Stadler Rail

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióStadler Rail
Stadler logo.svg
SBB RABe 511 Tössmühle.jpg
modifica
Dades
Tipusconstructor ferroviari modifica
Forma jurídicaLimitada modifica
Història
Creació1942 modificaBussnang modifica
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorPeter Spuhler modifica
Empleats6.600 modifica

Lloc webstadlerrail.com modifica

Stadler Rail AG és una empresa suïssa de fabricació de material rodant ferroviari. Fundada el 1942 com un petit taller ferroviari, va començar a expandir-se des de l'any 1995, amb l'inici de la fabricació del seu famós automotor GTW 2/6. Actualment és una empresa multinacional, un dels principals productors de material rodant, amb fàbriques a diversos països del món. A més de produir grans sèries de models estandarditzats, continua amb la seva activitat inicial de fabricació de petites sèries a mesura (de vegades d'una sola unitat). També és l'empresa de referència mundial en fabricació de vehicles especialitzats per a ferrocarrils de cremallera.

Història[modifica]

Els primers cinquanta anys[modifica]

L'any 1942, Ernst Stadler va crear una empresa d'enginyeria amb seu a Zürich. El 1945 es va traslladar a Wädenswil, on ja amb el nom d'Elektro-Fahrzeuge Ernst Stadler va construir els primers tractors de maniobres elèctrics, dièsel i de bateries. L'any 1951 el negoci va fer fallida. Després de treballar per diversos dels seus clients, va recuperar el negoci de nou, i el 1962 va obrir un taller a la localitat de Bussnang, al cantó suís de Thurgau. Un temps després va traslladar el domicili social de Zürich a Bussnang, i el 1976 l'empresa va passar a denominar-se Stadler Faherzeuge AG. El 1981 va morir el fundador Ernst Stadler, succeint-li en la propietat de l'empresa la seva vídua, Irma Stadler. El 1984 es van construir els primers cotxes de viatgers per a ferrocarrils suïssos. El 1989, Irma Stadler va vendre l'empresa a Peter Spuhler.[1]

Aquest emprenedor és el personatge clau en el desenvolupament de l'empresa. Nascut a Sevilla (Espanya, encara que té la nacionalitat suïssa) el 1959, és llicenciat en administració i direcció d'empreses. Es va casar en primeres núpcies amb la néta dels Stadler, i va entrar a treballar a l'empresa el 1987. A més de les seves activitats empresarials, entre els anys 1999 i 2012 va ser representant electe pel cantó de Thurgau del partit conservador SVP al Consell Nacional de Suïssa.

Creixement i expansió[modifica]

En el moment en què Peter Suphler va passar a controlar l'empresa, la plantilla era d'una vintena de treballadors.

Aquest petit equip tècnic va imaginar un vehicle de nova concepció que és el que va llançar Stadler al seu gran creixement. A mitjan anys noranta, diversos fabricants ferroviaris van dissenyar i construir el que podria denominar-se la segona generació d'automotors lleugers, que havien de permetre mantenir en explotació línies secundàries i rurals gràcies a uns costos d'explotació el més ajustats possibles.[2] Stadler també va desenvolupar un vehicle d'aquest tipus, però amb un concepte nou, sorgit de la idea d'un dels seus enginyers: es tractava d'un petit tren automotor, en el qual els equips tècnics estiguessin separats dels departaments de viatgers. Més o menys, una composició amb una petita locomotora i dos cotxes de viatgers, però situant la locomotora al centre. D'aquesta manera, a més de qüestions de confort, es podia posar tot el pes adherent al vehicle motriu, i construir dos cotxes extremadament lleugers. Va ser així com va néixer el GTW, de les seves sigles en alemany Gelenktriebwagen (tren automotor articulat), el primer vehicle del qual es va presentar el 1995.

