Staphylococcus saprophyticus
Colònia de S. saprophyticus en agar de Mueller-Hinton, mostrant una resistència a la novobiocina. | |
Dades | |
---|---|
Tinció de Gram | Grampositiu |
Taxonomia | |
Regne | Bacillati |
Fílum | Bacillota |
Classe | Bacilli |
Ordre | Caryophanales |
Família | Staphylococcaceae |
Gènere | Staphylococcus |
Espècie | Staphylococcus saprophyticus * Fairbrother, 1940
|
Staphylococcus saprophyticus és un coc gram positiu, coagulasa negatiu, anaerobi facultatiu, no formador de càpsula, no esporulat i immòbil. Posseeix l'enzim ureasa i és capaç d'adherir-se a les cèl·lules epitelials del tracte urogenital. És causa freqüent d'infeccions del tracte urinari en dones joves i uretritis en homes.[1][2]
En els éssers humans, S. saprophyticus es troba en la flora normal del tracte genital femení[2] i el perineu.[3] S'ha aïllat a partir d'altres fonts, també, incloent la carn i els productes del formatge, verdures, el medi ambient, i els tractes gastrointestinals humà i dels animals.[3]
Moltes soques són resistents a la penicil·lina. És sensible a la vancomicina, però és resistent a la meticil·lina en alguns casos.
Referències
[modifica]- ↑ Kuroda, M; Yamashita, A; Hirakawa, H; Kumano, M; Morikawa, K; Higashide, M; Maruyama, A; Inose, Y; Matoba, K «Whole genome sequence of Staphylococcus saprophyticus reveals the pathogenesis of uncomplicated urinary tract infection». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102, 37, setembre 2005, pàg. 13272–7. Bibcode: 2005PNAS..10213272K. DOI: 10.1073/pnas.0502950102. PMC: 1201578. PMID: 16135568.
- ↑ 2,0 2,1 Levinson, W. Review of Medical Microbiology and Immunology. 11th, 2010, p. 94–9.
- ↑ 3,0 3,1 Widerström, M; Wiström, J; Sjöstedt, A; Monsen, T «Coagulase-negative Staphylococci: Update on the molecular epidemiology and clinical presentation, with a focus on Staphylococcus epidermidis and Staphylococcus saprophyticus». European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases, 31, 1, gener 2012, pàg. 7–20. DOI: 10.1007/s10096-011-1270-6. PMID: 21533877.