Star Trek

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Star Trek - Franquícia
Gènere Ciència-ficció
Durada capítol Sèries 44 minuts (aprox.)
Pel·lícules (variable)
Creador(s) Gene Roddenberry
Actors
País de producció Estats Units
Llengua original Anglès
Doblada al català Algunes sèries
Canal original UPN
Primer episodi emès el 8 de setembre de 1966
Últim episodi emès el Obert
Star Trek - Franquícia - lloc web oficial
Insignia de la Flota Estel·lar

Star Trek és un univers fictici de ciència-ficció format per sèries de televisió, pel·lícules, llibres i videojocs. Aquest món fou creat per Gene Roddenberry en la primera sèrie de la saga, emesa als Estats Units a partir del 8 de setembre de l'any 1966.

Dotada amb un argument que parla d'un futur optimista on els éssers humans han apaivagat les seves disputes, Star Trek és una crònica de l'exploració de l'univers amb l'objectiu de trobar nous mons i conèixer noves civilitzacions, arribant allà on no ha estat mai ningú.

Star Trek segueix una línia evolutiva des de la sèrie original fins Star Trek: Voyager. En aquest període, es mostra, a més de l'esperit explorador de la raça humana i la resta d'espècies que formen la Federació Unida de Planetes, i la Flota Estel·lar (de la que La nau USS Enterprise, n'és la nau Insignia), una interessant teoria sobre els avenços de la tecnologia en un futur amb tele-transportadors, replicadors d'aliments i motor de propulsió de curvatura (warp en la versió anglesa), que és el que permet viatjar en l'espai a velocitats superiors a la de la llum.

No obstant això, els creadors de la sèrie fan un gir en aquesta evolució a la sèrie Star Trek: Enterprise (2001-2005) i retornen als principis de Star Trek, presentant una primera nau estel·lar l'Enterprise NX-01, que ha de ser la pionera, i un primer capità (Jonathan Archer (Scott Bakula)) que podríem considerar l'antecessor de Kirk i Picard, i a partir de la seva experiència en l'espai, obrirà el camí a les seves Entrerprise "filles", marcant un nou començament en aquesta llarga aventura de "l'exploració de l'espai, coneixement de noves formes de vida i noves civilitzacions, viatjant fins allà on no ha estat mai ningú".

Orígens de Star Trek[modifica | modifica el codi]

Star Trek neix l’any 1966, Genne Roddenberry presentà la idea als executius de la Paramount Pictures. No va ser acceptada en un principi però se li va atorgar una nova oportunitat a Roddenberry, i aquesta fou suficient.  

La sèrie va començar a ser emesa en horari de màxima audiencia, però després de la segona temporada fou cancel·lada. Aquest fet va originar un gran clam de protesta als Estats Units: Star Trek havia generat un nucli, en aquell moment reduït,  de fans. Davant de les contínues manifestacions per part dels seguidors de la sèrie la Paramount va accedir a donar-li una nova oportunitat a Star Trek.

No fou fins al final de la tercera temporada quan va començar el fenomen Star Trek. La sèrie es va sindicar, la Paramount va vendre els drets a les cadenes regionals i locals per tot Estats Units a diversos horaris. Va ser doncs, quan va sorgir un ampli col·lectiu de fans de la sèrie, que tot organitzant una convenció multitudinària a Nova York l’any 1972,va aconseguir pressionar la productora fins a tal punt, que la sèrie va tornar a ser emesa.

En un context de creixent augment d’interès de l'audiència per la ciència-ficció, gràcies a la Trilogía de Star Wars, es va començar a donar forma al projecte d’una segona sèrie de Star Trek.

Finalment, l’any 1987, es va posar en marxa l’anomenada “Star Trek: la nova generació”, amb una tripulació completament nova i amb uns efectes especials adaptats als nous temps.  Aquesta sèrie continuava on ho havia deixat l’anterior i va gaudir del mateix èxit d’audiència o, fins i tot, superior. Després de set temporades va finalizar donant pas a dues altres sèries: “Star Trek:Depp Space Nine” i “Star Trek: Voyager”. 

Filosofia de Star Trek[modifica | modifica el codi]

Star Trek proposa un futur en què el planeta Terra s’ha aliat amb altres planetes de la Via Lactea per a formar la Federeció Unida de Planetes amb finalitats culturals i científiques. Els protagonistes pertanyen a la Flota Estel·lar, que és una organització amb una estructura militar però que s’encarrega de missions d’exploració, cartografia, científiques, antropològiques i de defensa.  La seva missió principal, tal com  es presenta a la introducció de tots els capítols, és: “Explorar nous i desconeguts mons, per a cercar noves formes de vida i noves civilitzacions fins a arribar a llocs on mai ningú ha arribat”.