L'èxit de vendes del GTW va suposar el primer pas expansiu de Stadler, en adquirir les antigues factories de Schindler Waggon i de Flug- und Fahrzeugwerke Altenrhein (FFA), ambdues a Altenrhein, el 1997. En aquest moment l'empresa va canviar la seva estructura, passant a constituir-se en holding (Stadler Rail AG), del qual formen part les empreses de cada fàbrica.

El 1998 va adquirir el negoci de trens de cremallera de l'antiga Schweizerische Lokomotiv- und Maschinenfabrik (SLM) a Sulzer AG, sent des de llavors l'únic fabricant europeu especialitzat en vehicles per a aquests ferrocarrils de muntanya.

L'any 2000 va començar la internacionalització de la producció, formant una empresa conjunta amb ADtranz, amb seu a la factoria berlinesa de Pankow. L'any següent, Stadler va adquirir totes les participacions d'aquesta societat, constituint l'empresa Stadler Pankow GmbH. En aquesta operació també va adquirir les llicències dels automotors Regioshuttle (desenvolupats per ADtranz en 1996) i dels tramvies Variobahn (un disseny original d'ABB/Henschel de l'any 1993), entrant així en el segment de mercat dels tramvies urbans.

La factoria principal de Bussnang es va ampliar els anys 2001 i 2004, entre altres motius per donar cabuda a la producció d'un nou model d'unitats de tren, també de gran èxit: el FLIRT, UT articulada de pis baix amb bogies motors als extrems, la producció dels quals va començar el 2004. Aquest mateix any, Stadler Rail va adquirir l'empresa de fosa Swiss Metall Castin AG de Biel/Bienne, i Winpro S.A. el 2005, i va seguir la seva expansió internacional, amb l'obertura de centres de producció o manteniment a Hongria (2005) i Polònia (2006).

El 2007 va començar la producció del primer tramvia de disseny propi, el Tango, que combina elements de sèries anteriors, com són el Variobahn i el GTW. El 2008 va començar la producció de la primera unitat de tren elèctrica de dos pisos, el KISS. La internacionalització va seguir amb noves plantes a Algèria (2008), República Txeca (2009), EUA (2011) i Bielorússia (2012).

L'any 2015 va adquirir a Vossloh la factoria d'Albuixec (València), de llarga tradició en la construcció ferroviària: va ser inaugurada a la fi dels anys vuitanta per Meinfesa (subsidiària d'Alstom), la successora de MACOSA. La multinacional la va vendre el 2005 a Vossloh.[1][3]

El 2018 l'empresa tenia més de 8.500 empleats, va facturar més de 2.000 milions de Francs suïssos (més de 1.800 milions d'Euros), i va tenir uns beneficis de més de 150 milions de Francs suïssos (uns 138 milions d'Euros).

El 2019 l'empresa va fer un canvi radical de cara al futur, atès que de ser una empresa propietat d'una persona, va passar a ser una societat cotitzada: el 12 d'abril de 2019 va començar a cotitzar a la borsa suïssa SIX Swiss Exchange. El fins llavors propietari únic de l'empresa, Peter Spuhler, va treure a cotització el 60 % de les accions, quedant-se ell amb el restant 40 %.[4]

Factories[modifica]

Stadler Rail AG té fàbriques i centres de manteniment per tot el món, encara que la majoria se situen a Europa. El grup està format pel holding Stadler Rail AG, del que depenen les diferents empreses que el conformen, cadascuna d'elles amb estructura pròpia. Amb fons gris estan ressaltades les plantes de fabricació de trens.

