Stefano Golinelli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStefano Golinelli
Stefano Golinelli.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1818 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1891 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCertosa di Bologna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNicola Vaccai Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5d0c752d-e1fc-46df-a0a6-c818bc30f759 IMSLP: Category:Golinelli,_Stefano Modifica el valor a Wikidata

Stefano Golinelli (Bolonya, 26 d'octubre de 1818 - 3 de juliol de 1891), va ser un virtuós del piano i compositor italià.

Després d'estudiar en la seva vila natal el piano amb B. Dopelli i la composició amb el mestre Nicola Vaccai, el 1840 als vint-i-dos anys fou nomenat per Rossini professor de piano del Liceu Musical de Bolonya, on va tenir entre altres alumnes a Tofano, càrrec que va ocupar fins al 1871. Durant una visita de Hiller el definí com el millor pianista italià del moment i l'animà per que es dediqués a la carrera concertística. Va donar concerts a Itàlia i, posteriorment, a França, Alemanya i Anglaterra (on el 1851, toca al costat de Sivori i Piatti). Durant els últims anys de la seva vida es dedicà exclusivament a la composició.

Encara que autor d'algunes variacions i fantasies vers temes d'òpera (segons la moda de l'època), fou un dels primers compositors italians atret per les experiències europees. Així ho demostren les seves 5 Sonates ( de les quals, l'op. 54 està dedicada a Hiller, i l'op. 70 (1849) a Thalberg), les seves 7 Tocates, les tres sèries de Preludis, i els 3 Nocturns op. 7 i, sobre tot, els 12 Estudis op. 15, dedicats a Hiller, que interessaren favorablement a Schumann, el qual, el 1844, els qualificà en la seva revista com <unes de les composicions més interessants de l'època, inesperat signe de vida a Itàlia>. Golinelli, amb Bazzini, fou el primer músic instrumental italià en suscitar l'atenció de la cultura europea.

Posteriorment, les seves obres pianístiques s'orientaren vers una dimensió intimista (Ricordanza di un tempo che fu, Novellette, Fantasiette, Pensieri intimi), rica en solucions descriptives i cadències crepusculars. També exercí una important funció cultural i col·laborà amb Ricordi en la publicació de la col·lecció pianística <L'arte antica e moderna>. Va compondre més de 300 obres per a piano, i durant una llarga temporada es féu aplaudir com a concertista per Alemanya, Anglaterra i França. Són especialment notables, a més de les obres de piano: 3 sonates, 2 col·leccions de 24 preludis, op. 23 i 69.

Està enterrat al cementiri Certosa a la seva ciutat natal. A la seva mort, va deixar el seu piano Érard a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya.

Bibliografia[modifica]