Stanislav Petrov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStanislav Petrov

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Станислав Евграфович Петров Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Vladivostok (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Friàzino (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKiev Military Aviation Engineering Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar (1972–1984) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –  1984 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces de Defensa Aèria Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarpodpolkovnik Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 setembre 1983incident de falsa alarma nuclear soviètica de 1983 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
26 setembre 1983incident de falsa alarma nuclear soviètica de 1983 Modifica el valor a Wikidata

Stanislav Yevgrafovich Petrov (rus: Станисла́в Евгра́фович Петро́в; 7 de setembre de 193919 de maig de 2017) va ser un tinent coronel de la Força Aèria Soviètica, més conegut com "l'home que tot sol va salvar el món d'una guerra nuclear" pel seu paper en identificar una falsa alarma nuclear el 1983, que podria haver desencadenat una guerra nuclear.

El 26 de setembre de 1983, Petrov era l'oficial de servei al centre de comandament d'Oko, un sistema soviètic que alertava de míssils nuclears. Oko va avisar que s'havia llançat un míssil des dels Estats Units, seguit de cinc més. Petrov va considerar que era una falsa alarma,[1] i s'ha considerat que la seva decisió va prevenir un possible atac nuclear de represàlia erroni contra els Estats Units i els seus aliats de l'OTAN, que podria haver portat a una guerra nuclear de gran escala entre la Unió Soviètica i els Estats Units d'Amèrica. Investigacions posteriors van confirmar que el sistema d'avisos soviètics no havia funcionat correctament.[2]

Referències[modifica]

  1. «The Man Who Saved the World Finally Recognized». Association of World Citizens. Arxivat de l'original el 21 juliol 2011. [Consulta: 7 juny 2007].
  2. Long, Tony «The Man Who Saved the World by Doing ... Nothing». Wired, 26-09-2007 [Consulta: 1r desembre 2011].

Enllaços externs[modifica]