Empresa País Ubicació Activitat Superfície Empleats
Stadler Bussnang AG Suïssa Bussnang Seu principal de Stadler. Centre de competència de les famílies de vehicles EC250, FLIRT, GTW i de l'àrea de vehicles fets a mesura, incloent els trens de cremallera. 51.000 m² Uns 1.700
Stadler Service AG " Bussnang Servei de peces de recanvi; manteniment, revisió i reparacions de vehicles; i suport tècnic. Uns 70
Stadler Rheintal AG " Altenrhein Fabricació de trens KISS, tramvies, vehicles ferroviaris de via mètrica i cotxes de passatgers per al mercat suís i internacional. Departament d'enginyeria amb 250 empleats. 49.000 m² Uns 950
IBS-Zentrum Erlen " Erlen Posada a punt dels trens fabricats a Bussnang i Altenrhein.
Stadler Stahlguss AG " Biel/Bienne Fabricació de peces de fosa d'acer modelat per Stadler i altres empreses.
Stadler Winterthur AG " Winterthur Centre de competència de bogies. 13.000 m² Uns 260
Stadler Algérie EURL Algèria Alger Centre de manteniment. Uns 100
Stadler Pankow GmbH Alemanya Berlin-Pankow Desenvolupament i fabricació de trens per a Alemanya, i centre de competència de tramvies, trens urbans i metros. Uns 1.100
" " Velten Emplaçament complementari de Pankow.
" " Berlín-Reinickendorf Emplaçament complementari de Pankow.
Stadler Chemnitz GmbH " Chemnitz Departament d'enginyeria. Uns 100
Stadler Service Italy GmbH Itàlia Merano, Venezia i Sardenya Petits centres de manteniment.
Stadler Service Nederland B.V. Països Baixos Twello, Leeuwarden, Venlo i Nieuwegein Petits centres de manteniment. Uns 80
Stadler Środa SP.Z.O.O. Polònia Środa Wielkopolska Fabricació i pintura de caixes d'acer per a tramvies. Uns 250
Stadler Polska SP.Z.O.O. " Varsòvia Seu central a Polònia.
" " Siedlce Fabricació de trens per al mercat polonès i internacional. 27.000 m² Uns 800
Stadler Service Polska SP.Z.O.O. " Varsòvia i Lódz Centres de manteniment i serveis. Uns 30
Stadler Service Sweden AB Suècia Hagalund Centre de manteniment i serveis. Uns 20
Stadler Rail València SAU Espanya Albuixec Centre de competència de locomotores, tractors, metros i tramvies. 200.000 m² Uns 900
ERION Mantenimiento Ferroviario, S.A. " Madrid Participada al 51 %. Diversos centres de manteniment per tot el país. Uns 30
Stadler Praha, s.r.o. República Txeca Praga Oficina d'enginyeria. Uns 50
Stadler Rail Service UK Regne Unit Liverpool Centre de manteniment i serveis.
Stadler Ungarn Kft. Hongria Budapest Seu central a Hongria. Uns 50
Stadler Szolnok Vasúti Járműgyartó Kft. " Szolnok Fabricació de trens FLIRT i GTW. Uns 330
Stadler Magyarország Vasúti Karbantartó Kft. " Pusztaszabolcs Centre de manteniment i de serveis. Uns 70
Stadler US Inc. EUA Salt Lake City Planta de muntatge de trens pels EUA. 2.750 m² Uns 100
CJSC Stadler Minsk Bielorússia Fanipol Fabricació de trens i tramvies per als països de la CEI. 35.000 m² Uns 1.100

Productes[modifica]

Stadler Rail ha centrat el seu èxit en la fabricació d'uns quants models de trens, seguint la tònica general del sector per la qual es dissenyen i construeixen de models «de catàleg», necessària en un context d'alta competència que requereix una reducció en els costos de producció. El client pot variar algunes característiques, com és la quantitat de cotxes de les UT o, per descomptat, els acabats. Però no les dimensions ni característiques tècniques principals dels vehicles. No obstant això, l'empresa manté activa la línia de negoci dels seus orígens, fabricant vehicles de sèries petites, o molt petites, a mesura de les necessitats dels clients (conegut en anglès com tailor made).

