Spica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Com que Spica és un sistema binari, les barres que hi ha a la taula són per les dades de les dues estrelles.
Infotaula d'estrellaSpica
Virgo constellation map.png
Nomenclatura
Bayer α Virginis
Flamsteed 67 Virginis
Altres HD 116658, BSC 5056
Dades d'observació
Època J2000
Constel·lació Verge
Ascensió recta (α) 13h 25m 11s
Declinació (δ) -11°09'40
Magnitud aparent (V) 0,98 / ?m
Variabilitat binària eclipsant
Moviment propi 130 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial 0 km/s, 0 km/s, 1 km/s, 11,2 km/s, -2,7 km/s, 0,5 km/s, -14 km/s, -14,8 km/s i 1,6 km/s
Distància a la Terra 262 a.ll. 72,7 pc 93 parsecs
Magnitud absoluta -3,55m
Paral·laxi 0,021
Part de Triangle de primavera
Característiques físiques
Tipus espectral B1 V
Lluminositat 13,400 / 1,700 LS
Radi 7.8 / 4.0 RS
Massa 11 / 7 MS
Temperatura superficial 22,400 / 18,500 K
Edat
Període de rotació
Velocitat de rotació 130 km/s
Més informació
id. SIMBAD * alf Vir
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Spica (α Virginis / α Vir) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn. L'anàlisi de la seva paral·laxi mostra que es troba a 250 ± 10 anys llum del Sol.[1] És una binària espectroscòpica i una variable elipsoidal rotant, un sistema en el qual els dos estels estan tan junts que tenen forma d'ou en comptes d'esfèrica, i que només poden ser separats per mitjà dels seus espectres electromagnètics. El sistema té un període de 4,0142 dies durant el qual té una variació de magnitud relativament petita, de +0,92 a +0,98. El primari és un gegant blau i un estel variable del tipus Beta Cephei.

Juntament amb Arcturus i Denebola o Regulus, segons la font, Spica forma part de l'asterisme del Triangle de primavera i, per exetensió, del Gran diamant juntament amb Cor Caroli.

Història observacional[modifica]

Es creu que Spica va ser l'estel que va donar a Hiparc de Nicea les dades per a descobrir la precessió dels equinoccis.[2] A l'Antic Egipte, un temple a Menat situat a Tebes estava orientat aproximadament cap a Spica quan es va construir el 3200 aC i, amb el temps, la precessió ha causat un canvi lent però apreciable en l'orientació de Spica respecte del temple.[3] Copèrnic també va fer moltes observacions de Spica amb el seu triquetrum per a les seves investigacions sobre la precessió.[4][5]

Observació[modifica]

Com localitzar Spica

Spica se situa a 2,06 graus de l'eclíptica i pot ser ocultada tant per la Lluna com, de vegades, pels planetes. La darrera ocultació planetària de Spica tingué lloc quan Venus passà per davant seu (vist des de la Terra) el 10 de novembre de 1783. La següent ocultació serà el 2 de setembre de 2197, quan el mateix planeta tornarà a passar per davant de l'estel.[6] El Sol transcorre a una mica més de 2° al nord de Spica al voltant del 16 d'octubre cada any, i l'ortus helíac té lloc unes dues setmanes després. Cada 8 anys, Venus passa prop de Spica al voltant de l'ortus helíac, com el 2009, quan passà a 3,5° nord de l'estel el 3 de novembre.[7]

Una manera senzilla de trobar Spica és seguir l'arc del mànec del Carro Gran fins a Arcturus i després continuar la mateixa distància angular fins a Spica. Una regla mnemotècnica fàcil de recordar és «arc fins a Arcturus, i espiga fins a Spica». [8][9]

Nomenclatura[modifica]

El nom Spica prové del llatí spīca virginis, 'l'espiga [de blat] de la verge'. Johann Bayer cità el nom Arista. Altres noms tradicionals són Azimech, de l'àrab السماك الأعزل al-simāk al-ʼaʽzal 'el simāk desarmat' (significat desconegut); Alarph, també de l'àrab 'aquell qui cull raïm', i Sumbalet (Sombalet, Sembalet i variants), de l'àrab سنبلة sunbulah, 'espiga'.[10]

Referències[modifica]

  1. van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, pàg. 653–664. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357. Vizier catalog entry
  2. Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. Oxford University Press, 1998, p. 259. ISBN 978-0-19-509539-5. 
  3. Allen, Richard Hinckley. Star Names and Their Meanings. Kessinger Publishing, 2003, p. 468. ISBN 978-0-7661-4028-8. 
  4. Rufus, W. Carl «Copernicus, Polish Astronomer, 1473–1543». Journal of the Royal Astronomical Society of Canada, 37, 4, abril 1943, pàg. 134. Bibcode: 1943JRASC..37..129R.
  5. Moesgaard, Kristian P. (1973). "Copernican influence on Tycho Brahe". Jerzy Dobrzycki The reception of Copernicus' heliocentric theory: proceedings of a symposium organized by the Nicolas Copernicus Committee of the International Union of the History and Philosophy of Science, Toruń, Poland: Studia Copernicana, Springer 
  6. «Earth-Sky Tonight, March 26, 2010». Arxivat de l'original el 7 juliol 2011. [Consulta: 15 agost 2018].
  7. Breit, Derek C. «Diary of Astronomical Phenomena 2010». Poyntsource.com, 12-03-2010. [Consulta: 13 abril 2010].
  8. «Arc to Arcturus, Speed on to Spica». Space.com, 15-06-2007 [Consulta: 14 agost 2018].
  9. «Follow the arc to Arcturus, and drive a spike to Spica | EarthSky.org». earthsky.org, 08-04-2018 [Consulta: 14 agost 2018].
  10. Richard Hinckley Allen. «Star Names - Their Lore and Meaning». [Consulta: 15 agost 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spica Modifica l'enllaç a Wikidata

Coordenades: Sky map 13h 25m 11.5793s; −11° 09′ 40.759″