Sphinx ligustri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSphinx ligustri
Sphinx.ligustri.7631.jpg
Dades
Hostealiguer, reina dels prats, saüc, Lilà, Symphoricarpos, Freixe i Ligustrum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuSphingini
GènereSphinx
EspècieSphinx ligustri
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Sphinx chishimensis Matsumura, 1929
  • Sphinx spiraeae Esper, 1800
  • Sphinx ligustri albescens Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri amurensis Oberthür, 1886
  • Sphinx ligustri brunnea Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri brunnescens (Lempke, 1959)
  • Sphinx ligustri cingulata (Lempke, 1964)
  • Sphinx ligustri eichleri Eitschberger, Danner & Surholt, 1992
  • Sphinx ligustri fraxini Dannehl, 1925
  • Sphinx ligustri grisea (Closs, 1917)
  • Sphinx ligustri incerta Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri intermedia Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri lutescens Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri nisseni Rothschild & Jordan, 1916
  • Sphinx ligustri obscura Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri pallida Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri perversa Gehlen, 1928
  • Sphinx ligustri postrufescens (Lempke, 1959)
  • Sphinx ligustri rosacea Rebel, 1910
  • Sphinx ligustri seydeli Debauche, 1934
  • Sphinx ligustri subpallida Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri typica Tutt, 1904
  • Sphinx ligustri unifasciata Gschwandner, 1912
  • Sphinx ligustri weryi Rungs, 1977
  • Sphinx ligustri zolotuhini Eitschberger & Lukhtanov, 1996
Modifica les dades a Wikidata

Sphinx ligustri és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae que habita gran part de la regió paleàrtica fins al Japó. És absent al nord d'Europa (Irlanda, Escòcia, Islàndia, nord de la Península Escandinava), a Grècia i a algunes illes del Mediterrani, com les Illes Balears. Als Països Catalans no és gaire comuna.

Morfologia[modifica]

Imago[modifica]

L'eruga pot arribar als 100 mm. Cos verd amb set línies obliqües blanques i violetes a cada costat; cua negra amb costats grocs; cap verd amb dues línies negres. Durant les primeres fases del desenvolupament li manquen els colors violetes a les ratlles. Molt poc variable. Quan està a punt de pupar el seu dors adquireix un to rosat.

L'imago té una envergadura alar d'entre 90 i 120 mm. Cap i tòrax gris fosc o negre. Abdomen amb una línia dorsal marró i nombroses franges horitzontals negres i rosades que es van alternant. Ales anteriors amb diferents tonalitats marrons i grises i on es mostren diverses línies característiques negres. Ales posteriors rosades amb dues franges negres.

Eruga en estat d'alerta (Riemer Park, Munic, Alemanya)

Ecologia[modifica]

Habita en boscos clars, bosquines, camps oberts, prats, jardins i parcs. L'eruga s'alimenta de Ligustrum, Ribes, Rubus idaeus, Spiraea, Sorbaria sorbifolia, Aruncus silvestris, Malus domestica, Fraxinus excelsior, Syringa, Viburnum opulus, Lonicera i Symphoricarpos.

El període de vol va des de finals d'abril fins a l'agost en dues generacions. En regions fredes només n'hi ha una al juny. Hibernació com a pupa en una càpsula subterrània.

És víctima de parasitoides de la família Ichneumonidae i Tachinidae. Cada femella sol posar més de 200 ous individualment, més rarament per parelles o grups de tres. Els imagos acostumen a reposar a les branques o troncs d'arbres.

Bibliografia[modifica]

  • Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]