Sprattus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSprattus
Sprattus sprattus.jpg
Amploia capturada al sud de la mar del Nord.
Clupea sprattus.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Clupeiformes
Família Clupeidae
Gènere Sprattus
Girgensohn, 1846[1][2]
Modifica dades a Wikidata
Amploies fumades

Sprattus és un gènere de peixos pertanyent a la família dels clupeids.[3]

Descripció[modifica]

  • Fan 16 cm de llargària màxima (normalment entre 8 i 12).
  • Cos amb el llom de color blau o verd i els costats platejats, allargat i una mica comprimit.
  • Mandíbula inferior sortint.
  • Aletes pèlviques amb 7 (rarament 8) radis.[4]

Reproducció[modifica]

Algunes espècies es reprodueixen al llarg de tot l'any (ja sigui a prop de la costa o fins a 100 km a alta mar), principalment del juliol al maig (la mar Negra), del desembre a l'abril (la Mediterrània), de l'abril a l'agost (l'oceà Atlàntic i la mar Bàltica) i el gener al Canal de la Mànega.[4]

Alimentació[modifica]

Com a juvenils, mengen diatomees i larves i ous de copèpodes. Quan són adults es nodreixen de crustacis planctònics (sobretot, Calanus, Pseudocalanus i Temora).[4]

Hàbitat[modifica]

Són peixos pelàgics costaners, sovint d'aigües poc fondes, i, de vegades, tolerants de salinitats molt baixes.[4]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Pacífic sud-occidental, l'Atlàntic sud-occidental i des de les costes atlàntiques del nord del Marroc fins a la mar del Nord, la mar Bàltica, la mar Mediterrània, la mar Adriàtica i la mar Negra.[4]

Espècies[modifica]

Ús comercial[modifica]

Són habituals, fregits, a les cuines britànica i búlgara.[17]

Referències[modifica]

  1. Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. uBio (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Marine Species Identification Portal (anglès)
  5. Hector, J., 1872. Notes on the edible fishes of New Zealand. Colonial Museum and Geological Survey Department, Wellington. Edible Fishes New Zealand: 97-133, Pls. 1-12.
  6. Jenyns, L., 1840-1842. Fish. A: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29.
  7. Klunzinger, C. B., 1879. Die v. Müller'sche Sammlung Australischer Fische. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 16 (núm. 22): 254-261.
  8. Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20: i-xviii + 1 p. + 1-472, Pls. 591-606.
  9. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  10. BioLib (anglès)
  11. AQUATAB
  12. Catalogue of Life (anglès)
  13. Discover Life (anglès)
  14. World Register of Marine Species (anglès)
  15. FishBase (anglès)
  16. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  17. ZipCodeZoo (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Whitehead, P. J. P., 1964. A new genus and subgenus of clupeid fishes and notes on the genera Clupea, Sprattus and Clupeonella. Ann. Mag. nat. Hist., (13) 7: 321-330, 2 fig.


Enllaços externs[modifica]