Staraïa Russa

Staraïa Russa

Bandera
Tipus	ciutat/poble
Lloc
57° 59′ N, 31° 21′ E
Estat històric	Tsarat Rus
Regió històrica	Novgorodian Land (en)
Capital de	Urban Settlement of the City of Staraya Russa (en) Starorussky District (en) Starorusskij ujezd
Població humana
Població	27.487 (2021) (1.482,58 hab./km²)
Geografia
Superfície	18,54 km²
Altitud	25 m
Identificadors descriptius
Codi postal	175200–175207
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	81652
Identificador OKTMO	49639101001
Identificador OKATO	49413000000
Lloc web	admrussa.ru

Staraïa Russa (en rus: Старая РуссаStarorussky) és una ciutat de l'óblast de Nóvgorod, Rússia, i el centre administratiu del raió Starorussky. La seva població era 30.371 habitants l'any 2013.

Geografia

Una estació de tren a Staraïa Russa. Juliol de 2018.

Staraïa Russa està regada pel riu Polist i es troba al sud del llac Ilmen, a 99 km al sud de Nóvgorod.

Història

Staraïa Russa probablement va ser fundada cap a mitjans del segle X, però apareix per primera vegada en cròniques de l'any 1076. En aquell moment, era una de les tres ciutats principals de la República de Nóvgorod, juntament amb Pskov i Stàraia Làdoga. El seu nom es remunta a l'època dels varegs, que s'anomenaven a si mateixos 'Rus'. Staraya Russa controlava importants rutes comercials que anaven de Pòlatsk a Nóvgorod i Kíiv.

Els edificis de Russa eren de fusta i van ser completament incendiats el 1190 i el 1194. El 1478, Russa va ser incorporada a Moscòvia juntament amb Nóvgorod. La paraula Staraia (Antiga) es va afegir al seu nom al segle xv per distingir-la de les noves localitats anomenades Russa.

Del segle xv al segle xvii, l'antiga ciutat mercantil es va transformar en un pròs%re industrial, amb les salines com a principal activitat. Quan Ivan el Terrible va ascendir al tron, Staraya Russa era la quarta ciutat més famosa de Rússia, després de Moscou, Nóvgorod i Pskov. Al final del Temps dels Troubles, durant l’Interregne (1610-1613), va caure en mans de bandits polonesos i es va despoblar tant que només en quedaven 38 habitants el 1613.

El 1824, l'emperador Alexandre I va crear, prop de Staraïa Russa, unes colònies d'assentament on va tenir lloc un aixecament el 1831, durant els disturbis causats per una epidèmia de còlera.

L'escriptor Fiódor Dostoievski s'hi va allotjar periòdicament amb la seva família entre 1872 i 1875 com a inquilí, i després de 1875 a 1881 com a propietari Hi va escriure part de la seva última novel·la, Els germans Karamàzov. La ciutat apareix amb el nom de Skotoprigonievsk a la novel·la. La Casa-Museu restaurada de Fiódor Dostoievski permet als visitants redescobrir la casa on va viure l'escriptor i que s'utilitza com a casa de Fiódor Karamazov a la novel·la.

El poder soviètic es va establir a Staraya Russa el 5 de novembre de 1917. La ciutat va ser ocupada per l'Alemanya nazi des del 9 d’agost de 1941. Completament destruïda pels ocupants, va ser reconstruïda posteriorment.

Població

Com moltes ciutats russes, Staraya Russa ha vist disminuir la seva població des del col·lapse de la Unió Soviètica. El 2001, el seu creixement natural va mostrar un dèficit significatiu de l'11,9 per mil, amb una taxa de natalitat particularment baixa del 7 per mil i una taxa de mortalitat alta del 18,9 per 1000.

Censos de població o estimacions:

Personalitats

• Aleksandr Aniskine (1918-1943). Pilot de caça i as de la Segona Guerra Mundial, abatut prop de Staraïa Russa.
• Fiódor Dostoievski (1821-1881). Escriptor, va passar part de la seva vida en aquesta ciutat i hi va escriure Els germans Karamazov.