 juny 2010].
  10. «NASA Chooses American Companies to Transport U.S. Astronauts to International Space Station». [Consulta: 16 setembre 2014].
  11. National Aeronautics and Space Administration. Commercial Orbital Transportation Services: A New Era in Spaceflight (en anglès). Government Printing Office, 2014, p. 51. ISBN 0160923921. 
  12. «NASA selects crew, cargo launch partners». Spaceflight Now, 18-08-2006.
  13. «NASA Selects Crew and Cargo Transportation to Orbit Partners». SpaceRef, 18-08-2006.
  14. Boyle, Alan. «SpaceX, Rocketplane win spaceship contest» (en anglès). MSNBC, 18-08-2006.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SpaceX