Spencer Tracy
Spencer Tracy (Milwaukee, 5 d'abril de 1900 - Los Angeles, 10 de juny de 1967) fou un actor estatunidenc molt apreciat per la qualitat de les seves interpretacions. Va ser capaç de fer papers còmics, d'heroi o de dolent molt creïbles. Actuà en 74 pel·lícules entre els anys 1930 i 1967. Va ser nominat nou vegades per a l'Oscar al millor actor, i en va guanyar dos..[1]
Carrera[modifica]
Era el segon fill de John Edward Tracy, venedor de camions, i de Caroline Brown.[2] Després de diversos canvis d'escola a causa dels desplaçaments familiars, es va matricular a la Marquette Academy, una escola dels jesuïtes, on es faria amic de Pat O'Brien, un futur actor com ell. A la primavera del 1917, amb l'entrada americana a la Primera Guerra Mundial, tots dos es van allistar a l'exèrcit, però Tracy no va participar en la contesa, romanent en una base naval a Virgínia.
Acabada la guerra, va continuar els seus estudis i es va inscriure al Ripon College, on s'interessà pel teatre i decidí començar una carrera d'actor. Durant una gira pel nord-est dels Estats Units amb el grup teatral de Ripon, va realitzar i reeixir unes proves per a entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques de Nova York.
L'any 1922 va actuar a Broadway per primer cop, en l'obra teatral R.U.R. de Karel Čapek, on interpretava un robot mut. El 1923 es va casar amb l'actriu Louise Treadwell, amb qui tindria dos fills, John i Louise (Susie). Durant la dècada del 1920 va actuar cinc vegades més a Broadway i també va fer-ho a altres Estats i fins i tot al Canadà.
El 1930 protagonitzà una obra de molt èxit, The Last Mile, gràcies a la qual va ser descobert pel director de cinema John Ford. Aquest li va proposar interpretar la pel·lícula Up the River per la Fox Pictures i així es va traslladar amb la seva família a Hollywood, on rodaria més de 25 pel·lícules en cinc anys. L'any 1935 va signar un contracte en exclusiva amb la Metro-Goldwyn-Mayer, amb qui va realitzar la resta de la seva carrera.
Va guanyar el Premi de l'Acadèmia al Millor Actor dos anys seguits, per a Captains Courageous (1937) i Boys Town (1938). També va estar nominat per San Francisco (1936), El pare de la núvia (1950), Conspiració de silenci (1955), The Old Man and the Sea (1958), L'herència del vent (1960), Els judicis de Nuremberg (1961) i, pòstumament, per Endevina qui ve a sopar (1967). Comparteix amb Laurence Olivier el rècord de nominacions a l'Oscar al millor actor.
Amb una personalitat complexa, sorrut, apassionat, home de poques paraules i alcohòlic, Spencer Tracy no va voler divorciar-se mai, malgrat les seves dues aventures extraconjugals conegudes: una de curta durada amb Loretta Young i, sobretot, aquella amb Katharine Hepburn, amb qui va conviure durant 25 anys, rodant junts nou pel·lícules, i de qui només va separar-lo la mort.
Spencer Tracy va morir d'una insuficiència cardíaca a l'edat de 67 anys, en braços de Katharine Hepburn, 17 dies després del final del rodatge de llur darrer film junts, Endevina qui ve a sopar.[3]
Filmografia[modifica]
- The Strong Arm (1930, curtmetratge)
- Taxi Talks (1930, curtmetratge)
- The Hard Guy (1930, curtmetratge)
- Up the River (1930)
- Quick Millions (1931)
- Six Cylinder Love (1931)
- Goldie (1931)
- She Wanted a Millionaire (1932)
- Sky Devils (1932)
- Disorderly Conduct (1932)
- Young America (1932)
- Society Girl (1932)
- The Painted Woman (1932)
- Me and My Gal (1932)
- 20,000 Years in Sing Sing (1932)
- The Face in the Sky (1933)
- Shanghai Madness (1933)
- The Power and the Glory (1933)
- Man's Castle (1933)
- The Mad Game (1933)
- The Show-Off (1934)
- Looking for Trouble (1934)
- Bottoms Up (1934)
- Now I'll Tell (1934)
- Marie Galante (1934)
- It's a Small World (1935)
- The Murder Men (1935)
- Dante's Inferno (1935)
- Whipsaw (1935)
- Riffraff (1936)
- Fury (1936)
- San Francisco (1936)
- Libeled Lady (1936)
- They Gave Him a Gun (1937)
- Captains Courageous (1937)
- Big City (1937)
- Mannequin (1937)
- Test Pilot (1938)
- Hollywood Goes to Town (1938, curtmetratge)