Unitats de tren[modifica]

Imatge Denominació Inici fabricació Descripció
Arriva GTW (8492394339).jpg GTW (Gelenktriebwagen / Tren automotor articulat) 1995 Unitat de tren caracteritzada per tenir un mòdul motriu central de dos eixos, amb un remolc a cada costat (tipus GTW 2/6). Existeix també la versió amb tres remolcs (GTW 2/8). Es fabrica amb tracció elèctrica o diésel-elèctrica, per a tots els amples de via, i també amb cremallera.
SBB RABe 523 FLIRT der Zuger S-Bahn.jpg FLIRT (Flinker Leichter Intercity- und Regional-Triebzug / Tren regional lleuger, ràpid i innovador) 2004 Unitat de tren elèctrica d'entre dos i quatre cotxes, amb bogis motoritzats només en els extrems i pis baix en la part central del tren. També existeixen versions de cinc i sis cotxes, amb bogis motrius addicionals al centre de la UT. Posteriorment s'han desenvolupat versions dièsel i duals, amb un mòdul motriu central com el dels GTW, però de major grandària i recolzat sobre dos bogis articulats, anticipant el concepte dels trens WINK.
WESTbahn KISS bei Sulgen.jpg KISS (Komfortabler Innovativer Spurtstarker S-Bahn-Zug / Tren suburbà potent, còmode i innovador) 2008 Unitat de tren elèctrica de dos pisos, en composició variable déntre tres i sis cotxes.
WINK (Wandelbarer Innovativer Nahverkehrs-Kurzzug / Tren de rodalies innovador, convertible i curt) 2017 Unitat de tren que barreja elements del GTW (un mòdul motriu central, però recolzat sobre dos bogis articulats) i del FLIRT (un remolc llarg a cada extrem). Pot ser dièsel, elèctric, dual o amb altres alimentacions. Destinat a línies de tràfic feble.
enllaç=Archivo:EC250_%22Giruno%22_on_test_run.jpg SMILE (Schneller Mehrsystemfähiger Innovativer Leichter Expresszug / Tren exprès ràpid, innovador, multisistema, lleuger) 2017 Tren d'alta velocitat per a tràfics internacionals.

Tramvies[modifica]

Imatge Denominació Inici fabricació Descripció
Tests of Aarhus Letbane 04.jpg Variobahn 1993 (2001) Tramvia articulat de pis baix fabricat successivament per ABB, ADtranz, Bombardier, i des del 2001 per Stadler.
Tango als Tram in Zürich beim Paradeplatz.jpg Tango 2007 Primer desenvolupament tranviari de Stadler. Tramvia de pis baix parcial que combina mòduls curts i llargs recolzats cadascun sobre un bogi.
Stadler Metelitsa Innotrans 2014.JPG Metelitsa 2014 Tramvia articulat de pis baix desenvolupat per la planta de Stadler a Bielorússia, pel mercat dels països de l'est.
Karlsruhe - Stadler Citylink NET 2012 - AVG 388 - 2019-05-19 11-25-10.jpg Citylink 2003 (2015) Tramvia-tren desenvolupat per Vossloh. És un producte de Stadler des de l'any 2015, com a resultat de la compra de les activitats ferroviàries de Vossloh, i es fabrica a Albuixec.
Gmunden-129-Rosenkranz.jpg Tramlink 2007 (2015) Tramvia articulat de pis baix desenvolupat per Vossloh. És un producte de Stadler des de l'any 2015, com a resultat de la compra de les activitats ferroviàries de Vossloh, i es fabrica a Albuixec.

Metros[modifica]

Stadler no té un producte específic per als ferrocarrils metropolitans. Però des de l'any 2015 està construint trens d'aquest tipus per a les xarxes de Berlin, Minsk o Glasgow.

Locomotores[modifica]

Des dels seus orígens, Stadler construeix diversos tipus de locomotores lleugeres i tractors de maniobres, alguns fets a mesura. A més, després de l'adquisició del negoci de material rodant a Vossloh el 2015, Stadler construeix diversos tipus de locomotores en la seva planta d'Albuixec, de la gamma Euro.