L’objectiu de la Federació no és el de conquerir. Els membres de la Flota Estel·lar desitgen conèixer altres cultures amb la finalitat d’intercanvi mutu cultural i de coneixements.  

Una de les principals idees de Star Trek és la creença que l’home pot evolucionar i assolir reptes per si mateix, per això, la filosofia de Star Trek considera poc ètic el fet d’intervenir en el procés evolutiu d’altres civilitzacions. Així, van formular la Primera Directriu que prohibeix interferir en assumptes de civilitzacions alienes a la flota, així com el contacte amb societats primitives a fi d’evitar el “contagi cultural” .

El concepte de la Primera Directriu, en el context en què la sèrie original va ser creada (Estats Units havia intervingut en la Guerra de Vietnam, i anteriorment a la de Corea) suposa un repte i una filosofia de no-intervenció.

Referent a la idea “d’arribar a llocs on mai ningú ha arribat” pren l’ideal d’exploració que a través de la història ha impulsat sempre a l’home.

Per últim, els diners ja no són el motor de la raça humana. A l’univers de Star Trek els diners es van deixar de fer servir al segle XXIII i, en conseqüència, la cobdícia i l’afany de  possessions materials  han deixat de formar part de la condició humana. 

Temes de rerefons[modifica | modifica el codi]

Gene Roddenberry, a través de les sèries o pel·lícules de Star Trek, explora la naturalesa humana i toca temes candents en l’època en què Star Trek es va crear:

-El racisme: El fet que la tripulació la conformin un conjunt de races tan diverses (i la tercera a bord de la nau en la sèrie original sigui una dona negra) era una manifestació antirracista en plena època de les segregacions racials a Estats Units, del Ku-Kux-Klan... En molts capítols de la sèrie original, les races alienígenes amb les quals es troba la Enterprise representen el racisme de manera caricaturitzada i crítica. En aquest aspecte, la sèrie va tenir gran paper, provocant fins i tot que el mateix Martin Luther King, que era seguidor de la sèrie, demanés a l'actriu que interpretava a la tinent Uhura (Nichelle Nichols), que no deixés la sèrie i que s’adonés de l’important paper que estava tenint per a la contribució de l’eliminació dels prejudicis racistes als mitjans audiovisuals.

-La por que les màquines poguessin superar l’home: Aquesta idea era  molt recurrent  als anys seixanta en el context de notoris avenços informàtics i fou representada en més d’un capítol de la sèrie original com a “The Ultimate Computer” (L’últim ordinador).

-La por a una guerra nuclear i a les armes nuclears:  Era un temps de psicosi social generalitzada deguda a la Guerra Freda entre els Estats Units i l'URSS.  A l’episodi “The doomsday machine” de la sèrie original, la nau Enterprise es trobava amb un objecte estrany que viatjava per la galaxia i que destruïa tots els planetes que trobava. (Metàfora de la bomba nuclear). El mateix capità Kirk fa, en el mateix capítol, una reflexió sobre això: “fa anys, al segle XX, la Bomba H era considerada la màquina del judici final, i és irònic que nosaltres hàgim fet servir una cosa semblant per destruir-la”.

 -Problemes socials del món actual: Aquests han estat tractats sobretot per la Nova Generació, la Deep Space 9 i la Voyager. Alguns exemples són: l’addicció a les drogues (en el capítol “Simbiosi” de la Nova Generació, la societat d’un planeta es dedica a vendre droga a la societat d’un altre que està enganxada); l’addicció als videojocs (en el capítol “El joc”, de la Nova Generació); el S.I.D.A o el càncer (en nombrosos capítols es tracta els temes dels virus i de les malalties incurables), etc.

-La igualtat de sexes: En el context dels anys 60, en què el moviment d’alliberament de la dona està començant, Gene Roddenberry, qui creia fermament en la igualtat de la dona respecte a l’home, va plasmar la seva ideologia tot fent que, en el guió inicial, el 50% de la tripulació fossin dones. Tot i que finalment no va ser així, el personatge de la tinent Uhura, dona, i a més negra, tenia un paper rellevant. En les següents versions de Star Trek s’han continuat veient personatges femenins amb una personalitat no estereotipada (Tasha Yar, en la Nova Generació, Kyra Nerys en Deep Space 9, i , fins i tot, a Star Trek: Voyager en què el capità és una dona. 