- Boys Town (1938)
- For Auld Lang Syne: No. 4 (1939, curtmetratge)
- Hollywood Hobbies (1939, curtmetratge)
- Stanley and Livingstone (1939)
- I Take This Woman (1940)
- Young Tom Edison (1940)
- Northward, Ho! (1940, curtmetratge)
- El pas del nord-oest (Northwest Passage) (1940)
- Edison, the Man (1940)
- Boom Town (1940)
- Men of Boys Town (1941)
- Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1941)
- Woman of the Year (1942)
- Ring of Steel (1942, curtmetratge) (narrador)
- Tortilla Flat (1942)
- Keeper of the Flame' (1942)
- His New World (1943) (documental) (narrador)
- A Guy Named Joe (1943)
- The Seventh Cross (1944)
- Thirty Seconds Over Tokyo (1944)
- Without Love (1945)
- The Sea of Grass (1947)
- Cass Timberlane (1947)
- State of the Union (1948)
- Edward, My Son (1949)
- Adam's Rib (1949)
- Malaya (1949)
- El pare de la núvia (1950)
- For Defense for Freedom for Humanity (1951, curtmetratge)
- Father's Little Dividend (1951)
- The People Against O'Hara (1951)
- La Pat i en Mike (Pat and Mike) (1952)
- Plymouth Adventure (1952)
- The Actress (1953)
- Llança trencada (1954)
- Conspiració de silenci (1955)
- The Mountain (1956)
- Desk Set (1957)
- The Old Man and the Sea (1958)
- L'últim hurra (1958)
- L'herència del vent (1960)
- El diable a les quatre (1961)
- Judicis de Nuremberg (1961)
- La conquesta de l'Oest (1962) (narrador)
- El món és boig boig boig (1963)
- Endevina qui ve a sopar (1967)
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1938: Oscar al millor actor per Captains Courageous
- 1939: Oscar al millor actor per Boys Town
- 1954: Globus d'Or al millor actor dramàtic per The Actress
- 1955: Premi a la interpretació masculina (Festival de Canes) per Conspiració de silenci
- 1969: BAFTA al millor actor per Endevina qui ve a sopar
Nominacions[modifica]
- 1937: Oscar al millor actor per San Francisco
- 1951: Oscar al millor actor per El pare de la núvia
- 1957: BAFTA al millor actor estranger per The Actress
- 1956: Oscar al millor actor per Conspiració de silenci
- 1957: BAFTA al millor actor estranger per The Mountain
- 1959: Oscar al millor actor per El vell i la mar
- 1959: Globus d'Or al millor actor dramàtic per El vell i la mar
- 1959: BAFTA al millor actor estranger per The Last Hurrah
- 1961: Oscar al millor actor per L'herència del vent
- 1961: Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'herència del vent
- 1961: BAFTA al millor actor estranger per L'herència del vent
- 1962: Oscar al millor actor per Els judicis de Nuremberg
- 1968: Oscar al millor actor per Endevina qui ve a sopar
- 1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Endevina qui ve a sopar
Referències[modifica]
- ↑ «AFI's 100 Years ... 100 Stars». American Film Institute, 16-06-1999. Arxivat de l'original el 13 gener 2013. [Consulta: 20 febrer 2012].
- ↑ «Los Angeles Times Hollywood Star Walk – Spencer Tracy». Arxivat de l'original el 7 maig 2016. [Consulta: 20 abril 2017].
- ↑ «Katharine Hepburn: Part 2». . The Dick Cavett Show (American Broadcasting Company), October 3, 1973. « »
Bibliografia[modifica]
- Bacall, Lauren. By Myself and Then Some. It Books, 2005. ISBN 0-06-075535-0.
- Berg, Scott A.. Kate Remembered: Katharine Hepburn, a Personal Biography. Pocket, 2004. ISBN 0-7434-1563-9.
- Curtis, James. Spencer Tracy: A Biography. Londres: Hutchinson, 2011. ISBN 978-0-09-178524-6.
- Deschner, Donald. The Films of Spencer Tracy. Secaucus, New Jersey: The Citadel Press, 1972. ISBN 0-8065-0272-X.
- Hepburn, Katharine. Me: Stories of My Life. Alfred A. Knopf, 1991. ISBN 0-679-40051-6.
- Higham, Charles. Kate: The Life of Katharine Hepburn. New York City, NY: W. W. Norton, 2004. ISBN 0-393-32598-9.
- Kanin, Garson. Tracy and Hepburn: An Intimate Memoir. Nova York: Viking, 1971. ISBN 0-670-72293-6.
- Kramer, Joan; Heeley, David. In the Company of Legends. Nova York: Beaufort Books, 2015. ISBN 978-0-825-30742-3.
- Swindell, Larry. Spencer Tracy. Londres: Coronet Books, 1973. ISBN 0-340-16951-6.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spencer Tracy |