Spencer Tracy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSpencer Tracy

(1948) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Spencer Bonaventure Tracy Modifica el valor a Wikidata
5 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata
Milwaukee (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióAmerican Academy of Dramatic Arts (–1923)
Rockhurst High School
Northwestern Military and Naval Academy
Marquette University High School
Milwaukee High School of the Arts
Acadèmia Militar St. John's Northwestern
Ripon College Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1921 Modifica el valor a Wikidata –  1967 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsKatharine Hepburn: Katharine Hepburn i Spencer Tracy Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouise Tracy (1923–1967) Modifica el valor a Wikidata
ParellaKatharine Hepburn (1941–1967) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Edward Tracy Modifica el valor a Wikidata  i Caroline Tracy Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000075 Allocine: 25 Rottentomatoes: celebrity/spencer_tracy Allmovie: p71578 TCM: 193601 TV.com: people/spencer-tracy IBDB: 62577 AFI: 141617
Musicbrainz: a5a5b394-1ff4-473c-bf34-5a4570f9f153 Find a Grave: 1040 Modifica el valor a Wikidata

Spencer Tracy (Milwaukee, 5 d'abril de 1900 - Los Angeles, 10 de juny de 1967) fou un actor estatunidenc molt apreciat per la qualitat de les seves interpretacions. Va ser capaç de fer papers còmics, d'heroi o de dolent molt creïbles. Actuà en 74 pel·lícules entre els anys 1930 i 1967. Va ser nominat nou vegades per a l'Oscar al millor actor, i en va guanyar dos..[1]

Carrera[modifica]

Era el segon fill de John Edward Tracy, venedor de camions, i de Caroline Brown.[2] Després de diversos canvis d'escola a causa dels desplaçaments familiars, es va matricular a la Marquette Academy, una escola dels jesuïtes, on es faria amic de Pat O'Brien, un futur actor com ell. A la primavera del 1917, amb l'entrada americana a la Primera Guerra Mundial, tots dos es van allistar a l'exèrcit, però Tracy no va participar en la contesa, romanent en una base naval a Virgínia.

Acabada la guerra, va continuar els seus estudis i es va inscriure al Ripon College, on s'interessà pel teatre i decidí començar una carrera d'actor. Durant una gira pel nord-est dels Estats Units amb el grup teatral de Ripon, va realitzar i reeixir unes proves per a entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques de Nova York.

L'any 1922 va actuar a Broadway per primer cop, en l'obra teatral R.U.R. de Karel Čapek, on interpretava un robot mut. El 1923 es va casar amb l'actriu Louise Treadwell, amb qui tindria dos fills, John i Louise (Susie). Durant la dècada del 1920 va actuar cinc vegades més a Broadway i també va fer-ho a altres Estats i fins i tot al Canadà.

El 1930 protagonitzà una obra de molt èxit, The Last Mile, gràcies a la qual va ser descobert pel director de cinema John Ford. Aquest li va proposar interpretar la pel·lícula Up the River per la Fox Pictures i així es va traslladar amb la seva família a Hollywood, on rodaria més de 25 pel·lícules en cinc anys. L'any 1935 va signar un contracte en exclusiva amb la Metro-Goldwyn-Mayer, amb qui va realitzar la resta de la seva carrera.

Va guanyar el Premi de l'Acadèmia al Millor Actor dos anys seguits, per a Captains Courageous (1937) i Boys Town (1938). També va estar nominat per San Francisco (1936), El pare de la núvia (1950), Conspiració de silenci (1955), The Old Man and the Sea (1958), L'herència del vent (1960), Els judicis de Nuremberg (1961) i, pòstumament, per Endevina qui ve a sopar (1967). Comparteix amb Laurence Olivier el rècord de nominacions a l'Oscar al millor actor.

Amb una personalitat complexa, sorrut, apassionat, home de poques paraules i alcohòlic, Spencer Tracy no va voler divorciar-se mai, malgrat les seves dues aventures extraconjugals conegudes: una de curta durada amb Loretta Young i, sobretot, aquella amb Katharine Hepburn, amb qui va conviure durant 25 anys, rodant junts nou pel·lícules, i de qui només va separar-lo la mort.

Spencer Tracy va morir d'una insuficiència cardíaca a l'edat de 67 anys, en braços de Katharine Hepburn, 17 dies després del final del rodatge de llur darrer film junts, Endevina qui ve a sopar.[3]

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «AFI's 100 Years ... 100 Stars». American Film Institute, 16-06-1999. Arxivat de l'original el 13 gener 2013. [Consulta: 20 febrer 2012].
  2. ↑ «Los Angeles Times Hollywood Star Walk – Spencer Tracy». Arxivat de l'original el 7 maig 2016. [Consulta: 20 abril 2017].
  3. ↑ «Katharine Hepburn: Part 2». . The Dick Cavett Show (American Broadcasting Company), October 3, 1973. « »

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spencer Tracy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Spencer_Tracy&oldid=32482474»