-La naturalesa humana: D'entre els temes de rerefons, és el més destacable. A Star Trek la condició humana és representada de manera "objectiva" a través dels ulls de personatges protagonistes no humans, com Spock (tot i que és mig humà i mig vulcanià però prefereix potenciar la seva part vulcana) i Data (de la Nova Generació), que és un androide sense emocions humanes però amb una curiosa fascinació per l'ésser humà que mostra signes d'humanitat tot i tractar-se d'una "màquina". La sèrie també parla (sobretot la Nova Generació), sobre la capacitat d'adaptació i evolució de l'ésser humà posada en dubte pel personatge de La Nova Generació "Q", un ésser omnipotent que sovint els posa a prova, i, al seu torn, defensada pel capità de Star Trek: la nova generació: Jean Luc Picard, que encarna en la seva figura tots els valors humanístics de Star Trek.  

La tecnologia i el rigor científic de Star Trek[modifica | modifica el codi]

Star Trek es basa en uns principis científics demostrats en l’actualitat (o que són debatuts pels experts d’avui dia). Star Trek ha estat i és font d’inspiració per als científics d’ara a l’hora d’aconseguir nous avenços. Com a exemple, Stephen Hawking en la seva teoria de la curvatura de l’espai en relació a la gravetat, principi que utilitzen els motors de la nau Enterprise per viatjar més ràpid que la llum.

Aquesta franquícia ha ocasionat un gran impacte sobre el desenvolupament de la nostra tecnologia. Científics i enginyers reconeixen haver-se inspirat en el futurisme dels objectes quotidians de la tripulació del USS Enterprise, com és el cas de Martin Cooper, inventor del telèfon mòbil.

Altres avenços importants que avui dia són una realitat i que s’han inspirat en l’univers de Star Trek són:

-L’ordinador personal: Als anys 60 els ordinadors eren molt grans i primitius, a Star Trek s’observaven múltiples ordinadors petits i funcionals a les diferents sales de reunions. Cinc anys després que la sèrie deixés de ser emesa, Ed Roberts va construir l’ordinador Altair 8800, anomenat així per una galaxia mencionada a un capítol de la sèrie. Aquest, al seu torn, va inspirar Steve Jobs i Steve Wozniak a introduir millores en el model i així marcar l’inici de l’era de l’ordinador personal actual.

-Tableta electrònica: Apareixia a la sèrie original en nombroses ocasions en què el capità Kirk feia servir una tableta i un llapis per a firmar afers importants.

-Intercomunicadors sense fils: La comunicació sense fils a través de sistemes de mans lliures que eren freqüentment utilitzats per la tinent Uhura.

-El GPS: Els transportadors eren una de les tecnologies més utilitzades en el món de Star Trek per a la  teletransportació. Per a fer-ho calia desmaterialitzar l’objecte i reconstruir-lo al lloc on es volia transportar. Perquè això fos possible calia establir les coordenades de transport, mitjançant els sistemes de localització. Quatre anys després de la sèrie original, el Departament de Defensa dels Estats Units va començar a desenvolupar el que avui coneixem com a sistema GPS. Pel que fa a la teletransportació, s’ha assolit, amb un àtom.

-L’escàner: A la sèrie original, el doctor Leonard McCoy duia un petit artefacte que permetia un diagnòstic intern del cos, no invasiu. Va ser premonitori de la Tomografia Computada i d’altres estudis mèdics coneguts com la Resonància Magnètica

-El telèfon mòbil: És un dels invents més obvis inspirats en Star Trek. El Capità Kirk i la resta de la tripulació utilitzaven comunicadors per parlar entre ells. Només havien d’obrir la tapa (molts mòbils s’han inspirat en el mateix disseny) i dir el nom de la persona amb qui volien parlar. Això, en un moment en què només uns pocs podien pagar un servei telefònic, utilitzant aparells de disc que funcionaven gràcies a milions de relés, en enormes centrals i operadors en cada ciutat.   

Sèries sobre Star Trek[modifica | modifica el codi]

El capità James Tiberius Kirk i el tinent Spock, interpretats per William Shatner i Leonard Nimoy, respectivament.

Pel·lícules sobre Star Trek[modifica | modifica el codi]

Videojocs sobre Star Trek[modifica | modifica el codi]

Línia temporal de les sèries de Star Trek[modifica | modifica el codi]

El següent gràfic mostra la ubicació cronològica de les sèries en la línia temporal.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Star Trek Modifica l'enllaç a Wikidata

Webs oficials[modifica | modifica el codi]

Webs no oficials[modifica | modifica el codi]

Fanfilms de Star Trek[modifica | modifica el codi]