Ferrocarrils de via estreta[modifica]

Stadler és el principal fabricant d'unitats de tren de via estreta pels ferrocarrils suïssos, així com d'unitats de tren i de locomotores per a ferrocarrils de cremallera. Encara que no té un model de catàleg com a tal, diverses UT i locomotores o bé han estat fabricades sota el mateix disseny tècnic, o bé han estat adquirides conjuntament per diverses empreses ferroviàries.

Cotxes de viatgers[modifica]

Des de fa anys, Stadler també fabrica cotxes de viatgers, especialment pels ferrocarrils de vía estreta de Suïssa, alguns d'ells de tipus especials, i d'altres de tipus normalitzats.

Models que ja no es fabriquen[modifica]

Imatge Denominació Inici fabricació Final fabricació Vehicles construïts Descripció
ODEG Regio-Shuttle.jpg Regio-Shuttle RS 1 1996 (2001) 2013 497 Automotor diésel d'un sol cotxe dissenyat per ADtranz, i fabricat per Stadler des del 2001. Exclusiu per al mercat alemany

Material Stadler a Espanya[modifica]

Fins fa poc temps, Stadler Rail només havia fabricat per a Espanya trens per a les línies de cremallera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, atès que pràcticament és l'única empresa europea que construeix aquest tipus de vehicles especialitzats. Des de l'adquisició de la fàbrica d'Albuixec, Stadler ha guanyat altres concursos per a la fabricació de diversos tipus de material rodant.

Imatge Sèrie Empresa Fabricació Vehicles construïts Vehicles encarregats Descripció
FGC D9 Monistrol de Montserrat (3833954751).jpg D9 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 1994 1 - Locomotora dièsel per al Cremallera de Núria, actualment al Cremallera de Montserrat.
Llevaneus L09 del Cremallera de Núria.jpg L09 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 1995 1 - Màquina llevaneus no automotora pel Cremallera de Nuria.
Montserrat-Monestir railway station 2018-12-05 17.02.12.jpg AM1-AM5, A10 i A11 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2002-2003 7 - Unitats de tren tipus GTW 2/6 per les línies de cremallera de Montserrat (AM1-AM5) i Núria (A10 i A11).
Locomotora DM6 de FGC a Núria.jpg DM6 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2004 1 - Locomotora dièsel pel Cremallera de Montserrat, actualment al Cremallera de Núria.
UT 331 de FGC en Alcoletge.jpg 331/01 a 331/03 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2016 2 1 Unitats de tren dièsel tipus GTW 2/6 per a la línia de Lleida a La Pobla de Segur. Una més pendent de lliurament.
5001-5006 Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 2019 6 - Tramvies-trens duals (electro-dièsel) del model Citylink per prestar servei a la línia 9 del Tramvia Metropolità d'Alacant.
Bateig locomotora H12 FGC.jpg H12 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2019 1 - Locomotora dual per al Cremallera de Núria.
AR5 i AR8 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2019 2 - Remolcs intermedis pels automotors sèrie A5-A8 del Cremallera de Núria.
115.01 a 115.15 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2020 - 15 Unitats de tren elèctriques de quatre cotxes per a la línia Barcelona-Vallès.
HM8 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2020 - 1 Locomotora dual amb cremallera per trens de treballs del Cremallera de Montserrat i de la línia Llobregat-Anoia.
? ADIF 2022 - 22 Locomotores duals per a trens de treballs, rescat i exploració de línies, probablement pels dos amples de via.
256 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2022 - 5 Locomotores duals de vía mètrica per a trens de mercaderies de la línia Llobregat-Anoia.
? ADIF ? - 3 Trens auscultadors de via i catenària, bi-modals. Un per ample de via de 1.435 mm i dos per ample de 1.688 mm.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Carril. Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona [Barcelona], número 81, 2017. ISSN: 1136-2499.
  2. Carril. Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona [Barcelona], número 46, 1996. ISSN: 1136-2499.
  3. Carril. Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona [Barcelona], número 82, 2017. ISSN: 1136-2499.
  4. «Stadler Rail lists on SIX Swiss Exchange». Railway Gazette. [Consulta: 3 setembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stadler Rail