Stanley G. Thompson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1912 Los Angeles (Califòrnia) |
| Mort | 16 juliol 1976 (64 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, físic nuclear |
| Participà en | |
| 1939 | Projecte Manhattan |
Premis
| |
Stanley Gerald Thompson (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 9 de març de 1912 - Berkeley, Califòrnia, EUA, 16 de juliol de 1976) fou un químic estatunidenc que fou el responsable del procés de separació de fosfat de bismut utilitzat en la producció de plutoni al complex de Hanford, instal·lació del Projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial i, després, participà en el descobriment de cinc elements transurànids: berkeli, californi, einsteini, fermi i mendelevi.
Vida[modifica]
Cursà la seva educació secundària al centre públic David Starr Jordan High School del barri de Watts a Los Angeles, on conegué al futur premi Nobel de Química del 1951 Glenn T. Seaborg. Ambdós estudiaren química a la Universitat de Califòrnia a los Angeles. Thompson es graduà el 1934 i després inicià la seva vida professional al Laboratori Richmond de l'empresa Standard Oil a Califòrnia. El 1938 es casà amb Alice Isobel Smith. Morí als 64 anys a causa d'un càncer.[1]
Obra[modifica]
Quan Seaborg es traslladà al Metallurgical Laboratory de la Universitat de Chicago el 1942 per estudiar el plutoni dins del projecte Manhattan, convidà Thompson a formar part del seu equip. Mentre es trobava a Chicago, Thompson ideà un procés químic, el procés del fosfat de bismut, per separar el plutoni dels altres productes radioactius generats als reactors nuclears en la fissió de l'urani. Aquest procés fou emprat a escala industrial al complex de Hanford, a l'estat de Washington, i Thompson s'hi traslladà per supervisar la seva implementació.[2]
Thompson retornà a Chicago el 1945, on dirigí la seva recerca cap el descobriment d'elements transurànids. El següent any es traslladar al Laboratori nacional de Lawrence Berkeley on s'hi doctorà el 1948, sota la direcció de Seaborg, amb la tesi Nuclear and Chemical Properties of Americium and Curium. Dirigí l'equip que sintetitzà i identificà el berkeli[3] i el californi[4] el 1950 i també fou membre dels equips que descobriren els següents tres elements transurànids: einsteini, fermi[5] i mendelevi el 1955.[2][6]
- Símbols dels elements descoberts per Thomson, amb nombre atòmic i massa atòmica
-
Berkeli -
Californi -
Einsteini -
Fermi -
Mendelevi
Referències[modifica]
- ↑ Seaborg, G.T. «Stanley G. Thompson - A Chemist's Chemist» (en anglès). Lawrence Berkeley National Laboratory. LBNL Report #: LBL-7765, 01-07-1978.
- ↑ 2,0 2,1 «Stanley G. Thompson» (en anglès). Atomic Heritage Foundation, 2019. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Thompson, S. G.; Ghiorso, A.; Seaborg, G. T. «Element 97». Physical Review, 77, 6, 15-03-1950, pàg. 838–839. DOI: 10.1103/PhysRev.77.838.2.
- ↑ Thompson, S. G.; Street, K.; Ghiorso, A.; Seaborg, G. T. «Element 98». Physical Review, 78, 3, 01-05-1950, pàg. 298–299. DOI: 10.1103/PhysRev.78.298.2.
- ↑ Ghiorso, A.; Thompson, S. G.; Higgins, G. H.; Seaborg, G. T.; Studier, M. H. «New Elements Einsteinium and Fermium, Atomic Numbers 99 and 100». Physical Review, 99, 3, 01-08-1955, pàg. 1048–1049. DOI: 10.1103/PhysRev.99.1048.
- ↑ Ghiorso, A.; Harvey, B. G.; Choppin, G. R.; Thompson, S. G.; Seaborg, G. T. «New Element Mendelevium, Atomic Number 101». Physical Review, 98, 5, 01-06-1955, pàg. 1518–1519. DOI: 10.1103/PhysRev.98.1518.