Vés al contingut

Stećak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Stećak
Imatge
Dades
TipusMonument històric, làpida i sepulcral culture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part dePoljice-Dolovi necropolis (en) Tradueix, Radimlja, Borak necropolis (en) Tradueix, Ričina necropolis (en) Tradueix i Biskup necropolis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 40′ N, 18° 14′ E / 43.66°N,18.24°E / 43.66; 18.24
Monument Nacional de Bòsnia i Herzegovina  
Stećak enfront del Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina

Stećak (en plural Stećci) és el nom donat a unes monumentals esteles medievals disperses per tota Bòsnia i Hercegovina, i parts de la frontera de Croàcia, Montenegro i Sèrbia. Es calcula que hi ha una 60.000 stećci dins les fronteres de l'actual Bòsnia i Hercegovina i la resta, unes 10.000, són a l'actual Croàcia (4.400), Montenegro (3.500) i Sèrbia (4.100), en més de 3.300 indrets singulars, amb més del 90% en mal estat. Alguns historiadors (com ara Wenzel, Ciobanu, Della Volpe) asseguren que són creacions dels "vlachs" (valacs) que poblaven Hercegovina en l'edat mitjana.[1]

Apareixen a mitjan segle XII; tenen una primera fase en el segle XIII, i arriben al clímax en els segles XIV i XV, abans de desaparèixer durant l'ocupació otomana del segle XVI. Eren una tradició comuna entre l'Església bosniana, la catòlica i l'ortodoxa. Els investigadors les relacionen en general amb la població autòctona valaca.[2][3][4] Els epitafis inscrits estan escrits en la seua majoria en l'extint alfabet ciríl·lic bosnià. Un exemple significatiu d'aquestes esteles és a la Necròpoli de Radimlja, a l'oest d'Stolac, a Bòsnia i Hercegovina.

Amb la denominació Cementeris de tombes medievals “Stećci”, les esteles stećci més importants foren inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2016. Inclou 30 necròpolis, de les quals hi ha 22 a Bòsnia i Hercegovina, 2 a Croàcia, 3 a Montenegro, i 3 a Sèrbia.

Stećak està situat en Bòsnia i Hercegovina
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Stećak
Localització dels stećci declarats Patrimoni de la Humanitat a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i Sèrbia.



[5]

Referències[modifica]

  1. M1959. «myownblog: THE NEOLATIN BRIDGE BETWEEN ITALY AND ROMANIA», 13-03-2021. [Consulta: 2 maig 2024].
  2. Marian Wenzel, Bosnian and Herzegovinian Tombstobes-Who Made Them and Why?" Sudost-Forschungen 21(1962): 102-143.
  3. Mužić, Ivan (2010). Vlasi u starijoj hrvatskoj historiografiji (PDF in Croatian). Split: Muzej hrvatskih arheoloških spomenika. p.73, ISBN 978-953-6803-25-5.
  4. Octavian Ciobanu, The emergence of Vlach necropolises with petroglyphs in Western Balkans, Journal of Ethnology and Culturology,XXIV, Chisinau.
  5. Ubicación de los stećci según el Centro del Patrimonio Mundial