Vés al contingut

Esfíngids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sphingidae)
Infotaula d'ésser viuEsfíngids
Sphingidae Modifica el valor a Wikidata

El borinot japonés Callambulyx tatarinovii
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
SuperfamíliaBombycoidea
FamíliaSphingidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Tipus taxonòmicSphinx ligustri
Subfamílies

Els esfíngids (Sphingidae)[1] són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels bombicoïdeus (Bombicoidea) coneguts vulgarment com a esfinges i borinots,[2] i també com a borinos (Mallorca) o barrinols (Eivissa i Formentera).[cal citació] La família conté uns 200 gèneres, amb unes 1.450 espècies.

Morfologia[modifica]

Hemaris fuciformis xuclant una flor. Alguns borinots s'assemblen molt als abellots.
L'estrany aspecte de les erugues dels esfíngids va donar origen al nom de la família (Daphnis nerii). La taca blava no correspon realment a l'ull de l'animal, però l'estratagema deu ser efectiu per intimidar alguns depredadors.

Els esfíngids acostumen a ser d'una mida considerable i tenen un cos robust i pelut. Les ales són normalment estretes i poderoses, i es mouen a grans velocitats. La majoria d'espècies tenen una espiritrompa allargada. Utilitzant aquesta trompa, es passen el seu últim estat de la metamorfosi (imago) xuclant el nèctar de les flors activament. Per a xuclar les flors, els esfíngids executen vols estacionaris amb batecs molt ràpids de les ales. Així, un borinot xuclant les flors s'assembla molt a un colibrí. Les flors adaptades a aquest tipus de pol·linització solen ser tubulars, de colors pàl·lids o blancs i s'obren durant el vespre i la nit. Aquest conjunt de caràcters és un síndrome floral anomenat esfingofília.

Altres espècies tenen l'espiritrompa atrofiada i és parcialment funcional o no ho és gens. El primer cas afecta unes poques espècies com el borinot de la mort (Acherontia atropos), que té una trompa curta i robusta que l'obliga a alimentar-se de mel (s'infiltra als ruscs d'abelles) i saba dels arbres. En el segon cas els adults viuen uns pocs dies, el temps just per trobar parella i fer la posta; és el cas del borinot ocel·lat (Smerinthus ocellata) o del borinot del til·ler (Mimas tiliae), entre d'altres.

Desenvolupament[modifica]

Les erugues dels esfíngids són relativament grans i gruixudes. Tenen un apèndix similar a una banya a la zona caudal que fa que siguin fàcils d'identificar, encara que en alguns casos estigui molt reduïda. Són insaciables devoradors de fulles i si es presenten en grans nombres la defoliació pot ser molt important, ara bé, aquest fet no és habitual, ja que les femelles solen pondre els ous individualment i en plantes diferents.

El nom de la família prové de la postura que adopten aquestes erugues quan se senten amenaçades i de les taques grans que semblen ulls que tenen algunes espècies, com el borinot morat. Aquesta postura és molt estranya i els dona l'aspecte d'animal fabulós, com l'esfinx, la figura de la mitologia grega i egípcia.

Acabat l'estat larvari, molts borinots romanen en estat de crisàlide subterrània fins a una profunditat de 12 cm. Les espècies d'esfíngids que viuen a les zones temperades de la Terra acostumen a passar l'hivern en aquest estat,[3] a excepció de casos concrets com l'esfinx colibrí (Macroglossum stellatarum), que pots hibernar com a adult infiltrant-se en construccions humanes.

Distribució[modifica]

Els esfíngids tenen una distribució geogràfica molt àmplia a totes les zones temperades. Estan presents a tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida. Alguns borinots, com el borinot del baladre, són migratoris i poden cobrir distàncies considerables a velocitats de fins a 55 km/h.[4] Malgrat que gairebé totes les espècies són nocturnes, hi ha uns quants esfíngids diürns, com el bufaforats.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 13 maig 2024].
  2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 26 maig 2024].
  3. Fotos de la metamorfosi completa del borinot dels roures
  4. Papillons et Chenilles du Québec et de l'est du Canada de Jean-Paul Laplante

Enllaços externs[modifica]